Institut Botànic de Barcelona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióInstitut Botànic de Barcelona
Institut Botànic de Barcelona.jpg
Dades bàsiques
Nom curt IBB
Tipus institut
Forma jurídica
Creació 1934
Organització i govern
Seu 
Directora Teresa Garnatje
Part de Consell Superior d'Investigacions Científiques

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

L'Institut Botànic de Barcelona (IBB-CSIC) [1][2] és un centre de recerca botànic mixt dependent del Consell Superior d’Investigacions Científiques i l'Ajuntament de Barcelona. L'IBB es fundà l'any 1934 i la primera intervenció del CSIC es produí el 1942, quan es va crear una plaça de Científic Titular que ocupà Pius Font i Quer. L'any 1986 l'IBB es constituí com a centre associat i, un any més tard, s’incorporà el primer Científic Titular de l'etapa moderna de l'IBB. El 1998 es va prendre la decisió de signar un nou acord amb l'Ajuntament de Barcelona, en virtut del qual s’elevà a la categoria de centre mixt. Des del 2003 està situat dins l'actual Jardí Botànic de Barcelona dalt la muntanya de Montjuïc.[3] L'entrada es realitza per la porta situada a la part superior del jardí, al Passeig del Migdia. El 1992 va rebre una Placa Narcís Monturiol[4]

L’IBB compta amb una biblioteca especialitzada i el seu herbari allotja la col·lecció de plantes més important de Catalunya i la tercera de la península Ibèrica.[5] El centre conserva també el Gabinet Salvador,[6] una de les poques col·leccions naturalistes que es conserven del període de la Il·lustració.[7] La investigació es divideix en dos grups de recerca: Biodiversitat i evolució de plantes i Història de la botànica i anàlisi de col·leccions.[8]

Història[modifica]

Detall de l'estat actual de l'accés a l'antic Institut Botànic de Barcelona
Detall de l'estat actual de l'accés a l'antic Institut Botànic de Barcelona

L'origen de l'Institut Botànic de Barcelona (IBB) es troba a la Junta de Ciències Naturals del municipi de Barcelona (llavors embrió de l'actual Museu de Ciències Naturals de Barcelona) i va ser creat al 1934.[9] Pius Font i Quer en fou el seu director i va desenvolupar intenses campanyes de recol·lecció i va adquirir importants fonts bibliogràfiques i col·leccions de referència amb l'objectiu de crear un gran herbari del Mediterrani occidental.[10]

El 1930 es van començar els treballs de construcció d'un jardí botànic, aprofitant les pedreres de la Foixarda al Parc de Montjuïc. Finalment, al 1940 va ser possible traslladar l'antic IBB a un pavelló proper a aquest jardí.[11]El 1998 es va signar un nou conveni segons el qual l’IBB va passar a ser un centre mixt format pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l'Ajuntament de Barcelona.[12]En el marc d'aquest nou conveni, el CSIC va construir el 2003 un nou edifici a la part alta del Jardí Botànic de Barcelona (JBB), institució amb la qual l’IBB manté una estreta relació.[13]

Àrees de recerca[modifica]

La recerca es porta a terme en dos grups:[14]

Biodiversitat i evolució de plantes[modifica]

El grup de recerca de biodiversitat i evolució de les plantes de l’IBB abasta la recerca de tots els aspectes relacionats amb assolir un coneixement més profund de les plantes. S'investiga la seva classificació i molts altres aspectes, recollint tècniques i procediments utilitzats en diverses disciplines de la biologia. En les últimes dècades han cobrat importància significativa els mètodes basats en la seqüenciació del DNA que han revolucionat la manera de treballar de la botànica moderna. Els estudis del grup de biodiversitat i evolució de plantes es desenvolupen seguint diversos enfocaments que es resumeixen en les següents disciplines: biosistemàtica, biogeografia, conservació, citogenètica molecular i etnobotànica.[15]

Història de la botànica i anàlisi de col·leccions[modifica]

Aquest grup de recerca té com a objectiu l'estudi dels herbaris de l'Institut Botànic de Barcelona des dels següents punts de vista:

  • Taxonòmic: cerca de plecs tipus i d'interès taxonòmic i/o nomenclatural.[16]
  • Històric: estudi de la història d'una col·lecció i dels botànics i corresponsals que van col·laborar en la seva formació.
  • Geogràfic: estudi quantitatiu de les regions de recol·lecció dels exemplars.
  • Conservació: estudi d'exemplars recol·lectats en llocs on actualment estan extingits o en regressió.
  • Jardineria: estudi de les plantes cultivades en l'antiguitat i del seguiment de la introducció d'espècies al·lòctones.
  • Biodiversitat: avaluació de la representativitat de determinades famílies en l'herbari, caracteritzant-les des de punt de vista geogràfic, cronològic, ecològic i taxonòmic. Estudi de la seva riquesa florística a diferents nivells geogràfics.

Instal·lacions i col·leccions [cal citació][modifica]

Biblioteca[modifica]

La biblioteca de l'Institut Botànic de Barcelona forma part de la Xarxa de Biblioteques del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) des de 1998. Dona suport documental als grups de recerca del centre, però també, és una biblioteca oberta amb cita prèvia a tots els ciutadans interessats en la botànica i matèries afins (ecologia, paisatgisme, jardineria i conservació).

El seu fons està format per més de 8.500 monografies i aproximadament 1.400 títols de publicacions seriades. També compta amb una col·lecció de mapes, microfitxes i un important fons antic, en el qual destaca sobretot el Fons Salvador. Els llibres que l’integren constitueixen la biblioteca personal de la família Salvador, una important saga de farmacèutics barcelonins que van dur a terme la seva activitat des de principis del segle XVII fins a mitjans de segle XIX. En l'actualitat, aquesta part del fons antic de la biblioteca es conserva juntament amb la resta del gabinet formant el Museu Salvador.

Arxiu[modifica]

El fons documental de l'Arxiu Històric de l'Institut Botànic de Barcelona (IBB) està constituït pels documents produïts i rebuts pels botànics vinculats a la Junta de Ciències Naturals de Barcelona (1906-1935) i a l’Instiitut Botànic de Barcelona (1935-1994). L'anàlisi d'aquesta documentació permet aprofundir en la formació dels herbaris històrics clàssics a Catalunya, la creació de la primera compilació de flora de Catalunya i les primeres publicacions especialitzades sobre botànica a Espanya.

El volum més important el conformen els documents de Pius Font i Quer (1888-1964), Antoni de Bolòs Vayreda (1889-1975) i Oriol de Bolòs Capdevila (1924-2007) situats cronològicament en els períodes que van regentar la direcció del IBB.

Existeix una altra part de documentació formada per fons personals dels botànics Ramón Masferrer Arquimbau (1850-1884), Frederic Trèmols Borrell (1831-1900), Estanislau Vayreda Vila (1848-1901), Ramón de Bolòs Saderra (1852-1914), Joan Cadevall Diars (1846-1921), Josep Cuatrecasas Arumí (1903-1996) i Carlos Pau Español (1857-1937), reunits per Pius Font i Quer amb la finalitat de completar el fons d'arxiu i cedits al IBB gràcies a l'estreta relació professional que aquests botànics van mantenir amb la institució. Finalment, destaquen els documents pertanyents a la Col·lecció Salvador, entre els quals es troben fotografies i la sèrie documental de correspondència científica establerta entre botànics, recol·lectors i aficionats a la botànica.

Referències[modifica]

  1. «Institut Botànic de Barcelona (IBB)» (en español). Cyberpadres. [Consulta: 10 febrer 2017].
  2. «Història» (en català). [Consulta: 10 febrer 2016].
  3. Ajuntament de Barcelona, El Jardí Botànic: Presentació
  4. «Concessió de la Medalla i Placa Narcís Monturiol 2009». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 maig 2016].
  5. «REGISTRO DE COLECCIONES, PROYECTOS Y BASES DE DATOS DE BIODIVERSIDAD EN ESPAÑA» (en español). Nodo Nacional de Información de Biodiversidad. [Consulta: 10 febrer 2017].
  6. «Gabinet Salvador» (en català). [Consulta: 10 febrer 2017].
  7. Vidal Folch, Ignacio «El Gabinete Salvador». El Gabinete Salvador, 07-01-2006.
  8. «Recerca IBB» (en català). [Consulta: 10 febrer 2017].
  9. «Història» (en català). Institut Botànic de Barcelona. [Consulta: 12 febrer 2017].
  10. «Institut Botànic de Barcelona» (en català). Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 15 febrer 2017].
  11. «història IBB» (en catalá). [Consulta: 12_02_2017].
  12. «L'Institut s'obre a Barcelona» (en català). [Consulta: 12 febrer 2017].
  13. «Jardí Botanic Història» (en català). Jardí Botànic. [Consulta: 12 febrer 2017].
  14. «Institut Botànic de Barcelona» (en español). CSIC. [Consulta: 12 febrer 2017].
  15. «Recerca» (en català). [Consulta: 12 febrer 2016].
  16. «una pasantía en el Institut Botanic de Barcelona» (en español).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Institut Botànic de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata