Vés al contingut

Carles de Camps i d'Olzinellas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Carles de Camps i Olzinellas)
Plantilla:Infotaula personaCarles de Camps i d'Olzinellas
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 setembre 1860 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort11 abril 1939 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Sant Sebastià (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
President de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
1926 – 1936
← Josep Serrat i Bonastre – Eduard Alcobé Arenas →
Diputat a Corts
2 març 1918 – 2 maig 1919
← Manuel González i Vilart – Manuel Maria Girona i Fernàndez Maqueira →
Circumscripció electoral: Districte electoral d'Igualada
Diputat a Corts
20 març 1914 – 10 gener 1918
Circumscripció electoral: Districte electoral de Barcelona
President Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País
1912 – 1913
← Narcís Verdaguer i Callís – Frederic Rahola i Trèmols →
Senador del Regne
5 maig 1907 – desembre 1909
← Albert Rusiñol i Prats – Leonci Soler i March →
Senador del Regne
10 maig 1903 – 5 maig 1907
Circumscripció electoral: Girona
Diputat a Corts
24 abril 1899 – 27 març 1903
← Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba – Francesc Albó i Martí →
Circumscripció electoral: Districte electoral d'Olot
President de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre
1897 – 1901
← Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba – Ignasi Girona i Vilanova →
President de la Diputació de Girona
1891 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEmpresari
PartitLliga Regionalista
Membre de
Família
FillsJordi de Camps i de Casanova Modifica el valor a Wikidata
ParePelagi de Camps i de Matas Modifica el valor a Wikidata

Carles de Camps i d'Olzinellas (Barcelona, 15 de setembre de 1860 - Sant Sebastià, 11 d'abril de 1939)[1][2] fou un polític i escriptor català, segon marquès de Camps.

Trajectòria

[modifica]

Va néixer al carrer de la Canuda de Barcelona, fill de l'advocat i hisendat Pelagi de Camps i de Matas (1828-1889), natural de Figueres, i de Concepció d'Olzinellas i Tos, natural de Barcelona[1] i germana d'Hermenegild d'Olzinellas i Tos, a qui el 1883 el papa Lleó XIII concedí el títol de comte d'Olzinellas.[3][4]

El 27 de maig de 1895 es va casar amb Maria de Casanovas i Vallés, filla del marquès de Galtero. Van tenir sis fills: Pelagi (1896-1899),[5] Jordi, Rafael (Cavaller del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya), Narcís, Felip i Pilar (casada amb el baró de Quadras). El seu fill Felip va morir l'any 1924 durant la Guerra del Rif (Marroc) i Narcís, enginyer de l'Escola Central d'Enginyers Industrials i soci del Cercle Eqüestre de Barcelona, va morir assassinat durant la Guerra Civil.

Era enginyer de forests, polític i amo d'un gran patrimoni. Fou condecorat amb la Gran Creu al Mèrit Militar i la Gran Creu al Mèrit Agrícola. Era, a més, Maestrente de Ronda.

El 1891 fou president de la Diputació de Girona pel Partit Conservador, però després abandonà aquest partit, signà el Manifest a la Reina Regent (1898) i milità a la Lliga Regionalista, amb la que fou elegit diputat per Olot a les eleccions generals espanyoles de 1899 en les legislatures de 1899-1901 i 1901-1903 i per Igualada a les eleccions generals espanyoles de 1914, en les legislatures de 1914-1915, 1916-1918 i 1918-1919. A les Corts fou un dels promotors de la Llei de Repoblació Forestal de 1908 i la rectificació del cabal del riu Ter el 1903.

El 1917 va ser el director general d'Agricultura. De 1919 a 1923 va ser Senador del Regne. El 1923, quan es proclamà la dictadura de Primo de Rivera es va retirar de la política.[6]

Fou un dels fundadors de la Unió de Propietaris Surers Catalans el 1911 i president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI) de 1897 a 1901, i president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona de 1926 a 1936.

La proclamació de la Segona República Espanyola el va portar a posicions més conservadores. Durant els mesos següents a l'esclat de la guerra civil espanyola, i després que el seu fill Narcís fos assassinat, s'exilià a França, i d'ací a Sant Sebastià, on va morir poc abans d'acabar la guerra.

El 1931 va rehabilitar el títol de baró d'Algerri que va heretar el seu fill Jorge de Camps i de Casanovas que tindria el títol de baró d'Algerri, Maestrant de Ronda i Cavaller del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya.

Obres

[modifica]
  • Remaderia en general. Industrias que poden derivarse d'ella (1906)
  • Del meu çarró: contes (1912)
  • Cortal marí (1921)
  • Sonatines (192?)

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «Naixements 1860, llibre 3r, foli 303, núm. registre 3730». AMCB, 15-09-1860.
  2. ↑ «Esquela de defunció de Carles de Camps». La Vanguardia, 13-05-1939, p. 2.
  3. ↑ «Hermernegildo de Olzinellas y de Tos». geneanet. Juan Ramon de Ros.
  4. ↑ «comtat d'Olzinelles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  5. ↑ «Crónica general». La Publicidad, 27-12-1899, p. 3.
  6. ↑ Llorens, Carles «Objectiu: Espanyolitzar Catalunya» (paper). Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, 4-2013, p.44-49. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs

[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carles_de_Camps_i_d%27Olzinellas&oldid=36987840»