Disfàgia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula malaltiaDisfàgia
Tipussímptoma o signe
Classificació
CIM-10R13 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9438.82 i 787.2 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
MedlinePlus003115 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine2212409 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKdysphagia Modifica el valor a Wikidata
MeSHD003680 Modifica el valor a Wikidata

La disfàgia és el terme mèdic per al símptoma de l'alteració en la deglució. És altament prevalent i pot ocasionar complicacions greus com la desnutrició i la pneumònia per aspiració. Tot i classificar-se en "símptomes i signes" a la CIM-10, el terme s'utilitza de vegades com una malaltia per dret propi.[1]

Es deriva de l'arrel grega dis- que significa "dificultat" o "disfunció", i -fàgia que significa "menjar". És una sensació que indica la dificultat en el pas de sòlids o líquids des de la boca a l'estómac. La disfàgia es distingeix d'altres símptomes com l'odinofàgia (que es defineix com dolor en empassar) i la sensació d'un nus a la gola. La disfàgia psicògena es coneix com a fagofòbia.

Tipus[modifica]

La disfàgia és classificada en dos tipus principals:

  1. La disfàgia orofaríngia. Els pacients tenen problemes per transferir aliments de la boca a la faringe i a l'esòfag, a l'iniciar el procés de deglució involuntària.[2] La disfàgia es localitza a nivell orofaringi o esofàgic.[3] Suposa aproximadament el 80% dels diagnòstic de difàgia. Compren alteracions de la deglució d'origen en la cavitat oral, faringe, laringe o de l'esfínter esofàgic superior. Presenten més risc de patir disfàgia orofaríngia: les persones d'edat avançada, els pacients amb malalties neurològiques o neurodegeneratives i els pacients amb malalties de cap i coll.[4]
  2. La disfàgia esofàgica. La dificultat per la deglució comença alguns segons després d'iniciar la ingesta i suposa una sensació d'ennuegament o impossibilitat pel pas del bol alimentari situat a la regió retroesternal (darrera l'estèrnum) o a nivell de l'articulació esternoclavicular (articulació entre l'estèrnum i la clavícula).[5]

La disfàgia funcional es defineix en alguns pacients que no tenen una causa orgànica per a la disfàgia.

Causes[modifica]

Disfàgia orofaríngia[modifica]

Disfàgia esofàgica[modifica]

Les causes de la poden dividir-se en causes funcionals i mecàniques.

La disfàgia esofàgica és gairebé sempre causada per patologies en zones de l'esòfag o adjacents, encara que de vegades la lesió pot localitzar-se a la faringe o l'estómac. En moltes de les condicions patològiques que causen disfàgia, la llum va reduint-se progressivament i es torna indistensible. En una etapa primerenca de la malaltia, només els sòlids fibrosos (durs i poc lubricats) causen dificultats, però més tard el problema es pot estendre a tots els sòlids i fins i tot als líquids.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Disfàgia a Optimot
  2. Lembo,, Anthony J. «Oropharyngeal dysphagia: Clinical features, diagnosis, and management». UpToDate. Nicholas J Talley, Daniel G Deschler,. [Consulta: 24 maig 2020].
  3. Velasco M, Arreola V, Clavé P, Puiggrós C «Abordaje clínico de la difagia orofaríngea: diagnóstico y tratamiento.». Nutrición clínica en Medicina, I, 3, 2007, pàg. 174-202 [Consulta: 24 maig 2020].
  4. Wirth R, Dziewas R, Beck AM, Clavé P, Hamdy S, Heppner HJ, Langmore S, Leischker AH, Martino R, Pluschinski P, Rösler A, Shaker R, Warnecke T, Sieber CC, Volkert D «Oropharyngeal dysphagia in older persons – from pathophysiology to adequate intervention: a review and summary of an international expert meeting». Clinical Interventions in Aging, 11, 2016, pàg. 189–208. DOI: 10.2147/CIA.S97481. PMID: 26966356 [Consulta: 17 maig 2020].
  5. Triggs Joseph, Pandolfino John «Recent advances in dysphagia management». F1000Res., 8, 2019. DOI: 10.12688/f1000research.18900.1. PMID: 31508201 [Consulta: 24 maig 2020].

Enllaços externs[modifica]