Alnus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAlnus Modifica el valor a Wikidata

Alnus serrulata Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font dealder (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitnúcula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaBetulaceae
SubfamíliaBetuloideae
GènereAlnus Modifica el valor a Wikidata
Mill., 1754
Infructescències verdes d'Alnus viridis
Infructescències seques, un cop han alliberat els fruits, i fruits d'Alnus sieboldiana
Borrons d'Alnus incana

Alnus és un gènere de plantes angiospermes de la família de les betulàcies (Betulaceae).[1] Compren unes 40 espècies, natives de la zona temperada nord i dels Andes a Sud-amèrica. Als Països Catalans l'única espècie autòctona n'és el vern (Alnus glutinosa).[2]

Descripció[modifica]

Són arbres o arbusts caducifolis, les fulles són simples, ovades, obovades o el·líptiques, alternes i serrades. Les flor es presenten agrupades en inflorescències en forma d'aments, els masculins allargats i els femenins més curts, tots dos a la mateixa planta i propers. Els aments poden presentar-se solitaris o en agrupacions racemoses. Les flors masculines acostumen a tenir 4 estams. Els fruits, sàmares amb dues ales, s'agrupen en infructescències que resten a la planta molt de temps després d'alliberar els fruits.[3][4]

Taxonomia[modifica]

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1754 al primer volum de la quarta edició de l'obra The Gardeners Dictionary: containing the methods of cultivating and improving all sorts of trees, plants, and flowers, for the kitchen, fruit, and pleasure gardens, as also those which are used in medicine : with directions for the culture of vineyards, and making of wine in England : in which likewise are included the practical parts of husbandry, del botànic escocés Philip Miller (1691-1771).[5][6]

Espècies[modifica]

Dins d'aquest gènere es reconeixen les 41 espècies següents:[1]

Híbrids[modifica]

S'han descrit els següents híbrids:[1]

  • Alnus × elliptica Req.
  • Alnus × fallacina Callier
  • Alnus × hanedae Suyinata
  • Alnus × hosoii Mizush.
  • Alnus × mayrii Callier
  • Alnus × peculiaris Hiyama
  • Alnus × pubescens Tausch
  • Alnus × suginoi Sugim.

Sinònims[modifica]

Els següents noms científics són sinònims heterotípics d'Alnus:[1]

  • Alnaster Spach
  • Alnobetula (W.D.J.Koch) Schur
  • Betula-alnus Marshall
  • Clethropsis Spach
  • Cremastogyne (H.J.P.Winkl.) Czerep.
  • Duschekia Opiz
  • Semidopsis Zumagl.

Farmacologia[modifica]

Algunes espècies del gènere Alnus han estat utilitzades a la medicina popular, per exemple,Alnus hirsuta ha estat utilitzada a la medicina tradicional asiàtica contra la febre, les hemorràgies, les cremades, la diarrea o l'alcoholisme. Les investigacions químiques han dut a identificar més de de 200 compostos amb activitat farmacològica, diarilheptanoides, polifenols, flavonoides, terpenoides o esteroides.[7]

Els diarilheptanoides, són els compostos més importants que es troben al gènere Alnus, interessen per les seves propietats anticanceroses, antiinflamtòries o antioxidants i es troben en espècies com ara Alnus glutinosa, Alnus hirsuta, Alnus japonica o Alnus nepalensis. El polifenols, que interessen per les seves propietats antioxidants, són presents a les espècies Alnus japonica Alnues hirsuta Alnus sieboldiana o Alnus glutinosa entre d'altres. El flavonoides, amb propietats antioxidants, es troben a espècies com ara Alnus sieboldiana, Alnus pendula, Alnus maximowiczii, Alnus firma o Alnus glutinosa. Els terpenoides són presents a espèciem com ara Alnus acuminata, Alnus hirsuta, Alnus japonica, Alnus maximowiczii, Alnus nepalensis, Alnus pendula, Alnus rubra, Alnus serrulatoides o Alnus sieboldiana. Els esteroides es troben a Alnus glutinosa i a Alnus acuminata.[7]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alnus
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Alnus» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 7 abril 2023].
  2. de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  3. Nixon, Kevin C. Flora of North America (en anglès). vol. 3. via eFloras, Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria, 1977 [Consulta: 7 abril 2023]. 
  4. «alder» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 7 abril 2023].
  5. «Alnus Mill.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 7 abril 2023].
  6. Miller, Philip. The Gardeners Dictionary: containing the methods of cultivating and improving all sorts of trees, plants, and flowers, for the kitchen, fruit, and pleasure gardens, as also those which are used in medicine : with directions for the culture of vineyards, and making of wine in England : in which likewise are included the practical parts of husbandry (en anglès). 4a. ed., 1754. 
  7. 7,0 7,1 Ren, Xueyang; He, Ting; Chang, Yanli; Zhao, Yicheng; Chen, Xiaoyi; Bai, Shaojuan; Wang, Le; Shen, Meng; She, Gaimei «The Genus Alnus, A Comprehensive Outline of Its Chemical Constituents and Biological Activities». Molecules, vol. 22, núm. 8, 21-08-2017, pàg. 132-333. DOI: 10.3390/molecules22081383.