Ramon Romaní i Puigdengolas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaRamon Romaní i Puigdengolas
Dades biogràfiques
Naixement 1846
Capellades
Mort 1898 (51/52 anys)
Activitat professional
Ocupació empresari
Modifica dades a Wikidata

Ramon Romaní i Puigdengolas (Capellades, 1846 - 1898) va ser un empresari català, introductor de noves tecnologies en el sector de la fabricació de paper, i un dels protagonistes de la Revolució Industrial de Catalunya.[1]

Fou membre de la nissaga Romaní, una família procedent de terres gironines que s'establí a Capellades en la dècada de 1620.[2] Els Romaní van ser pioners en la creació de molins paperers,[2] i en el segle XVIII van afegir a la seva producció una filigrana amb el dibuix de la planta de romaní.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Ramon Romaní i Puigdengolas va néixer a Capellades el 1846, fill d'Antoni Romaní i Tarrés i nét de d'Antoni Romaní i Tort, empresaris paperers.[2] La seva empresa Hijos de Romaní y Tarrés fou una de les primeres 4 a introduir la màquina Picardo, italiana, que suposava una tecnologia intermèdia entre la fabricació manual i la fabricació continua de paper.[2] La màquina va ser importada gràcies a un privilegi emès el 24 d'agost de 1877. Aquesta màquina elaborava mecànicament les fulles una a una i eliminava la mà d'obra especialitzada.[2]

Tant ell com el seu pare també van fer inversions en la producció de cotó.[4] Ramon Romaní va fabricar cartró per a la indústria tèxtil que fins aleshores es comprava a l'estranger.[3] Va ser un dels defensors del traçat ferroviari de via estreta entre Igualada i Martorell, que finalment s'imposà al traçat entre Igualada i Sant Sadurní d'Anoia, posant-se en funcionament el 1893.[2]

A finals del segle XIX va ocupar la presidència del Foment del Treball Nacional i de la Liga Nacional de Productores.[2]

En el sostre d'una sala de la seva fàbrica hi va fer pintar 4 personalitats catalanes que representaven la Música, la Pintura, el Teatre i la Literatura. Aquesta darrera era representada per una efígie del seu amic Jacint Verdaguer.[5] Ell i Verdaguer van formar part de la Junta de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.[5] L'escultor Eusebi Arnau fou autor de retrats de tots dos.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]