Neolític inicial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Prehistòria
Stonehenge Wide Angle.jpg
Antiga Edat de Pedra
Paleolític inferior
Paleolític mitjà
Paleolític superior
Mesolític
Nova Edat de Pedra
Neolític inicial
Neolític mitjà
Neolític final
Edat del bronze
Cultura dels túmuls
Cultura dels camps d'urnes
Edat del ferro
Cultura de Hallstatt
Cultura de La Tène

El neolític inicial es va iniciar a l'Orient abans del 7.000 aC estenent-se cap a l'oest a través del Danubi i la Mediterrània.

L'existència de contactes entre Orient i la Península Ibèrica està acreditada per algunes troballes.

La primera fase del neolític la situaríem a Catalunya i el País Valencià entre el 4.500 aC i el 3.500 aC i és possible que influències culturals procedents de l'Orient arribaren al litoral Mediterrani. Més dubtosa és la penetració de l'element humà oriental.

A Catalunya s'han datat objectes neolítics del 4300 aC

Cultures destacades del neolític inicial[modifica | modifica el codi]

  • Beixin (Xina)
  • Cultura cishan (Xina)
  • Sesklo (Grècia)
  • Starčevo (Balcans)

Neolític inicial a la Peninsula Ibèrica[modifica | modifica el codi]

A la Península Ibèrica van arribar els primers emigrants orientals després del 4.500 aC. Es creu que venien d'Anatòlia, i que van seguir el curs del Danubi, i després la Vall del Po, per arribar als Pirineus. També pogueren arribar emigrants orientals per via marítima, contornejant les costes Mediterrànies, i encara que aquesta arribada és problemàtica, els assentaments majoritàriament costers, suggereixen un paper decisiu de la mar a l'arribada dels orientals.

Neolític a la zona de parla catalana[modifica | modifica el codi]

A l'actual zona litoral catalana sembla que llavors s'hi assentaren poblacions foranes que van desplaçar o absorbir la població existent i van donar origen a una societat diferenciada de l'anterior mesolítica. Sembla provat que venien de la Mediterrània Oriental (Síria, Turquia).

L'arribada a la costa Mediterrània de viatgers procedents d'orient o d'altres llocs però que ja havien tingut contactes o influències d'orient fa pensar que des d'allí la civilització s'estengués cap a l'interior.

Els emigrants orientals coneixen els rudiments de les tècniques agrícoles. Viuen bàsicament en coves i en cabanes de fusta. Coneixen la tècnica de moldre el gra colpejant-lo amb pedres rodones de petita grandària que es podien agafar amb la mà contra pedres més grans i planes. La farina obtinguda es menjava barrejada amb aigua o amb altres aliments, o cuinada damunt de pedres calentes. Varen establir comunitats petites properes als rius i en valls fèrtils. S'enterraven acuradament. Encara que coneixien l'agricultura, eren bàsicament ramaders, i seguien practicant la cacera i la recol·lecció.

Aquesta primera civilització neolítica, estesa pel nord d'Àfrica, les zones que ara coneixem com el País Valencià, Catalunya, el sud-est francès i Itàlia, no s'allunyà molt de les zones costaneres. S'observa una certa unitat cultural per tota la costa mediterrània de la Península Ibèrica, el Nord d'Àfrica, el sud-est francès i la Península Italiana, sobretot de la banda de l'Adriàtic. Rarament els seus assentaments estaven situats a més de cent kilòmetres de la costa, el què no vol dir que no difongueren els seus hàbits culturals a zones més allunyades.

Les coves més destacades a Catalunya són les de Montserrat (per exemple la Cova gran de Montserrat al terme de Collbató, o la cova freda al mateix terme) però n'hi ha al Baix Llobregat, el Penedès, el Priorat i més avall de l'Ebre continuant pel País Valencià (on destaquen la cova de la Sarsa a Bocairent, la cova de Bocairent també en aquest terme i la cova d'or, a Beniarrès).

Les pintures apareixen a molts indrets dels Països Catalans o de les rodalies (Aragó i Murcia):

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Maria-Henriette Alimen i P. Marie-Joseph Steve, Prehistoria, 1ª edició en castellà 1970, Mexico DF, Madrid i Buenos Aires, ISBN 84-323-0034-9