Manuel González Alba

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel González Alba
Manuel González Alba's memorial in Valls.jpg
Mural d'homenatge a Valls pel Dia del combatent català. modifica
Biografia
Naixement27 agost 1894 modifica
Valls (Alt Camp) modifica
Mort7 octubre 1934 modifica (40 anys)
Barcelona modifica
Activitat
OcupacióPedagog, editor i polític modifica
PartitBloc Obrer i Camperol
Estat Català - Partit Proletari modifica
Família
FillsVicenç de Paul González i Castells modifica

Manuel González Alba (Valls, 27 d'agost de 1894 - Barcelona, 7 d'octubre de 1934) fou un polític, editor i pedagog català.[1]

Biografia[modifica]

Anà a estudiar a Marsella, però en esclatar el 1914 la Primera Guerra Mundial tornà a Barcelona, on fou professor de català i col·laborador de Pompeu Fabra, qui li havia confiat els cursos superiors de llengua catalana a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.[2] També col·laborà amb Jordi Arquer en diverses publicacions de l'Ateneu de Gràcia, que es proposava la formació cultural de la classe treballadora. Així, va col·laborar amb Joan Abellà Pallàs en la formació d'adults per a pagesos i treballadors.[3]

A Valls fundà les Edicions de l'Arc de Berà, on publicà obres de caràcter socialista.Edita la primera traducció al català de 'El manifest comunista' (1930)[1].

El 1927 fou empresonat pels fets de Prats de Molló i des del 1931 milità al Bloc Obrer i Camperol, i més tard a Estat Català-Partit Proletari. Juntament amb Jaume Compte i Canelles i Amadeu Bardina, va morir als locals del CADCI de la Rambla de Santa Mònica de Barcelona, a quarts d'una de la matinada, arran dels fets del sis d'octubre.

És mencionat per Joan Sales i Vallès a les Cartes a Màrius Torres. Era casat amb la filla de l'impressor vallenc Eduard Castells, i un dels seus fills fou Vicenç de Paul González i Castells, diputat al Parlament per Convergència i Unió.

Referències[modifica]

  1. «Manuel González Alba». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Un deixeble de Pompeu Fabra» (en català). Ara.cat, 07-10-2018. [Consulta: 29 novembre 2018].
  3. Mayayo Artal, Andreu; Martínez de Sas, María Teresa (coord.); Pagès i Blanch, Pelai (coord.). Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans. L'Abadia de Montserrat, 2000, p. 30–31. ISBN 978-84-8415-243-9 [Consulta: 21 setembre 2018]. 

Enllaços externs[modifica]