Xatrac comú
Sterna hirundo  | |
|---|---|
 Xatrac comú al seu niu a Carolina del Nord als Estats Units) | |
.jpg) | |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 0,88 m |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22694623 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Laridae |
| Gènere | Sterna |
| Espècie | Sterna hirundo Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
El xatrac comú,[1] xatrac d'albufera, llambritja o gavina d'albufera (Sterna hirundo) és una espècie d'ocel migradorl de l'ordre dels caradriformes, semblant al xatrac becllarg però una mica més petit, que pot arribar viure 23 anys.[2]
Morfologia[modifica]
- Fa 32 a 37 cm de llargària i 72-83 d'envergadura alar.
- Té el dors blanc i la part superior de les ales d'un gris clar.
- Capell negre.
- Bec vermell amb la punta negra.
- Potes vermelles.
- L'enforcadura de la cua apareix molt marcada.[3]
Reproducció[modifica]
Durant la parada nupcial, el mascle ofereix peix a la femella i, tot seguit, aquesta darrera tria illetes de sorra a les llacunes litorals, llocs sorrencs o a les salines per preparar el niu: una depressió a terra reforçada amb joncs, herbes i conquilles. A l'abril-juny pon dos o tres ous que tant pel mascle com per la femella cova durant 23 dies. Ambdós progenitors participen en l'alimentació els pollets. El mascle s'encarrega de capturar peixets i alguns insectes per als fills, que volen al cap de 3 o 4 setmanes.[3]
Distribució geogràfica[modifica]
El xatrac comú presenta una distribució circumpolar en època de cria, ja que ho fa a les regions temperades i subàrtiques d'Euràsia i Nord-amèrica. Hiverna als oceans tropicals i subtropicals. L'IUCN el classifica com risc mínim.[4] Tot i això, el seu hàbitat natural s'ha reduït molt a les costes catalanes i valencianes i la sobrepesca és una altra amenaça. Als anys setenta del segle xx, la colònia de l'Albufera de València va desaparèixer per l'acumulació de pesticides als camps d'arròs.[3]
Costums[modifica]
És d'hàbits colonials i, en les colònies, es mostra molt agressiu amb els intrusos, actitud que reforça amb crits estridents. Mostra una gran facilitat per al vol i la tècnica de cacera consisteix a llançar-se en picat contra el mar, cabussar-se i enxampar els peixos sota l'aigua. De vegades, només els cal enfonsar el cap per pescar.
Es tracta d'una espècie estival abundant, que a l'hivern es pot considerar rara. Pot observar-se als Països Catalans al mes de març, quan arriba als llocs de cria, que estan situats principalment al Delta de l'Ebre i a l'Albufera de València, tot i que se'n poden trobar parelles reproductores en altres zones humides dels Països Catalans.[5] Després de l'època reproductiva, els xatracs comuns -juntament amb d'altres de la resta d'Europa- es reuneixen a les costes ibèriques per emprendre el viatge cap a l'Àfrica o l'Amèrica del Sud.[6]
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ «xatrac comú». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT, 2017-2022. [Consulta: 18 octubre 2022].
- ↑ Xatrac comú conegut per haver arribat als 23 anys de vida. Arxivat 2011-06-07 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Xatrac Comú (Sterna hirundo)». Fundació CRAM. [Consulta: 18 octubre 2022].
- ↑ «Sterna hirundo» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species, 07-08-2018. DOI: 10.2305/iucn.uk.2018-2.rlts.t22694623a132562687.en..
- ↑ Llorente, Gustavo. Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, desembre de 1988, planes 119-120 (Conèixer la Natura, núm. 6). ISBN 84-7306-354-6.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi. El llibre dels ocells de Catalunya. Barcelona: Cap Roig, 1987, p. 58. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs[modifica]
- «Andorinha-do-mar-comum» (en portuguès).
- Fotografies i enregistraments sonors: «Sterna hirundo». Birdlife Finlàndia.
- Distribució a Catalunya: «Xatrac comú (Sterna hirundo)». Servidor d'informació ornitològica de Catalunya (SIOC).
- «Enregistraments sonors» (en anglès). Xeno Canto: Sharing wildlife sounds from around the world.
- Menéndez Valderrey, Juan Luis. «Charrán común. Sterna hirundo» (en castellà). Asturnatura. [Consulta: 18 octubre 2022].
