Enric Freixa i Pedrals

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaEnric Freixa i Pedrals
Dades biogràfiques
Naixement 1911
Barcelona
Mort 14 de març de 2002 (90/91 anys)
Alma mater Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona
Activitat professional
Ocupació enginyer
Modifica dades a Wikidata

Enric Freixa i Pedrals (Barcelona, 191114 de març de 2002) fou un enginyer industrial català. El 1934 es graduà a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, de la que en fou professor adjunt el 1942; el 1947 en fou nomenat catedràtic de càlcul integral i mecànica racional, després d'anàlisi matemàtica i el 1952 de motors tèrmics. També fou secretari general de la Universitat Politècnica de Catalunya del 1968 al 1981.

Alternà la seva tasca com a professor com a enginyer a La Maquinista Terrestre i Marítima, en la que ingressà el 1935 com a cap de la línia de motors dièsel, i de la qual en fou director comercial i assessor tècnic. El 1967 ingressà a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i ha publicat treballs sobre el comportament dels hidrocarburs en els motors i d'història de l'enginyeria. El 1984 va rebre la Medalla Narcís Monturiol.

Ha estat vicepresident del Comitè Permanent del Congrés Internacional de Motors de Combustió i president de la Fundació Joaquim Torrens i Ibern per a la normalització de l'ús del català a la indústria.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Arrels per a una Universitat (1986)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]