Xatrac becllarg

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaXatrac becllarg
Thalasseus sandvicensis
Thalasseus sandvicensis StMarys.jpg
Sterna sandvicensis01.jpg
Estol de xatracs becllargs fotografiats a França.
Mèdia
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Charadriiformes
Família Laridae
Gènere Thalasseus
Espècie Thalasseus sandvicensis
((Latham, 1787))
Nomenclatura
Sinònims Sterna sandvicensis
Combinació original Sterna sandvicensis
Distribució
Thalasseus sandvicensis-map.svg
Distribució geogràfica del xatrac becllarg: groc (àrea de cria), verd (poblacions sedentàries) i taronja (àrea d'hivernada).
Modifica dades a Wikidata
Xatrac becllarg alimentant el seu pollet (Alemanya, 2007).
Colònia de xatracs becllargs.

El xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis), també anomenat llambritja de bec llarg a les Illes Balears,[1] és un ocell de la família dels estèrnids.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 41 cm de llargària i 85-97 cm d'envergadura alar.
  • Plomatge blanc o gris clar i capell negre.
  • Té un curt plomall que se li aixeca en situacions d'alerta.
  • Bec llarg i negre amb la punta groga.
  • Les potes són curtes i de color negre.
  • La cua és menys forcada que en altres xatracs.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Les dues subespècies americanes formarien una espècie diferent (Thalasseus acuflavidus) segons alguns autors [2]


Reproducció[modifica | modifica el codi]

Als Països Catalans es reprodueix regularment al Delta de l'Ebre i a l'Albufera de València.[1]

Mascle i femella trien illetes a les llacunes litorals o a les zones marines, com les salines, amb sorra per fer-hi el nial. La posta té lloc de maig a juliol, sobre un precari niu excavat en el sòl sorrenc, on existeixi vegetació, i en el qual la femella diposita d'1 a 3 ous que seran covats per tots dos pares durant 23 dies. Els fills no volen fins després de 5 setmanes, durant les quals reben els aliments dels pares. La nidificació la fan en colònies mixtes juntament amb altres làrids i estèrnids.[3]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Habita les costes de la Mar del Nord, la Mar Negra i la Càspia, i, en nombre reduït, a la Camarga i l'Illa de Buda, i hiverna a les costes occidentals d'Àfrica. A la resta dels Països Catalans és un migrador més o menys freqüent per totes les costes, i pot tenir presència accidental a l'interior.[1]

Costums[modifica | modifica el codi]

És una espècie d'ocell de costums gregaris i molt marina que es cabussa contínuament per capturar peixets. Solament s'acosten a la costa per niar-hi o quan fa mal temps, perquè si no, volen mar endins, cridant i cabussant-se per agafar peixets.[4]

Als Països Catalans pot ésser observat durant tot l'any, però amb més freqüència a l'hivern i durant el pas migratori primaveral i tardoral.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 138. ISBN 978-84-96553-54-5. 
  2. Gill, F & D Donsker (Eds). 2017. IOC World Bird List (v 7.3). doi : 10.14344/IOC.ML.7.3.
  3. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 118-119. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  4. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 57-58. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]