Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ciutat Gegantera de Catalunya)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióAgrupació de Colles de Geganters de Catalunya
Dades base
Tipus entitat Colla gegantera
Organització i govern
Seu central Vista-down.png

Modifica dades a Wikidata
Gegants de l'ACGC al Japó l'any 1989.

L'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya (ACGC) és una associació que s'ocupa de la divulgació, conservació i estudi del món dels gegants sense oblidar la seva part festiva.

L'ACGC dedica especial atenció a la millora qualitativa de la música popular i el ball de gegants, organitzant cursos i assessorament als geganters.

Entre les seves activitats que organitza al llarg de l'any en destaquen l'organització de la Ciutat Gegantera de Catalunya i la Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya, així com la Fira del Món Geganter. Com a mitjà de difusió utilitza la revista "Gegants", en la qual es dóna a conèixer estudis, notícies i esdeveniments del món geganter en general.

L'any 2000 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cultura Popular concedit per la Generalitat de Catalunya.[1]

El novembre de 2011, es va inaugurar la nova seu de l'Agrupació, La nau, Cultura i Tradicions,[2] on conviuen les peces del Seguici Popular de Sant Feliu de Llobregat i els gegants originals Treball i Cultura de l'ACGC. També és la seu actual de l'agrupació.[3]

Imatgeria de l'Agrupació[modifica | modifica el codi]

L'any 1985 es proposà i aprovà la construcció d'uns gegants per a l'entitat. Es va fer un concurs de com haurien de ser aquestes figures i guanya el dissenyat per Griselda Karsunke de la colla gegantera de Centelles[4] i construïts per Manel Casserres i Boix de Solsona, foren estrenats l'1 de maig de 1988 a Montserrat. Aquests gegants, amb els seus noms, "Treball" i "Cultura", i configuració volen representar Catalunya. L'any 2008, amb motiu del 20è Aniversari d'en Treball i na Cultura, es va construir una rèplica exacta dels gegants originals a càrrec de Jordi Grau per tal de conservar els originals en bon estat. El 28 d'abril de 2013, durant els actes del 25è Aniversari dels Gegants al Monestir de Montserrat, després de modificar el Reglament Intern de l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, van tornar a aparèixer en Treball i na Cultura originals, restaurats per en Manel Casserres i Solé. La rèplica està exposada a la Nau de l'ACGC.

L'agrupació compta amb dos gegantons, en Pau i n'Alegria, que es van estrenar a principis dels anys 1990.[5]

Els balls protocol·laris de la imatgeria de l'agrupació són Peuets de Gegant, dels gegantons Pau i Alegria; la Dansa dels Quatrepunts, dels capgrossos Primavera, Estiu, Tardor i Hivern; i el Ball de l'Aniversari o el Ball Nou, dels gegants Treball i Cultura.

Ciutats Geganteres de Catalunya[modifica | modifica el codi]

El 1985, i inspirats en la Ciutat Pubilla de la Sardana, l'ACGC creà la trobada anual de "totes" (si més no, s'intentaria) les colles geganteres catalanes. En la festa hi participen uns 5.000 geganters i prop d'unes 500 figures, entre gegants, gegantons, gegantets, capgrossos, i més de 400 músics (grallers, dolçainers, flabiolaires, tabalers, etc.).[4]

Llista de ciutats geganteres[6][modifica | modifica el codi]

Trobada Nacional de Capgrossos[modifica | modifica el codi]

A partir d'una proposta de la Colla de Capgrossos de Capellades (Anoia) va sorgir la Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya específica per a capgrossos tal com es feien la Ciutat Gegantera de Catalunya amb els gegants. La primera edició fou l'any 2000 precisament a Capellades.

Aquesta festivitat es realitza de forma bianual per diferents indrets de la geografia catalana. La població organitzadora posteriorment té l'honor de custodiar i dur durant dos anys als capgrossos de l'Agrupació: l'Estiu, l'Hivern, la Primavera i la Tardor. Els municipis organitzadors han estat:[13]

Fira del Món Geganter[modifica | modifica el codi]

El 2005, i dins de la cloenda del 20è aniversari de l'ACGC celebrada a Vilassar de Dalt, es va fer la prova pilot de fira relacionada amb el món geganter. Un seguit d'estands a Can Rafart serien l'inici d'aquesta festa.[14] Dos anys després, Pineda de Mar acolliria la primera Fira del Món Geganter amb diverses activitats.

Els municipis que han acollit la Fira del Món Geganter són:[15]

Trobada de Gegants i Capgrossos d'escoles de Catalunya[modifica | modifica el codi]

Aquesta celebració, tot i que no és organitzada per l'entitat, l'Agrupació hi dóna suport. La trobada neix de generació espontània i amb l'objectiu de només agrupar les diverses colles de la circumscripció de Barcelona.[16] A partir del 2005 s'amplia la trobada a nivell nacional.

Les escoles i municipis que han acollit les trobades escolars són:

Revista GEGANTS[modifica | modifica el codi]

La revista Gegants és una publicació trimestral d'imatgeria festiva i cultura popular que publica l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya. El seu origen cal buscar-lo en el primitiu Butlleti de l'Agrupació, el qual en el seu dissetè número, l'any 1991, es convertí en l'actual revista Gegants. El febrer de 2012 va rebre el premi als 25 anys d'existència, lliurat per l'APPEC.[21]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Avui s'han fallat els Premis Nacionals de Cultura». Vilaweb, 21-07-2000. [Consulta: 23 juliol 2012].
  2. «Sant Feliu inaugura l'espai d'exposició i divulgació de la cultura popular La Nau Cultura i Tradicions». Ajuntament de St Feliu de Llobregat, 10-10-2011 [Consulta: 4 gener 2016].
  3. «L’Agrupació treballant des de la Nau». Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, 22-01-2012 [Consulta: 4 gener 2016].
  4. 4,0 4,1 Ajuntament del Prat, Una festa gegantina
  5. «Súria acull aquesta tarda una trobada de gegants del Bages i el Berguedà amb 21 colles». Regió 7, 18 juliol del 2011. [Consulta: 3 març 2012].
  6. «Ciutat Gegantera, una mica d'història». Vila de Masquefa, Ciutat Gegantera, 2012. [Consulta: 24 juliol 2012].
  7. «Sant Vicenç dels Horts, Ciutat Gegantera del 2008». Avui, 14-06-2010. [Consulta: 21 juliol 2012].
  8. «Proclamen Tàrrega com a Ciutat Gegantera 2009 coincidint amb els seus 125 anys del títol ciutat». El Punt Avui, 08-02-2010. [Consulta: 23 juliol 2012].
  9. «Vint-i-cinc anys de gran alçada». Avui, 10-05-2007. [Consulta: 21 juliol 2012].
  10. «La Seu d'Urgell serà la vint-i-sisena ciutat Gegantera de Catalunya». Pirineus Televisió. [Consulta: 20 juliol 2012].
  11. «El món geganter, de festa a Masquefa». El Punt Avui, 12-06-2008. [Consulta: 20 juliol 2012].
  12. 12,0 12,1 «Calella, ciutat gegantera 2013». El Punt Avui, 14-02-2012. [Consulta: 20 juliol 2012].
  13. «Les Trobades Nacionals». Gegants de Juneda. [Consulta: 6 març 2012].
  14. «Festa dels geganters. Cloenda 20 anys de l'Agrupació». Festes.org, 03-10-2012. [Consulta: 8 febrer 2012].
  15. «5a edició de la Fira del Món Geganter a Ulldecona». Tornaveu. [Consulta: 8 febrer 2012].
  16. Navarro, Xavier «Història de la Coordinadora». Maresme Gegant, n.11, juliol 2011, p.5 [Consulta: 11 abril 2011].
  17. 17,0 17,1 17,2 «Història». Història. Coordinadora de Geganters del Maresme. [Consulta: 28 juliol 2012].
  18. «XII trobada de gegants d'escola de Catalunya». Gegants.cat, 2010. [Consulta: 11 abril 2011].
  19. «Trobada de Gegants d'Escola de Catalunya a les escoles la Jota i la Sardana de Badia del Vallès». Gegants.cat, 08-03-2012. [Consulta: 11 abril 2011].
  20. «Més de 1500 persones es reuniran a la XIV Trobada de Colles Geganteres d'Escoles de Catalunya». Gegants.cat, 08-03-2012. [Consulta: 10 març 2012].
  21. Gutiérrez, Àlex «Les revistes en català, premiades». Diari Ara [Barcelona], 01-03-2012, p.44. ISSN: 2014-010X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]