Ennuegament

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaEnnuegament
Choking man.jpg
Figura que representa un home adult en actitud d'ennuegament
Tipus malaltia del tracte respiratori superior
Especialitat medicina d'urgències
Tractament airway management Tradueix
Classificació
CIM-10 F41.0, R06.8, T17, W78-W80
CIM-9 784.9, 933.1
Recursos externs
MeSH D000402
UMLS CUI C0008301
Modifica les dades a Wikidata

L'ennuegament és l'obstrucció accidental de les vies respiratòries altes o mitjanes, generalment en fallar la deglució d'aliments, i que pot arribar a provocar l'asfíxia del subjecte afectat i en la majoria d'aquests casos més greus, la mort si no s'atén amb rapidesa.

L'ennuegament es produeix de manera accidental quan un subjecte degluteix un tros semisòlid d'aliment de grandària superior al que pot passar per la laringe obstruint aquesta i produint asfíxia. Això pot ocórrer amb objectes esfèrics sòlids mitjanament petits o resilentes (bales, pilotes petites) en els nens o trossos de carn mal mastegats (molt comú) en els adults. El temps estimat per recuperar les vies no pot excedir dels 4 minuts.

L'ennuegament evita que es respiri i pot ser parcial o complet. L'ennuegament perllongat o complet resulta en l'asfíxia la qual porta a la hipòxia mèdica (anòxia) i potencialment és fatal. L'oxigen emmagatzemat als pulmons del pacient permet que aquest sobrevisqui durant un minuts després de deixar de respirar.[1]

Mostres d'ennuegament[modifica]

En cas d'ennuegament perllongat la víctima presenta els símptomes següents:

  • No pot parlar o emetre cap so.
  • La cara se li torna blava (cianosi) per la falta d'oxigen.
  • S'agafa desesperadament la gola.
  • Produeix tossits dèbils, i la dificultat a respirar produeix un soroll agut.
  • Realitzant l'anterior, cau inconscient.

Primers auxilis[modifica]

Si la persona ennuegada sembla que pot tossir (per tant l'objecte no obstrueix totalment el pas d'aire), no s'ha de fer res i sols s'ha d'animar a que segueixi tossint per veure si pot expulsar l'objecte en un estossec.

Però si no pot tossir, hi ha dues situacions:

Si encara està conscient
  1. Donar 5 cops a l'esquena: Estant dret una mica enrere de la víctima, inclinar-la una mica endavant i aguantar-la amb una mà al pit: Donar fins a 5 cops amb el taló de la mà entre els dos omòplats. Comprovar després de cada cop si ha saltat el cos estrany i llavors, lógicament, no cal donar-ne més.
  2. Si no ha funcionat, provar la Maniobra de Heimlich.
Cricotirotomia
Si ja queda inconscient
  1. Posar a la víctima amb cura a terra.
  2. Activar immediatament els serveis d'emergència.
  3. Iniciar la reanimació cardiopulmonar fent les compressions toràciques; encara que la víctima tingui pols. Practicar, si hom s'atreveix, una petita incisió en la laringe (cricotirotomia), entre el cartílag tiroide i el cricoide, per introduir amb una mica de força en aquesta perforació 1 cànula buida del diàmetre d'un llapis (o en la seva absència el tub d'un bolígraf) per on l'afectat pugui respirar fins a ser atès per un especialista.

Referències[modifica]

  1. Ross, Darrell Lee; Chan, Theodore C. Sudden Deaths in Custody, 2006. ISBN 9781597450157. 

Enllaços externs[modifica]