Institut Botànic de Barcelona

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióInstitut Botànic de Barcelona
Institut Botànic de Barcelona.jpg
Dades base
Abreviació IBB
Tipus entitat institut
Història
Fundació 1934
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Directora Teresa Garnatje
Afiliacions Consell Superior d'Investigacions Científiques

Web www.ibb.bcn-csic.es

Modifica dades a Wikidata

L'Institut Botànic de Barcelona (IBB-CSIC) [1][2] és un centre de recerca botànic mixt dependent del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l'Ajuntament de Barcelona. L'IBB es fundà l'any 1934 i la primera intervenció del CSIC es produí el 1942, quan es va crear una plaça de Científic Titular que ocupà Pius Font i Quer. L'any 1986 l'IBB es constituí com a centre associat i, un any més tard, s’incorporà el primer Científic Titular de l'etapa moderna de l'IBB. El 1998 es va prendre la decisió de signar un nou acord amb l'Ajuntament de Barcelona, en virtut del qual s’elevà a la categoria de centre mixt. Des del 2003 està situat dins l'actual Jardí Botànic de Barcelona (JBB) dalt la muntanya de Montjuïc.[3] L'entrada es realitza per la porta situada a la part superior del jardí, al Passeig del Migdia. El 1992 va rebre una Placa Narcís Monturiol[4]

L’IBB compta amb una biblioteca especialitzada i el seu herbari allotja la col·lecció de plantes més important de Catalunya i la tercera de la península Ibèrica.[5] El centre conserva també el Gabinet Salvador,[6] una de les poques col·leccions naturalistes que es conserven del període de la Il·lustració.[7] La investigació es divideix en dos grups de recerca: Biodiversitat i evolució de plantes i Història de la botànica i anàlisi de col·leccions.[8]

Història[modifica]

L'origen de l'Institut Botànic de Barcelona (IBB) es troba al Museu de Ciències Naturals i va ser creat al 1934.[9] Pius Font i Quer en fou el seu director i va desenvolupar intenses campanyes de recol·lecció i va adquirir importants fonts bibliogràfiques i col·leccions de referència amb l'objectiu de crear un gran herbari del Mediterrani occidental.[10]

El 1930 es van començar els treballs de construcció d'un jardí botànic, aprofitant les pedreres de la Foixarda al Parc de Montjuïc. Finalment, al 1940 va ser possible traslladar l'antic IBB a un pavelló proper a aquest jardí.[11]El 1998 es va signar un nou conveni segons el qual l’IBB va passar a ser un centre mixt format pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l'Ajuntament de Barcelona.[12]En el marc d'aquest nou conveni, el CSIC va construir el 2003 un nou edifici a la part alta del Jardí Botànic de Barcelona (JBB), institució amb la qual l’IBB manté una estreta relació. [13]

Àrees de recerca [modifica]

La recerca es porta a terme en dos grups:[14]

Biodiversitat i evolució de plantes[modifica]

El grup de recerca de biodiversitat i evolució de les plantes de l’IBB abasta la recerca de tots els aspectes relacionats amb assolir un coneixement més profund de les plantes. S'investiga la seva classificació i molts altres aspectes, recollint tècniques i procediments utilitzats en diverses disciplines de la biologia. En les últimes dècades han cobrat importància significativa els mètodes basats en la seqüenciació del DNA que han revolucionat la manera de treballar de la botànica moderna. Els estudis del grup de biodiversitat i evolució de plantes es desenvolupen seguint diversos enfocaments que es resumeixen en les següents disciplines: biosistemàtica, biogeografia, conservació, citogenètica molecular i etnobotànica.[15]

Història de la botànica i anàlisi de col·leccions[modifica]

Aquest grup de recerca té com a objectiu l'estudi dels herbaris de l'Institut Botànic de Barcelona des dels següents punts de vista:

Taxonòmic: cerca de plecs tipus i d'interès taxonòmic i/o nomenclatural.     [16]

• Històric: estudi de la història d'una col·lecció i dels botànics i corresponsals que van col·laborar en la seva formació.           

Geogràfic: estudi quantitatiu de les regions de recol·lecció dels exemplars.       

• Conservació: estudi d'exemplars recol·lectats en llocs on actualment estan extingits o en regressió.

Jardineria: estudi de les plantes cultivades en l'antiguitat i del seguiment de la introducció d'espècies al·lòctones.   

Biodiversitat: avaluació de la representativitat de determinades famílies en l'herbari, caracteritzant-les des de punt de vista geogràfic, cronològic, ecològic i taxonòmic. Estudi de la seva riquesa florística a diferents nivells geogràfics.

Instal·lacions i col·leccions[modifica]

Biblioteca[modifica]

La biblioteca de l'Institut Botànic de Barcelona forma part de la Xarxa de Biblioteques del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) des de 1998. Dóna suport documental als grups de recerca del centre, però també, és una biblioteca oberta amb cita prèvia a tots els ciutadans interessats en la botànica i matèries afins (ecologia, paisatgisme, jardineria i conservació).

El seu fons està format per més de 8.500 monografies i aproximadament 1.400 títols de publicacions seriades. També compta amb una col·lecció de mapes, microfitxes i un important fons antic, en el qual destaca sobretot el Fons Salvador. Els llibres que l’integren constitueixen la biblioteca personal de la família Salvador, una important saga de farmacèutics barcelonins que van dur a terme la seva activitat des de principis del segle XVII fins a mitjans de segle XIX. En l'actualitat, aquesta part del fons antic de la biblioteca es conserva juntament amb la resta del gabinet formant el Museu Salvador.           

Arxiu[modifica]

El fons documental de l'Arxiu Històric de l'Institut Botànic de Barcelona (IBB) està constituït pels documents produïts i rebuts pels botànics vinculats a la Junta de Ciències Naturals de Barcelona (1906-1935) i a l’Instiitut Botànic de Barcelona (1935-1994). L'anàlisi d'aquesta documentació permet aprofundir en la formació dels herbaris històrics clàssics a Catalunya, la creació de la primera compilació de flora de Catalunya i les primeres publicacions especialitzades sobre botànica a Espanya.   

El volum més important el conformen els documents de Pius Font i Quer (1888-1964), Antoni de Bolòs Vayreda (1889-1975) i Oriol de Bolòs Capdevila (1924-2007) situats cronològicament en els períodes que van regentar la direcció del IBB.

Existeix una altra part de documentació formada per fons personals dels botànics Ramón Masferrer Arquimbau (1850-1884), Frederic Trèmols Borrell (1831-1900), Estanislau Vayreda Vila (1848-1901), Ramón de Bolòs Saderra (1852-1914), Joan Cadevall Diars (1846-1921), Josep Cuatrecasas Arumí (1903-1996) i Carlos Pau Español (1857-1937), reunits per Pius Font i Quer amb la finalitat de completar el fons d'arxiu i cedits al IBB gràcies a l'estreta relació professional que aquests botànics van mantenir amb la institució.    

Finalment, destaquen els documents pertanyents a la Col·lecció Salvador, entre els quals es troben fotografies i la sèrie documental de correspondència científica establerta entre botànics, recol·lectors i aficionats a la botànica.

L'herbari [cal citació][modifica]

L'herbari de l'Institut Botànic de Barcelona està especialitzat en la flora de la regió mediterrània occidental. Es tracta de la col·lecció de plantes més important de Catalunya i la tercera de la península Ibèrica. El seu fons, format per uns 800.000 exemplars, ha servit de referència per a la redacció de la Flora dels Països Catalans, Flora iberica i les principals obres de botànica de la mediterrània occidental.           

El nucli inicial de l'herbari general el formaren els materials aportats per Manuel Llenas (1907 i 1909), pel germà Sennen (cedits en 1909) i especialment per Pius Font i Quer. L'herbari va augmentar de forma exponencial gràcies a la tasca recol·lectora de Font i Quer i al seu afany per incorporar els principals herbaris de Catalunya.

Les col·leccions de l'herbari [cal citació][modifica]

Herbari general   

L'herbari general és la principal col·lecció de l'Institut Botànic de Barcelona. Conserva plantes vasculars recol·lectades per la majoria dels botànics interessats per la flora del nord-est peninsular. Un volum important va ser reunit per Pius Font i Quer i els seus col·laboradors al llarg de les campanyes desenvolupades a la península Ibèrica i al Marroc. Inclou també moltes exsiccatae amb espècimens europeus com Plantes d’Espagne del germà Sennen, Flora Exsiccata Austro-Hungarica o Société pour l’Échange des Plantes Vasculaires de l’Europe Occidentale et du Bassin Méditerranéen.

Col·leccions històriques

L'Institut Botànic de Barcelona (IBB) ha anat adquirint, en molt bona part gràcies al seu fundador Pius Font i Quer, herbaris recol·lectats entre el segle XVII i principis del XX. Aquestes col·leccions es conserven segregades de l'herbari general i segons l'ordenació original de l'autor. Els més importants són: Família Salvador, Francesc Xavier Bolòs, Ruiz & Pavón, Bernades, Costa, Vayreda, Trèmols, Ramon Bolòs, Societat Botànica Barcelonesa, Cadevall, Sennen, Hieraciotheca Gallica et Hispanica, Institució Catalana d'Història Natural.

Altres herbaris

En aquesta categoria s'inclouen aquelles col·leccions no històriques segregades de l'herbari general per la seva procedència (plantes cultivades o tropicals) o tipologia (llavors o fruits). Inclou tres col·leccions (plantes sud-americanes de Josep Cuatrecasas, plantes del Jardí Botànic de Barcelona i espermoteca d’ Apiaceae).

Herbari de líquens

La col·lecció de líquens de l'Institut Botànic de Barcelona (IBB) inclou la liquenoteca general i altres col·leccions independents i segregades d'aquesta per ser material històric o d'autors particulars (Roger-Guy Werner, Calicins Exsiccatae – L. Tibell, Manuel Llenas, Longino Navás).

Herbari de fongs 

A l'Institut Botànic de Barcelona es conserva una col·lecció de més de 3.000 mostres de cossos fructífers i altres estructures reproductores recol·lectades per micòlegs com Romualdo González Fragoso, també de Pius Font i Quer i de l'intercanvi de material amb altres herbaris europeus. L’IBB també conserva la col·lecció pròpia de l'Associació Micològica Font i Quer que inclou bàsicament espècimens del territori català.

Herbari de briòfits

L'Institut Botànic de Barcelona (IBB) conserva una important brioteca que conté més de 7.000 exemplars. La major part d'aquesta col·lecció prové de l'intercanvi de material amb altres herbaris europeus com per exemple l’exsiccata Suomen Maksasammalia d'hepàtiques de Finlàndia. També inclou material de la península Ibèrica recol·lectat per briòlegs destacats com Creu Casas o Josep Vives. En aquesta col·lecció destaca una important presència del gènere Sphagnum, amb uns 300 exemplars, així com un nombre elevat de mostres dels gèneres Tortula i Hypnum.

Herbari d'algues 

L'herbari de l’IBB conserva dos tipus de col·leccions d'algues. La col·lecció més gran, amb unes 4.700 mostres, és la formada per les recol·leccions de Ramón Margalef. Es tracta d'una col·lecció que inclou algues, mostres de sediments, biofilms o torba.

D'altra banda, la col·lecció d'algues inclou també recol·leccions de botànics de renom com Emile Ballé, Pius Font i Quer i Pere Claver Palau Ferrer. La col·lecció s'ha ampliat amb les recol·leccions de Samuel Pyke procedents del Regne Unit. 

El Gabinet Salvador [cal citació][modifica]

L' Institut Botànic de Barcelona conserva el Gabinet Salvador, una de les poques col·leccions naturalistes de la Il·lustració que han arribat als nostres dies. El gabinet està format per una biblioteca, un herbari (actualment el més antic d'Espanya), documents manuscrits, col·leccions de mol·luscs, fòssils i diverses peces vegetals i animals dissecats.

La família Salvador va ser una important família d’apotecaris i botànics barcelonins que van desenvolupar la seva tasca naturalista entre els segles XVI i XIX. Van dur a terme herboritzacions a la península Ibèrica i les Illes Balears, van crear un dels primers jardins botànics de caràcter científic a Sant Joan Despí i van mantenir correspondència i intercanvis de llibres i objectes amb naturalistes de gran rellevància com Joseph Pitton de Tournefort, James Petiver, Herman Booerhave o els germans Jussieu.

Al segle XIX el gabinet va ser traslladat a una masia del Penedès, propietat de la família, on va romandre ocult. El 1923, Pius Font i Quer va aconseguir trobar-lo i es va traslladar a l’IBB entre els anys 1938 i 1945.              

El 2013, gràcies a les gestions per a la preparació de l'exposició Salvadoriana, el Departament d'Exposicions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona va localitzar una part d'aquesta col·lecció fins llavors desconeguda que es va reunir amb la resta de la col·lecció, conservada a l’IBB.             

Per motius de seguretat i per a garantir la seva correcta preservació, no està permesa l'entrada dins del Gabinet. Les peces que el componen han de ser observades des de l'exterior del vidre que les protegeix. Es pot visitar els caps de setmana i festius amb la entrada al Jardí Botànic de Barcelona (JBB).

El viver [cal citació][modifica]

El viver és un emplaçament compartit pel Jardí Botànic de Barcelona (JBB) i l'Institut Botànic de Barcelona. Es dedica al cultiu de les plantes que s'introduiran posteriorment al JBB i a cuidar les col·leccions de planta viva utilitzades pels investigadors de l' Institut Botànic de Barcelona en projectes de recerca.

El viver consta de dues instal·lacions cobertes amb més de 700 espècies de plantes. L'accés al viver està restringit al públic. Únicament es pot visitar durant les activitats prèviament organitzades pel Jardí Botànic de Barcelona o l'Institut Botànic de Barcelona.            

Revista Collectanea Botanica[cal citació][modifica]

L’Institut Botànic de Barcelona juntament amb l'Ajuntament de Barcelona i el CSIC publica anualment i de forma gratuïta la revista Collectanea Botanica. S’hipubliquen articles originals, treballs de revisió, notes breus i correspondència sobre qualsevol aspecte de la diversitat i sistemàtica vegetal i fúngica i camps relacionats com la biogeografia, bioinformàtica, biologia reproductiva, citogenètica, conservació, demografia, ecofisiologia, evolució, filogènia, filogeografia, florística, genètica de poblacions, morfologia funcional, nomenclatura, paleoecologia, relacions planta-animal i taxonomia.

Publicacions [modifica]

  • Garcia S., Lim, K.Y., Chester, M., Garnatje, T., Pellicer, J., Vallès, J., Leitch, A.R. & Kovařík, A. 2009. Linkage of 35S and 5S rRNA genes in Artemisia (family Asteraceae): first evidence from angiosperms. Chromosoma 118: 8597. DOI: 10.1007/s00412-008-0179-z
  • Garcia, S., Kovařík, A., Leitch, A. R. & Garnatje, T. 2016. The Plant Journal 89 (5): 10201030. DOI: 10.1111/tpj.13442
  • Garcia, S., Leitch, I.J., Anadon-Rosell, A., Canela, M.A., Gálvez, F., Garnatje, T., Gras, A., Hidalgo, O., Johnston, E., Mas de Xaxars, G., Pellicer, J., Siljak-Yakovlev, S., Vallès, Vitales, D. & Bennett, M.D. 2014. Recent updates and developments to plant genome size databases. Nucleic Acids Research 42: 11591166. DOI: 10.1093/nar/gkt1195
  • Garcia-Jacas N., Soltis, P., Font, M., Soltis, D., Vilatersana, R. & Susanna, A. 2009. The polyploid series of Centaurea toletana: glacial migrations and introgression revealed by nrDNA and cpDNA sequence analyses. Molecular Phylogenetics and Evolution 52: 377–394. DOI: 10.1016/j.ympev.2009.03.010
  • Garcia-Jacas, N., Susanna, A., Garnatje, T. & Vilatersana, R. 2001. Generic delimitation and phylogeny of the subtribe Centaureinae (Asteraceae): a combined nuclear and chloroplast DNA analysis. Annals of Botany 87: 503–515. DOI: 10.1006/anbo.2000.1364
  • Garnatje, T., Peñuelas, J. & Vallès, J. 2017. Ethnobotany, Phylogeny, and ‘Omics’ for Human Health and Food Security. Trends. Plant Science 22 (3):187191. DOI: 10.1016/j.tplants.2017.01.001
  • Hilpold, A., Vilatersana, R., Susanna, A, Sánchez-Meseguer, A., Boršić, I, Constantinidis, R., Filigheddu, R., Romaschenko, K., Suárez-Santiago, V.N., Tugay, O., Uysal, T., Pfeil, B.E. & Garcia-Jacas, N. 2014. Phylogeny of the Centaurea group (Centaurea, Compositae) – geography is a better predictor than morphology. Molecular Phylogenetics and Evolution 77: 195–215. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.04.022
  • Ibáñez, N. 2016. Estudis sobre cinc herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona. Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona, Facultat de Biologia.
  • Ibáñez, N., Montserrat, J.M. & Soriano, I. 2008. Type specimens of names of species authored by Pourret conserved in the Salvador herbarium (BC).  Taxon 57 (2): 1–4.
  • López-Pujol, J., Garcia-Jacas, N., Susanna, A. & Vilatersana, R. 2012. Should we conserve pure species or hybrid species? Delimiting hybridization and introgression in the Iberian endemic Centaurea podospermifolia. Biological Conservation 152: 271279. DOI: 10.1016/j.biocon.2012.03.032
  • López-Pujol, J., Zhang, F.-M., Sun, H.-Q., Ying, T.-S. & Ge, S. 2011. Centres of plant endemism in China: places for survival or for speciation? Journal of Biogeography 38: 12671280. DOI: 10.1111/j.1365-2699.2011.02504.x
  • López-Pujol, J. & Chung, M. G. & Chung, M. Y. 2017. The role of the Baekdudaegan (Korean Peninsula) as a major glacial refugium for plant species: A priority for conservation. Biological Conservation 206: 236–248. DOI: 10.1016/ j.biocon.2016.11.040
  •  Mavrodiev, E., Chester, M. M., Suárez-Santiago, V. N., Visger, C., Susanna, A., Rodriguez, R., Baldini, R. M., Soltis, P. S.  & Soltis, D. E.. 2015. Multiple origins and chromosomal novelty in the allotetraploid Tragopogon castellanus (Asteraceae). New Phytologist 206: 1172–1183. DOI: 10.1111/nph.13227
  • Rigat, M., Vallès, J., Iglésias, J. & Garnatje, T. 2013. Traditional and alternative natural therapeutic products used in the treatment of respiratory tract infectious diseases in the eastern Catalan Pyrenees (Iberian Peninsula). Journal of ethnopharmacology 148 (2): 411422. DOI: 10.1016/j.jep.2013.04.022
  • Susanna, A., Galbany-Casals, M., Romashchenko, K., Barres, L., Martín, J. & Garcia-Jacas, N. 2011. Lessons from Plectocephalus (Compositae, Cardueae-Centaureinae): ITS disorientation in annuals and Beringian dispersal as revealed by molecular analyses. Annals of Botany 108: 263–277. DOI: 10.1093/aob/mcr138
  • Susanna, A., Garcia-Jacas, N., Soltis, D. E. & Soltis, P. S. 1995. Phylogenetic relationships in tribe Cardueae (Asteraceae) based on ITS sequences. American Journal of Botany 82: 10561068.
  • Vilatersana, R., Brysting, A. K. & Brochmann, C. 2007. Molecular evidence for hybrid origins of the invasive polyploids Carthamus creticus and C. turkestanicus (Cardueae, Asteraceae). Molecular Phylogenetics and Evolution 44: 610–621. DOI: 10.1016/j.ympev.2007.05.008 
  • Vilatersana, R., Sanz, M., Galian, A. & Castells, E. 2016. The invasion of Senecio pterophorus across continents: multiple, independent introductions, admixture and hybridization. Biological Invasions 18: 2045–2065. DOI: 10.1007/s10530-016-1150-1
  • Vitales, D., Garnatje, T., Pellicer, J., Vallès, J. & Sanmartín, I. 2014. The explosive radiation of Cheirolophus (Asteraceae, Cardueae) in Macaronesia. BMC Evolutionary Biology 14: 118. DOI: 10.1186/1471-2148-14-118
  • Vitales, D., Aragay, J., Gómez Garreta, A., Ribera Siguan, M. A., Steen, F., De Clerck, O., Garnatje, T. & Rull Lluch, J. 2016. Phenological and molecular studies on the introduced seaweed Dictyota cyanoloma (Dictyotales, Phaeophyceae) along the Mediterranean coast of the Iberian Peninsula. Mediterranean Marine Science 17 (3): 766–776. DOI: 10.12681/mms.1872

Referències[modifica]

  1. «Institut Botànic de Barcelona (IBB)» (en español). Cyberpadres. [Consulta: 10 febrer 2017].
  2. «Història» (en català). [Consulta: 10 febrer 2016].
  3. Ajuntament de Barcelona, El Jardí Botànic: Presentació
  4. «Concessió de la Medalla i Placa Narcís Monturiol 2009». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 maig 2016].
  5. «REGISTRO DE COLECCIONES, PROYECTOS Y BASES DE DATOS DE BIODIVERSIDAD EN ESPAÑA» (en español). Nodo Nacional de Información de Biodiversidad. [Consulta: 10 febrer 2017].
  6. «Gabinet Salvador» (en català). [Consulta: 10 febrer 2017].
  7. Vidal Folch, Ignacio «El Gabinete Salvador». El Gabinete Salvador, 07-01-2006.
  8. «Recerca IBB» (en català). [Consulta: 10 febrer 2017].
  9. «Història» (en català). Institut Botànic de Barcelona. [Consulta: 12 febrer 2017].
  10. «Institut Botànic de Barcelona» (en català). Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 15 febrer 2017].
  11. «història IBB» (en catalá). [Consulta: 12_02_2017].
  12. «L'Institut s'obre a Barcelona» (en català). [Consulta: 12 febrer 2017].
  13. «Jardí Botanic Història» (en català). Jardí Botànic. [Consulta: 12 febrer 2017].
  14. «Institut Botànic de Barcelona» (en español). CSIC. [Consulta: 12 febrer 2017].
  15. «Recerca» (en català). [Consulta: 12 febrer 2016].
  16. «una pasantía en el Institut Botanic de Barcelona» (en español).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Institut Botànic de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata