Xatrac comú

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaXatrac comú
Sterna hirundo
Sterna hirundo.jpg
Xatrac comú al seu niu (Carolina del Nord, Estats Units)
Sterna hirundo 1 (Lukasz Lukasik).jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Charadriiformes
Família Sternidae
Gènere Sterna
Espècie Sterna hirundo
(Linnaeus, 1758)
Distribució
CommonTernmap.png
Modifica dades a Wikidata
Xatrac comú fotografiat a l'illa de Heligoland (Alemanya).
Parella de xatracs comuns fotografiats a (Alemanya).
Xatrac comú adult alimentant el seu pollet.

El xatrac comú, xatrac d'albufera, llambritja o gavina d'albufera (Sterna hirundo) és un ocell de l'ordre dels caradriformes, semblant al xatrac becllarg però una mica més petit, que pot arribar a tindre una longevitat de 23 anys.[1]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 36 cm de llargària i 70-80 d'envergadura alar.
  • Té el dors blanc i la part superior de les ales d'un gris clar.
  • Capell negre.
  • Bec vermell amb la punta negra.
  • Potes vermelles.
  • L'enforcadura de la cua apareix molt marcada.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Durant la parada nupcial, el mascle ofereix peix a la femella i, tot seguit, aquesta darrera tria illetes de sorra a les llacunes litorals, llocs sorrencs o a les salines per preparar el niu: una depressió a terra reforçada amb joncs, herbes i conquilles. A l'abril-juny pon 2-3 ous que cova durant 23 dies. En l'alimentació dels nounats intervenen tots dos progenitors, ja que el mascle s'encarrega de capturar peixets i alguns insectes per als fills, que volen al cap de 3 o 4 setmanes.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

El xatrac comú presenta una distribució circumpolar en època de cria, ja que ho fa a les regions temperades i subàrtiques d'Euràsia i Nord-amèrica. Hiverna als oceans tropicals i subtropicals.

Costums[modifica | modifica el codi]

És d'hàbits colonials i, en les colònies, es mostra molt agressiu amb els intrusos, actitud que reforça amb crits estridents. Mostra una gran facilitat per al vol i la tècnica de cacera consisteix a llançar-se en picat contra el mar, cabussar-se i enxampar els peixos sota l'aigua. De vegades, només els cal enfonsar el cap per pescar.

Es tracta d'una espècie estival abundant, que a l'hivern es pot considerar rara. Pot observar-se als Països Catalans al mes de març, data que coincideix amb l'inici de l'arribada als llocs de cria, que estan situats principalment al Delta de l'Ebre i a l'Albufera de València, tot i que se'n poden trobar parelles reproductores en altres zones humides dels Païsoc Catalans.[2] Després de l'època reproductiva, els xatracs comuns -juntament amb d'altres de la resta d'Europa- es reuneixen a les costes ibèriques per emprendre el viatge cap a l'Àfrica o l'Amèrica del Sud.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Xatrac comú conegut per haver arribat als 23 anys de vida. (anglès)
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 119-120. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 58. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]