Enric Freixa i Pedrals

Enric Freixa i Pedrals

Biografia
Naixement	26 abril 1911 Barcelona
Mort	14 març 2002 (90 anys) Barcelona
President Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
1983 – 1995 ← Lluís Solé i Sabarís – Ramon Parés i Farràs →
Dades personals
Formació	Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona
Activitat
Ocupació	enginyer
Membre de	Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1983–) Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Premis
(1984)  Medalla Narcís Monturiol

Enric Freixa i Pedrals (Barcelona, 26 d'abril de 1911 — 14 de març de 2002) fou un enginyer industrial català.

Biografia

El 1934 es graduà a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, de la que en fou professor adjunt el 1942; el 1947 en fou nomenat catedràtic de càlcul integral i mecànica racional, després d'anàlisi matemàtica i el 1952 de motors tèrmics. També fou secretari general de la Universitat Politècnica de Catalunya del 1968 al 1981.

Alternà la seva tasca com a professor com a enginyer a La Maquinista Terrestre i Marítima, en la que ingressà el 1935 com a cap de la línia de motors dièsel, i de la qual fou director comercial i assessor tècnic. El 1967 ingressà a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i ha publicat treballs sobre el comportament dels hidrocarburs en els motors i d'història de l'enginyeria. El 1984 va rebre la Medalla Narcís Monturiol.

Ha estat vicepresident del Comitè Permanent del Congrés Internacional de Motors de Combustió i president de la Fundació Joaquim Torrens i Ibern per a la normalització de l'ús del català a la indústria.

Obres

• Arrels per a una Universitat (1986)

Enllaços externs

• «Enric Freixa i Pedrals». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Biografia a xtec, cat
• Quan el vapor movia els trens: la fabricació de locomotores per La Maquinista Terrestre i Marítima per Per Santiago Riera i Tuèbols, p. 240