Carles de Camps i d'Olzinellas

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Carles de Camps i Olzinellas)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarles de Camps i d'Olzinellas
Carles de Camps i d'Olzinellas.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 setembre 1860 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort11 abril 1939 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Sant Sebastià (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
President Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
1926 – 1936
← Josep Serrat i BonastreEduard Alcobé Arenas →
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
2 març 1918 – 2 maig 1919
← Manuel González i VilartManuel Maria Girona i Fernàndez Maqueira →
Circumscripció electoral: Districte electoral d'Igualada
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
20 març 1914 – 10 gener 1918
Circumscripció electoral: Barcelona
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
24 abril 1899 – 27 març 1903
← Joaquim Llorens i Fernández de CórdobaFrancesc Albó i Martí →
Circumscripció electoral: Districte electoral d'Olot
Coat of Arms of the Province of Girona.svg President Diputació de Girona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEmpresari
PartitLliga Regionalista
Membre de
Família
ParePelagi de Camps i de Matas Modifica el valor a Wikidata

Carles de Camps i d'Olzinelles (Barcelona, 15 de setembre de 1860[1] - Sant Sebastià, 11 d'abril de 1939[2]) fou un polític i escriptor català, segon marquès de Camps, fill de Pelagi de Camps i de Matas. La seva família tenia la casa pairal a Mas Ribot (Salt).

Trajectòria[modifica]

Va néixer al carrer de la Canuda de Barcelona, fill de l'advocat i hisendat Pelagi de Camps i de Matas (1828-19889), natural de Figueres, i de Concepció de Olzinellas i Ros, natural de Barcelona.[1]

El 27 de maig de 1895 es va casar amb Maria de Casanovas i Vallés, filla del marquès de Galtero. Van tenir sis fills: Pelagi (1896-1899),[3] Jordi, Rafael (Cavaller del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya), Narcís, Felip i Pilar (casada amb el baró de Quadras). El seu fill Felip va morir l'any 1924 durant la Guerra del Rif (Marroc) i Narcís, enginyer de l'Escola Central d'Enginyers Industrials i soci del Cercle Eqüestre de Barcelona, va morir assassinat durant la Guerra Civil.

Era enginyer de forests, polític i amo d'un gran patrimoni. Tenia la Gran Creu al Mèrit Militar i la Gran Creu al Mèrit Agrícola. Era, a més, Maestrente de Ronda.

El 1891 fou president de la Diputació de Girona pel Partit Conservador, però després abandonà aquest partit, signà el Manifest a la Reina Regent (1898) i milità a la Lliga Regionalista, amb la que fou elegit diputat per Olot a les eleccions generals espanyoles de 1899 en les legislatures de 1899-1901 i 1901-1903 i per Igualada a les eleccions generals espanyoles de 1914, en les legislatures de 1914-1915, 1916-1918 i 1918-1919. A les Corts fou un dels promotors de la Llei de Repoblació Forestal de 1908 i la rectificació del cabal del riu Ter el 1903.

El 1917 va ser el director general d'Agricultura. De 1919 a 1923 va ser Senador del Regne. El 1923, quan es proclamà la dictadura de Primo de Rivera es va retirar de la política.[4]

Fou un dels fundadors de la Unió de Propietaris Surers Catalans el 1911 i president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI) de 1897 a 1901, i president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona de 1926 a 1936.

La proclamació de la Segona República Espanyola el va portar a posicions més conservadores. Durant els mesos següents a l'esclat de la guerra civil espanyola, i després que el seu fill Narciso fos assassinat, s'exilià a França, i d'ací a Sant Sebastià, on va morir poc abans d'acabar la guerra.

El 1931 va rehabilitar el títol de baró d'Algerri que va heretar el seu fill Jorge de Camps i de Casanovas que tindria el títol de baró d'Algerri, Maestrant de Ronda i Cavaller del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya.

Obres[modifica]

  • Remaderia en general. Industrias que poden derivarse d'ella (1906)
  • Del meu sarró: contes (1912)
  • Cortal marí (1921)
  • Sonatines (192?)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, llibre 3r, foli 303, número de registre 3730.
  2. «Esquela de defunció de Carles de Camps». La Vanguardia, 13-05-1939, pàg. 3.
  3. «Crónica general». La Publicidad, 27-12-1899, pàg. 3.
  4. Llorens, Carles «Objectiu: Espanyolitzar Catalunya» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.44-49. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Pelagi de Camps i de Matas
Marquès de Camps
18761939
Succeït per:
Jorge de Camps i de Casanova
Precedit per:
Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba
President de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre
18971901
Succeït per:
Ignasi Girona i Vilanova
Precedit per:
Josep Serrat i Bonastre
President de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
19261936
Succeït per:
Eduard Alcobé Arenas