Xatrac comú
Sterna hirundo  | |
|---|---|
 Xatrac comú al seu niu (Carolina del Nord, Estats Units) | |
.jpg) | |
| Dades | |
| Envergadura | 0,88 m |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22694623 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Sternidae |
| Gènere | Sterna |
| Espècie | Sterna hirundo Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | Baidyabati DVC Canal (en)  , Purbasthali (en) , Santragachi Jheel (en) , Sunderbans Wildlife National Park (en) , Rabindra Sarobar (en) i Bakkhali (en) |
El xatrac comú, xatrac d'albufera, llambritja o gavina d'albufera (Sterna hirundo) és un ocell de l'ordre dels caradriformes, semblant al xatrac becllarg però una mica més petit, que pot arribar a tindre una longevitat de 23 anys.[1]
Morfologia[modifica]
- Fa 36 cm de llargària i 70-80 d'envergadura alar.
- Té el dors blanc i la part superior de les ales d'un gris clar.
- Capell negre.
- Bec vermell amb la punta negra.
- Potes vermelles.
- L'enforcadura de la cua apareix molt marcada.
Reproducció[modifica]
Durant la parada nupcial, el mascle ofereix peix a la femella i, tot seguit, aquesta darrera tria illetes de sorra a les llacunes litorals, llocs sorrencs o a les salines per preparar el niu: una depressió a terra reforçada amb joncs, herbes i conquilles. A l'abril-juny pon 2-3 ous que cova durant 23 dies. En l'alimentació dels nounats intervenen tots dos progenitors, ja que el mascle s'encarrega de capturar peixets i alguns insectes per als fills, que volen al cap de 3 o 4 setmanes.
Distribució geogràfica[modifica]
El xatrac comú presenta una distribució circumpolar en època de cria, ja que ho fa a les regions temperades i subàrtiques d'Euràsia i Nord-amèrica. Hiverna als oceans tropicals i subtropicals.
Costums[modifica]
És d'hàbits colonials i, en les colònies, es mostra molt agressiu amb els intrusos, actitud que reforça amb crits estridents. Mostra una gran facilitat per al vol i la tècnica de cacera consisteix a llançar-se en picat contra el mar, cabussar-se i enxampar els peixos sota l'aigua. De vegades, només els cal enfonsar el cap per pescar.
Es tracta d'una espècie estival abundant, que a l'hivern es pot considerar rara. Pot observar-se als Països Catalans al mes de març, data que coincideix amb l'inici de l'arribada als llocs de cria, que estan situats principalment al Delta de l'Ebre i a l'Albufera de València, tot i que se'n poden trobar parelles reproductores en altres zones humides dels Païsoc Catalans.[2] Després de l'època reproductiva, els xatracs comuns -juntament amb d'altres de la resta d'Europa- es reuneixen a les costes ibèriques per emprendre el viatge cap a l'Àfrica o l'Amèrica del Sud.[3]
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ Xatrac comú conegut per haver arribat als 23 anys de vida. Arxivat 2011-06-07 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 119-120. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 58. ISBN 84-315-0434-X
Enllaços externs[modifica]
- El xatrac comú a la UICN. (anglès)
- El xatrac comú a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Estudi de la població d'aquest ocell a Portugal. (portuguès)
- Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. (anglès)
- El xatrac comú a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- Descripció i reproducció d'aquest ocell. (francès)
- Estudi de la població del xatrac comú al Principat de Catalunya. (català)
- Enregistraments sonors d'aquest ocell. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
- Hàbitat i ecologia d'aquesta espècie. (castellà)
