Astrolabi de Barcelona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'astrolabi de Barcelona és considerat com el més antic astrolabi amb caràcters carolingis que hagi sobreviscut en l'Occident cristià. L'investigador francès Marcel Destombes va fer la troballa de l'astrolabi, i el va deixar com llegat a l'Institut del Món Àrab de París el 1983.

L'Acadèmia de Ciències de Barcelona va demanar l'astrolabi en préstec a l'Institut du Monde Arabe, per fer-ne una còpia que es pot veure a la seu de l'Acadèmia a les Rambles.

Descripció[modifica]

Aquest astrolabi presenta algunes característiques inusuals. Totes les inscripcions són en llatí. Dóna a entendre per tant que l'instrument ha estat fet a l'Europa cristiana. Els punters de la seva "aranya" indiquen divuit estrelles: deu estrelles boreals i vuit estrelles australs (és a dir, situades per sota de l'equador). Onze d'elles corresponen a la data de 980 dC. Tot i així, els noms de les estrelles no s'han gravat sobre el llautó. Les paraules ROMA i FRANÇA estan gravades en caràcters llatins en un dels timpans. Aquests caràcters van acompanyats dels nombres 41-30 (en xifres aràbigues).[1] Els caràcters són idèntics als utilitzats a finals del segle x als manuscrits en llatí de Catalunya, que era en aquell moment part de la França carolíngia. Això explicaria la presència de la paraula FRANÇA. Les xifres expressades en graus i minuts: 41° 30′, es corresponen exactament amb la latitud de Barcelona.

El fet de tenir gravada la data 980 dC i la latitud de Barcelona (41-30), quan en aquelles dates n'era ardiaca Sunifred Llobet, a qui se li atribueix l'autoria del ms.225 de Ripoll[2] on hi ha la descripció d'un astrolabi, ha portat a atribuir-li la paternitat de l'astrolabi a aquest famós astrònom, també conegut amb el nom de Lupitus Barchinonensis[1]

Fitxa[modifica]

  • Nom: Astrolabi de Barcelona
  • Lloc de fabricació: Barcelona, Principat de Catalunya
  • Data / període: Cap a l'any 980
  • Materials i tècnica: Llautó decorat amb gravats
  • Dimensions: 15,2 cm de diàmetre
  • Conservació (ciutat): París
  • Conservació (lloc): Llegat de Marcel Destombes al Musée de l'Institut du Monde Arabe (París)
  • Nombre d'inventari: AI 86-31

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Un astrolabe carolingien et l'origine de nos chiffres arabes; Marcel Destombes; Paris, Peyronnet, 1962
  2. Assaig d'història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval / J. Millás Vallicrosa; pròleg : Joan Vernet. - ISBN 848625700X ISBN 9788486257002