Ecosistema aquàtic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ecosistema aquàtic marí: Una costa amb estuaris

Un ecosistema aquàtic és un ecosistema[1] dins o al voltant d'un cos d'aigua. Hi viuen comunitats d'organismes que són dependents els uns dels altres i del seu entorn. Els dos tipus principals d'ecosistemes aquàtics són els ecosistemes marins, els ecosistemes de transició a l'aigua salabrosa i els ecosistemes d'aigua dolça (rius, llacs, estanys, maresmes i aiguamolls).[2]

A la Unió Europea, la Directiva marc de l'aigua (2000) regla la protecció, la restauració i la gestió dels ecosistemes aquàtics.[3]

Rius[modifica | modifica el codi]

Genèricament, la quantitat, variacions i regularitat de les aigües d'un riu són de gran importància per a les plantes, animals i persones que viuen al llarg del seu curs. Els rius i les seves planes d'inundació sostenen diversos ecosistemes, no només per la capacitat de l'aigua dolça per permetre la vida, sinó també per les nombroses plantes i insectes que manté i que formen la base de les cadenes tròfiques.

En el llit dels rius, els peixos s'alimenten de plantes i els insectes són menjats per les aus, amfibis, rèptils i mamífers. Els ecosistemes dels rius poden considerar-se entre els més importants de la naturalesa i la seva existència depèn totalment del règim que tinguin.

Sobre l'aigua dolça, la dels rius, cal tenir en compte que presenta una enorme varietat de composició. Com que aquesta composició química depèn, en primer lloc, del fet que l'aigua pugui dissoldre del sòl sobre el qual corre, o dels llocs a on es dirigeix, és el sòl el que determina la composició química de l'aigua. Si el sòl és pobre en sals i minerals solubles, també l'aigua serà pobre en sals i minerals. I, a l'inrevés, si el sòl és ric en matèries químiques solubles, gran part de la seva riquesa la cedirà a l'aigua, amb la qual cosa aquesta contindrà moltes més sals minerals.

Adaptacions de la flora i fauna[modifica | modifica el codi]

Les principals adaptacions dels animals i vegetals es troben directament relacionades amb les característiques físiques de l'aigua.

  • Adaptacions a la pressió hidrostàtica: ja que a l'aigua la pressió varia molt amb la profunditat, i ja que l'aire es comprimeix o s'expandeix segons la pressió, els peixos que viuen a grans profunditats o que pugen i baixen amb freqüència, van eliminar les cavitats internes que contenien aire.
  • Adaptacions a la necessitat d'estar pròxims a la superfície: tots els vegetals, per poder rebre la llum i els peixos relacionats amb ells desenvolupen bufetes plenes d'aire o inclusions de grassa (la grassa flota a l'aigua).
  • Adaptacions per vèncer la resistència de l'aigua: els peixos desenvolupen una forma hidrodinàmica apropiada, generalment en forma de fus.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «ecosistema». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Alexander, David E. Encyclopedia of Environmental Science. Springer, 01/05/1999. ISBN 0-412-74050-8.  (anglès)
  3. Directiva marc de l'aigua de la Unió Europea, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2005, 132 pàgines , ISBN 84-393-7019-9
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ecosistema aquàtic