Vés al contingut

Esòfag

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Esfínter esofàgic superior)
Infotaula anatomiaEsòfag
Detalls
Llatíoesophagus Modifica el valor a Wikidata
Part detracte gastrointestinal humà Modifica el valor a Wikidata
artèria esofàgia Modifica el valor a Wikidata
esophageal veins (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD004947 Modifica el valor a Wikidata
TAA05.4.01.001 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 7131 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1144
EB Onlinescience/esophagus Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

L'esòfag és un tub muscular, a través del qual el bol alimentari (menjar) passa de la boca a l'estómac. Es continua amb la laringofaringe a nivell de la sisena vèrtebra cervical (C6).

Funció

[modifica]

El bol alimentari passa a través de l'esòfag per moviments peristàltics (peristalsi). Als mamífers connecta la faringe, que és una cavitat comuna de l'aparell respiratori i el digestiu, amb l'estómac, on s'inicia la segona part de la digestió (la primera part es produeix a la boca, a través de la masticació i la mescla del menjar amb saliva).

Estructura

[modifica]

Esfínters

[modifica]

L'esòfag està envoltat per la part superior i inferior per dos anells musculars, coneguts respectivament com a esfínter esofàgic superior i esfínter esofàgic inferior.[1] Aquests esfínters actuen per tancar l'esòfag quan no s’empassa menjar. L'esfínter esofàgic superior és un esfínter anatòmic, que està format per una porció inferior del constrictor faríngi inferior, també conegut com a esfínter cricolaringi a causa de la seva relació amb el cartílag cricoide de la laringe anterior. Tanmateix, l'esfínter esofàgic inferior no és un esfínter anatòmic, sinó més aviat funcional, el que significa que actua com a esfínter però no té un engrossiment diferent com els altres esfínters.

Histologia

[modifica]

Consta de quatre capes que, de més intern a més extern, són:

Malalties associades

[modifica]

Imatges addicionals

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Drake, Richard L.; Vogl, Wayne; Tibbitts, Adam W.M. Mitchell. Gray's anatomy for students. Philadelphia: Elsevier/Churchill Livingstone, 2005, p. 192–94. ISBN 978-0-8089-2306-0.