Vés al contingut

Família Salvador

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Els Salvador

La família Salvador va ser una nissaga d'apotecaris i naturalistes que, des del començament del segle xvii i fins a mitjans del segle xix va aplegar, conservar, estudiar i –com a mínim des de mitjan segle XVIII– obrir a la curiositat d'altres estudiosos, una àmplia biblioteca i unes extenses col·leccions naturalistes.[1] En el seu temps, aquestes col·leccions van esdevenir les col·leccions de ciències naturals més importants de Barcelona.

En referir-nos a la nissaga Salvador, ens referim especialment a Joan Salvador i Boscà, iniciador de la col·lecció de ciències naturals, al seu fill i nets així com part de la descendència del seu net petit. L'element que els defineix és l'elaboració, estudi i dedicació a la col·lecció que coneixem amb el nom de "col·lecció Salvador".

Joan Salvador i Boscà

[modifica]
Article principal: Joan Salvador i Boscà
Arbre genealògic de la família Salvador

L'iniciador de la nissaga va ser Joan Salvador i Boscà (Calella, 1598 - Barcelona, 1681), admès el 1616 com a apotecari pel Col·legi de Barcelona. Contemporani de Galileu i de Harvey, gairebé coetani de Descartes, era un home del temps de la revolució científica. Després de viatjar pels reialmes hispànics durant els anys 1622 i 1623,[2] va tornar a Barcelona i es va fer càrrec de l'apotecaria de Gabriel Pedrol (situada al carrer Ample de Barcelona), amb una filla del qual es va casar: Victòria Pedrol. Va iniciar les col·leccions i la biblioteca familiars segons testimonien, encara avui, diversos ex-libris. Va mantenir, a més, correspondència i intercanvis amb altres naturalistes europeus contemporanis, molt particularment amb el metge i naturalista dominic francès, establert a Roma, Jacques Barrelier (1606-1672). També amb l'apotecari i viatger neerlandès instal·lat a Lisboa Willem Boel.

Jaume Salvador i Pedrol

[modifica]
Article principal: Jaume Salvador i Pedrol
Jaume Salvador i Pedrol

El fill de Joan Salvador, Jaume Salvador i Pedrol (Barcelona 1649-1740), es va formar inicialment com a apotecari al costat del seu pare i va ser admès al Col·legi de Barcelona l'any 1669. Després va estudiar a Montpeller amb Peire Magnol (1638-1715) i anys més tard va ser amic i company de viatges pel Principat i pel País Valencià, durant l'any 1681, del botànic Joseph Pitton de Tournefort (1656-1708).

Escultura de Jaume Salvador, obra d'Eusebi Arnau, a la façana de l'Hospital de Sant Pau
Escultura de Jaume Salvador, obra d'Eduard Alentorn, a la façana del Museu Martorell

Durant la Guerra de Successió Espanyola va aplegar a la rebotiga de l'apotecaria del carrer Ample una tertúlia científica que va ser freqüentada pels més distingits apotecaris, cirurgians i metges dels exèrcits aliats de Carles III d'Habsburg, de guarnició o de pas, a Barcelona. Entre ells Pius Nikolaus Garelli, metge de cambra del rei, el metge anglès John Freind, o el flamenc Jan Lecaan, juntament amb altres catalans interessats igualment per la ciència. Ell mateix va ser també un botànic competent i, a més d'ampliar notablement les col·leccions i la biblioteca que li havia llegat el seu pare, va crear, a Sant Joan Despí, un jardí botànic.

Podem observar una escultura de Jaume Salvador i Pedrol a la façana del Museu Martorell de Barcelona, obra de l'escultor Eduard Alentorn.

Joan Salvador i Riera

[modifica]
Article principal: Joan Salvador i Riera
Joan Salvador i Riera

El fill gran de Jaume Salvador, Joan Salvador i Riera (Barcelona 1683-1725), va ser probablement la figura científica catalana de més relleu del seu temps. Com el seu pare, va anar a estudiar a Montpeller al costat de Magnol (1704-05) i a continuació a París (1705-06), on va tenir per mestre Tournefort, que el va allotjar i li va fer present de duplicats d'algunes de les plantes que havia recollit en el viatge que havia fet pel Mediterrani oriental i Anatòlia (1700-02). Malauradament, durant l'estada a París va esclatar la Guerra de Successió Espanyola, de manera que es va trobar en país enemic i va haver de passar a Itàlia precipitadament. Allí va conèixer Michelangelo Tilli (1655-1740), professor a Pisa, i Giovanni B. Trionfetti (1658-1708), que ho era a Roma. De retorn a Barcelona, la tardor del 1706, va trobar la rebotiga del pare convertida en una improvisada acadèmia, a la qual, ràpidament, es va integrar. A partir d'aquell moment, va establir fructuosos intercanvis amb personatges com l'holandès Herman Boerhaave (1668-1738), anys a venir protector de Linné; o el britànic Hans Sloane (1670-1753), el futur fundador del Museu Britànic. El 1711, encara en plena guerra, va ser el primer a explorar des del punt de vista botànic Mallorca i Menorca. A la fi de la contesa, va reprendre les relacions amb els cercles científics francesos i ja el 1715 va ser nomenat corresponsal de lAcademie Royale des Sciences. L'any següent, va ser convidat a repetir, en companyia d'Antoine de Jussieu, una part dels itineraris de Tournefort per la península Ibèrica. Posteriorment va mantenir correspondència amb Jussieu i es va interessar també pels peixos (i la pesca) i la fauna marina en general de les costes catalanes, així com pels minerals i els fòssils. Va iniciar l'ordenació de les col·leccions familiars, que ell havia enriquit considerablement, sobretot l'herbari, que va ordenar segons el sistema de Tournefort.

Josep Salvador i Riera

[modifica]
Article principal: Josep Salvador i Riera

El seu germà Josep Salvador i Riera (1690-1761) va completar aquesta ordenació quan, a la mort del seu pare, va entrar en possessió de les col·leccions. De fet, ell és el màxim responsable de la configuració de les col·leccions Salvador tal com ens han arribat. Va fer construir prestatgeries per als llibres, armaris per al droguer i per als animals conservats en esperit de vi, calaixeres per a les petxines, minerals, fòssils i medalles, caixes especials per servir d'herbari i altre mobiliari i accessoris. Les pintures que decoren les portes del mobiliari estan inspirades en gravats de llibres de la pròpia biblioteca, així com per espècies emblemàtiques de jardins del segle xvii. Com el seu pare i el seu germà, havia estudiat a Montpeller, on va ser condeixeble de Bernard de Jussieu (1699-1777), germà d'Antoine. De la mateixa manera que els seus familiars, tampoc va descuidar la correspondència, en particular, amb molts catalans residents a Madrid, com els botànics del tot just creat Reial Jardí Botànic, amb el seu condeixeble Bernard de Jussieu i amb Pere Barrère, metge i naturalista perpinyanès amb qui es va relacionar força.

Va ser membre de la Real Academia Médica Matritense,[3] de la qual fou nomenat director de Farmàcia l'any 1739.

Jaume Salvador i Salvador i Joaquim Salvador i Burgés

[modifica]

El fill d'aquest, Jaume Salvador i Salvador (1740-1805), i el seu net, Joaquim Salvador i Burgés (1766-1856), no van seguir les passes dels seus antecessors, però tant el primer com la seva vídua, Francesca Burgés Fàbregas (m. 1830), van saber conservar el patrimoni familiar i no van deixar de mantenir-lo accessible als estudiosos.

Josep Salvador i Soler

[modifica]
Article principal: Josep Salvador i Soler

El darrer dels Salvador naturalistes va ser Josep Salvador i Soler (1804-1855). Mort prematurament en un tràgic accident, quan els seus fills eren encara menors d'edat, els tutors d'aquests van decidir traslladar les col·leccions al gran mas de la Bleda, al Penedès. D'allí, les va rescatar, vuitanta anys més tard, Pius Font i Quer per dipositar-les a l'Institut Botànic de Barcelona, que la Generalitat de Catalunya acabava de crear.

La col·lecció Salvador

[modifica]
Article principal: Gabinet Salvador
Salv-4869. Fòssils de la col·lecció Salvador. Fotografia: Natàlia Hervás

La col·lecció Salvador, o gabinet Salvador, és un conjunt de llibres, plantes seques, minerals, conquilles, espècimens naturals, vestigis arqueològics (peces d'antiquari) i cartes iniciada per Joan Salvador i Boscà al segle xvii, i conservada i enriquida pels seus descendents fins ben entrat el segle xix. La seva funció inicial era la classificació i ordenació d'elements d'arreu del món per a la seva utilització com a remeis.[2] Durant aquests dos segles, la col·lecció Salvador va ser una fita obligada de tots els naturalistes que bé passaven per Barcelona o bé tenien aquesta ciutat com a centre d'activitat.[4] El gabinet Salvador era, en la seva època, el més complet i divers del Principat, i un dels més importants de la península Ibèrica.[2]

Atesa la relació que els Salvador van mantenir amb altres naturalistes i col·leccionistes del moment, podem trobar objectes originats al gabinet d'apotecaris Salvador entre les col·leccions d'institucions com el Museu Britànic o el Musée National d'Histoire Naturelle de París.[2]

Pot d'apotecaria de la col·lecció Salvador.
Salv-8316. Pot d'apotecaria de la col·lecció Salvador. Fotografia: Natàlia Hervás
Pots de "simples medicinals". Fotografia: Jordi Vidal

A mitjans del segle xviii la col·lecció es va obrir a naturalistes i estudiosos, esdevenint la primera col·lecció oberta al públic a Barcelona. Amb la mort de l'últim personatge que custodià la col·lecció, Josep Salvador i Soler, es va provocar el final del gabinet del carrer Ample. Els administradors de l'herència decidiren vendre l'apotecaria i traslladar el museu, que fins aleshores havia estat al carrer de la Fusteria a les golfes d'una masia del Penedès.[5][6] Així, va restar ocult des del 1855 fins a la Guerra Civil a la masia la Bleda de Vilafranca del Penedès.[7] Des d'aleshores i durant més de 70 anys es van donar per perduts els materials del museu-herbari,[8] fins que, el botànic Pius Font i Quer, llavors director de l'Institut Botànic de Barcelona, les va adquirir l'any 1937 depositant-les a la institució que dirigia.[9] Entre el material recuperat es trobaven 1420 volums de la biblioteca, 18 calaixos amb herbari -amb més 5000 plantes-, calaixos de minerals, mol·luscs i diferents retrats dels Salvador.[8] L'any 1940 va ser adquirida per l'Ajuntament de Barcelona, que les ha mantingut fins a l'actualitat a l'Institut Botànic.

Aquesta col·lecció, pel seu contingut, especialment la biblioteca, l'herbari i les sèries de correspondència, esdevenen una font primària primordial per a l'estudi de la història natural de Catalunya i, també, de les xarxes de comunicació cientifica entre els segles xvii i XVIII.[1] I al seu interès històric, s'uneix, també, l'interès florístic i el biogeogràfic.[10]

Des de l'any 2003, la col·lecció es troba en el nou edifici de l'Institut Botànic, construït gràcies a un conveni amb el CSIC, el qual a banda de disposar millors condicions de conservació és obert al públic. Des del 2011 s'ha treballat en el registre, la documentació i la restauració i conservació de tots els elements de la col·lecció. El juliol del 2013 l'Ajuntament de Barcelona adquirí els documents i espècimens que encara restaven a la masia del Penedès i que completen la col·lecció custodiada per l'Institut Botànic. La troballa dels objectes va ser casual, ja que es va tenir coneixement de la seva existència gràcies a les gestions que el Departament d'Exposicions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona estava realitzant per al muntatge de l'exposició Salvadorianae.[11] El juliol del 2014 el total de registres de la col·lecció sumava 9056 unitats de registre.[12]

El 19 de maig de 2014, s'inaugurà a l'Institut Botànic l'"exposició Salvadoriana", amb la pretensió d'explicar què és el Gabinet Salvador i posar-lo en el context de l'època en què es va formar, explicant tots els avatars de la seva història.[13] L'exposició restarà oberta al públic fins al 30 d'abril de 2016. Aquesta exposició s'emmarca dins dels actes de celebració del Tricentenari 1714-2014 i durarà fins a l'abril del 2016.[14]

L'any 2015 van ser trobats dos fragments del meteorit de Barcelona, caigut sobre Terrassa el 25 de desembre de 1704 i del que es creia que no se n'havia recuperat cap fragment.[15]

La biblioteca Salvador

[modifica]
Biblioteca Salvador. Fotografia: Jordi Vidal F.

La biblioteca esdevé l'instrument principal per identificar, ordenar i classificar les peces recol·lectades durant els diversos viatges i també fruit de l'intercanvi i les aportacions d'altres col·leccionistes. Es cercaven les novetats bibliogràfiques més recents i també llibres més antics per tal de completar el que es considerava la bibliografia canònica sobre temes d'interès en aquell moment.[16] La biblioteca esdevé, també, com l'instrument per confrontar les pròpies observacions amb el saber dels clàssics.[17]

L'afecció dels Salvador pels llibres no era tant una qüestió merament bibliofílica o passió d'antiquari. En aquell moment, el saber acumulat durant la història continuava plenament vigent sense afectar-li l'obsolescència característica de la ciència actual.[16] Entre les obres que trobem a la biblioteca Salvador estan les relacionades amb Aristòtil, Teofrast, Dioscòrides o Plini el Vell, però també les obres que transmetien aquest coneixement a través de la cultura islàmica i jueva. L'obra de Ramon Llull també es troba present.[18]

La biblioteca Salvador arribà a contenir més d'un miler de volums convertint-se en una de les més importants d'origen laic. La biblioteca tenia un alt grau d'especialització i era multilingüe, amb el llatí com a llengua de més de la meitat dels llibres, però també amb altres en italià, francès, anglès, alemany, portugués i, naturalment, en castellà i català. Destaca la presència de les primeres revistes científiques, publicades a Itàlia, França i Anglaterra i amb una gran diversitat temàtica.[19]

Pel que fa a la cronologia, els llibres anteriors a 1620 suposen el 22%, els coetanis als personatges centrals de la nissaga (l'avi Joan, el pare Jaume i els fills Joan i Josep) suposen aproximadament el 74% i la resta a partir de 1760 no arriben al 5%.[20]

Quan a la procedència geogràfica, el 25% dels llibres estaven impresos a París o Lió, dos dels centres productors pioners a Europa, el 14% ho estaven a Ginebra i Venècia i, a continuació, destaquen els procedents d'Amsterdam, Londres, Leiden i Barcelona.[20]

Salv-1121. Plec d'herbari de la col·lecció Salvador. Fotografia: Natàlia Hervás

Quant a la distribució per matèries, evitant l'anacronisme de fer un paral·lelisme amb les disciplines actuals, és bo apropar-se al caràcter general dels usos intel·lectuals i pràctics que els Salvador feien de la seva biblioteca. I també entendre que l'ordre dels llibres d'una biblioteca reflecteix, també, l'ordre del saber d'una època. Així, la característica principal de la biblioteca és el seu caràcter eminentment professional; dos terços dels llibres de la biblioteca estan relacionats amb la condició d'apotecaris i col·leccionistes de meravelles naturals. L'altre terç reflexa també la resta d'interessos culturals dels seus propietaris: els clàssics, llibres de formació, de religió, d'espiritualitat, per a l'esbarjo.[21]

L'herbari Salvador

[modifica]
Moble de l'Herbari Salvador. Fotografia: Jordi Vidal F.

L'herbari, un dels més antics i ben documentats d'Espanya: Segons alguns historiadors, l'herbari és, encara, més important que la biblioteca des del punt de vista científic.[1] està ordenat segons el sistema de Tournefort i els noms mitjançant els quals es van classificar els espècimens segueixen un sistema anterior al proposat per Linné, sistema que actualment s'utilitza universalment.[2] Principalment està conformat per espècies florals recollides entre els segles xvii i XVIII per Joan Salvador i el seu pare Jaume. Se'n conserven un total de 4025 plecs amb etiquetes manuscrites per Joan Salvador però només 45 d'aquests exemplars estan datats entre els anys 1700 i 1745. Com a curiositat podem constatar que els plecs inclouen la procedència geogràfica de l'espècimen.[2]

Per fer-nos una idea del pes d'aquesta col·lecció i dels contactes de la família Salvador, l'herbari de Hans Sloane posseeix 1101 plecs d'aquesta col·lecció.[2]

A partir de 1946, aquest herbari va passar a formar part, íntegrament, de les col·leccions de l'Institut Botànic de Barcelona, esdevenint un resum dels coneixements que sobre la flora del nostre país havien aconseguit les quatre generacions de la família Salvador, que van treballar des de l'any 1622 al 1761, i van rebre les donacions de grans mestres de la fitologia que van travar relació científica amb els seus autors.[22]

El jardí botànic dels Salvador

[modifica]

A part de l'elaboració d'un gabinet de ciències naturals, els Salvador també van tenir cura d'un jardí botànic a Sant Joan Despí. Va ser iniciat per Jaume Salvador i Pedrol al darrer terç del segle xvii per cultivar-hi plantes mencionades al seu herbari. Degut a la Guerra de Successió va haver de ser replantat de nou al segle xviii. És considerat el primer jardí botànic d'Espanya.[2]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Camarasa, J. M. 1994. La Biblioteca i les col·leccions Salvador de l'Institut Botànic de Barcelona: una font per a l'estudi de la història natural a Catalunya de mitjan segle xvii a mitjan segle xix. In: Camarasa, J. M., Mielgo, H. & Roca, A. (Eds.), Actes de les I Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica: Trobades Científiques de la Mediterrània. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, pàg. 157-164.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Garcia Espuche, Albert; et al.. Jardins, jardineria i botànica. Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008, p. 229. ISBN 9788498501001. 
  3. ↑ Rodriguez Nozal, Raúl «Real Academia Médica Matritense y expediciones botánicas ilustradas. Una conexión fármaco-terapéutica». DYNAMlS. Acta Hisp. Med. Sci. Illus, 15, 1995, pàg. 375-399 [Consulta: 13 juny 2015].
  4. ↑ Camarasa, Josep M. Botànica i Botànics dels Països Catalans. Barcelona: Biblioteca Universitària - Enciclopèdia Catalana, 1989, p. 268. ISBN 847739069X, 9788477390695. 
  5. ↑ Ibáñez, 2014, p. 1-3.
  6. ↑ Meléndez-Galán, Á. «Familia Salvador. Biblioteca-Museo Salvador: breve bibliografía». Collectanea Botanica, 31, 2012, pàg. 107 [Consulta: 14 juny 2015].
  7. ↑ Marimon, Silvia «El gabinet dels Salvador surt de les golfes». Ara.cat, 20-05-2014 [Consulta: 14 juny 2015].
  8. ↑ 8,0 8,1 Caballé Martín, Imma. La Família Salvador, una nissaga d'apotecaris, Calella-Barcelona 1309-1800 : aportació històrica i evolució de la farmàcia en la primera meitat del s. XVIII, 1985, p. 37. [Enllaç no actiu]
  9. ↑ Camarasa, Josep M. «Les col·leccions d'història natural de Barcelona». Plecs d'Història Local, 136, 2010, pàg. 5 [Consulta: 18 juny 2015].
  10. ↑ Camarasa, J. M. El gabinete de curiosidades de la familia Salvador. Barc. Metròp. Mediterr, 1988, 9: 143-147.
  11. ↑ Barros Ferradas, Karina «El Instituto Botánico de Barcelona completa el Fondo Salvador». Enredadera, 23, 2014, pàg. 15-16 [Consulta: 14 juny 2015].
  12. ↑ Ibáñez, 2014, p. 3.
  13. ↑ Ibáñez, 2014, p. 1.
  14. ↑ «Una exposició mostrarà el museu de ciències més antic de la ciutat». El Periódico, 19-05-2014 [Consulta: 14 juny 2015].
  15. ↑ «Es localitzen dos fragments del meteorit de Barcelona que va caure el 1704». Institut Català de Paleontologia [Consulta: 3 juny 2020].
  16. ↑ 16,0 16,1 Pardo-Tomás, 2008, p. 54.
  17. ↑ Pardo-Tomás, 2014, p. 81.
  18. ↑ Pardo-Tomás, 2014, p. 82-83.
  19. ↑ Pardo-Tomás, 2014, p. 84.
  20. ↑ 20,0 20,1 Pardo-Tomás, 2008, p. 62.
  21. ↑ Pardo-Tomás, 2008, p. 63-65.
  22. ↑ Bolòs i Vayreda, Antonio de «El Herbario Salvador». Collectanea Botanica, 1/1, 1, 1946, pàg. 1-8 [Consulta: 14 juny 2015].

Bibliografia[n. 1]

[modifica]

Gabinet Salvador

  • Bolòs, A. de, 1942. El Museo Salvador: Nuevamente se instaló en el Instituto Botánico de Barcelona la colección Salvador. Chron. Bot. 7: 224.
  • Camarasa, J. M. 1988. El gabinete de curiosidades de la familia Salvador. Barc. Metròp. Mediterr. 9: 143-147.
  • Camarasa, J. M. 2004. De col·lecció privada a museu públic. El gabinet Salvador de l'Institut Botànic de Barcelona. Afers. Fulls Recer. Pensam. 19: 721-727.
  • Camarasa, J. M. 2010. Les col·leccions d'història natural de Barcelona. Plecs Hist. Local, 136: 5-7.
  • Fustagueras Fuster, J. 1858. Breve reseña de los archivos, bibliotecas, gabinetes, monetarios y museos. Imprenta de la Publicidad, de Antonio Flotats, Barcelona.
  • Gallegos, P. 2006. Un paseo por los museos científicos de Barcelona. Un itinerario de cuatro siglos Arxivat 2015-03-19 a Wayback Machine.. Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. Consultat el 4 d'octubre de 2011
  • Garcia Sastre, A. 1997. Els museus d'art de Barcelona: antecedents, gènesi i desenvolupament fins a l'any 1915. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.
  • Madoz, P. 1850. Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar, 3. Establecimiento Tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti, Madrid.
  • Masriera, A. 1978. El Museu de Geologia (Museu Martorell): Un segle d'història, 1878-1978. Museu de Geologia (Ajuntament de Barcelona), Barcelona.
  • Meléndez-Galán, Á. «Familia Salvador. Biblioteca-Museo Salvador: breve biblbiografía». Collectanea Botanica, 31, 2012, pàg. 107 [Consulta: 14 juny 2015].
  • Pardo Tomás, J. 2010. Escrito en la rebotica. Coleccionismo naturalista y prácticas de escritura en el gabinete de curiosidades de la familia Salvador. Barcelona, 1626-1857. Cult. Escr. Soc. 10: 17-52.
  • Pascual Bennasar, M. J. 2003. La historia natural de Bonaventura Serra i Ferragut (1728-1784), un ilustrado mallorquín. Servei d'Arxius i Biblioteques (Ajuntament de Palma), Palma.
  • Permanyer, L. 1993. El Gabinete de curiosidades de los Salvador. La Vanguardia Magazine, 24 d'octubre de 1993: 46-50.
  • Pernau, G. 2004. Un Institut Botànic abocat a la ciutat. Barc. Metròp. Mediterr. 63: 8-12. Vidal-Folch, I. 2006. El Gabinete Salvador. El País (Ed. Cataluña), 7 de enero de 2006: 2.
  • Zúñiga, R. 1994. El gabinete de curiosidades de la familia Salvador. Hist. 16, 213: 95-100.

Correspondència

  • Camarasa, J. M. 2006. Joan Salvador – James Petiver: Xarxes epistolars. Afers. Fulls Recer. Pensam. 21: 37-49.
  • Camarasa, J. M. & Amigó, J. J. 1993 Salvadorianae. I. La correspondència de Pere Barrère i Volar (Perpinyà 1690-1755) amb Josep Salvador i Riera conservada a la biblioteca Salvador de l'Institut Botànic de Barcelona. Collect. Bot. (Barcelona) 22: 73-104.
  • Camarasa, J. M. & Ibáñez, N. 2007. Joan Salvador and James Petiver: a scientific correspondence (1706–1714) in time of war. Arch. Nat. Hist. 34: 140-173.
  • Camarasa, J. M. & Ibáñez, N. 2012. Joan Salvador and James Petiver: the last years (1715-1718) of their scientific correspondence. Archives of Natural History, 39 (2), 191-192.

Botànica

  • Barceló Combis, F. 1881. Flora de las Islas Baleares, seguida de un diccionario de los nombres baleares, castellanos y botánicos de las plantas espontáneas y de las cultivadas. Establecimiento Tipográfico de Pedro José Gelabert, Palma.
  • Bolòs, A. de 1947. El Herbario Salvador. Collect. Bot. (Barcelona) 1: 1-8.
  • Bolòs, A. de 1947. Plantas montserratinas de Juan Salvador. Collect. Bot. (Barcelona) 1: 323-329.
  • Camarasa, J. M. 1989. Botànica i botànics dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. Camarasa, J. M. 1989. Elements per a una història de la botànica i els botànics dels Països Catalans. Tesis Doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona.
  • Camarasa, J. M. 2000. Salvadorianae. III. Una descripció prelinneana de Silene niceensis All., deguda a Jaume Salvador i Pedrol, a l'edició de 1686 del Botanicum Monspeliense de Pèire Magnol. Collect. Bot. (Barcelona) 25: 245-253.
  • Camarasa, J. M., Camós, A. & Sendra, C. 2007. La botànica i els sabers naturalístics i agronòmics. In: Vernet, J. & Parés R. (Eds.), La ciència en la història dels Països Catalans 2. Del naixement de la ciència moderna a la Il·lustració. Institut d'Estudis Catalans & Universitat de València, València: 555-602.
  • Camarasa, J. M. & Català, J. I. 2007. Els nostres naturalistes 1 (Monografies Mètode, 2). Universitat de València, València.
  • Colmeiro Penido, M. 1846. Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, particularmente en las inmediaciones de Barcelona […] y seguido de la nomenclatura catalana de las plantas traducida al idioma castellano y al botánico […]. Viuda e hijos de Don Antonio Callejas, Madrid.
  • Colmeiro Penido, M. 1858. La botánica y los botánicos de la península Hispano-lusitana. Estudios biográficos y bibliográficos. Imprenta de Rivadeneyra, Madrid.
  • Garganta, M. de 1938. L'Herbari Salvador. Rev. Catalunya, 85: 564-568.
  • Ibáñez, N. 2006. Estudis sobre cinc herbaris històrics de l'Institut Botànic de Barcelona. Tesis Doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona.
  • Ibáñez, N., Montserrat, J. M. & Soriano, I. 2004. Plantas cultivadas en el Herbario Salvador (Siglos XVII-XVIII). Póster presentadado en el 2nd World Botanic Gardens Congress (Barcelona, 17-22 d'abril de 2004).
  • Ibáñez, N., Montserrat, J. M., Soriano, I. & Camarasa J. M. 2006. Plant material exchanged between James Petiver (ca. 1663-1718) and Joan Salvador i Riera (1683-1725). I. The Balearic Plants conserved in the BC-Salvador and BMSloane Herbaria. Notes & Rec. Roy. Soc. London, 60: 241-248.
  • Montserrat, J. M. & Ibáñez, N. 2006. Les plantes ornamentals i la botànica. In: García, E., Rivero, M., Montserrat, J. M. & Ibáñez, N. (Eds.), Jardins, jardineria i botànica. Barcelona 1700. Ajuntament de Barcelona, Barcelona: 113-163.
  • Rodríguez Femenías, J. J. 1865-1868. Catálogo razonado de las plantas vasculares de Menorca. Tip. de Fábregues hermanos, Mahón.
  • Romo, A. M. 1991. The Salvador Herbarium at the Institut Botànic de Barcelona (BC): An 18th Century herbarium of Mediterranean plants. O.P.T.I.M.A. Newslett. 25-29: 48-49.
  • Romo, A. M. 1995. Un herbario prelinneano en l'Institut Botànic de Barcelona: el herbario Salvador (finales del siglo XVII y principios del xviii). Bol. Asoc. Herb. Ibero-Macaronés. 0: 4-5.
  • Salvador Riera, J. 1972. Viatge d'Espanya i Portugal (1716-1717). Edicions 62, Barcelona.
  • Valderas, J. M. 2000. Francisco Vélez de Arciniega en la polémica de la coloquíntida. Asclepio 52:7-36.
  • Vila, J. 1960. Notas Históricas. El Jardín Botánico de San Juan Despí, su emplazamiento. Rev. R. Acad. Farm. Barcelona 61: 51-58.

Biblioteca

  • Camarasa, J. M. 1994. La Biblioteca i les col·leccions Salvador de l'Institut Botànic de Barcelona: una font per a l'estudi de la història natural a Catalunya de mitjan segle xvii a mitjan segle xix. In: Camarasa, J. M., Mielgo, H. & Roca, A. (Eds.), Actes de les I Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica: Trobades Científiques de la Mediterrània. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona: 157-166.
  • García Ramiro, A. M. & Plaza-Navas, M. A. 2008. Catalogación retrospectiva del fondo bibliográfico del Museo Salvador. Collect. Bot. (Barcelona) 27: 113-116.
  • Montserrat, J. M. & Pardo Tomás, J. (Eds.) 2008. Catàleg de la Biblioteca Salvador, Institut Botànic de Barcelona. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid.
  • Olmi, G. 2008. La Biblioteca dels Salvador en la república de les lletres: amb motiu de la presentació del catàleg de la Biblioteca Salvador de l'Institut Botànic de Barcelona, 5 de juny de 2008. Delegació del CSIC a Catalunya, Barcelona.
  • Pardo-Tomás, José. 2008 «Història d'una biblioteca». Gabinet d'història natural de la familia Salvador, 2008 [Consulta: 13 juny 2015].

Fòssils

  • Abad, A. 1997. La colección de Petrefactos del Museo de los Salvador de Barcelona. Siglos XVII, XVIII y primera mitad del XIX. Batalleria, 7: 57-73.

Família Salvador

  • Boada, C. 1997. Nissaga d'apotecaris. Avui, 12 de enero de 1997: 30.
  • Bolòs, A. de 1946. Los botánicos de la familia Salvador y el Instituto Botánico de Barcelona. Divulg. Hist. 4: 195-199.
  • Bolòs, A. de 1959. Nuevos datos para la historia de la Familia Salvador. Por el Muy Iltre. Dr. Antonio de Bolós Vayreda – Discurso de contestación por el Muy Iltre. Dr. Taurino Mariano Losa España (Discursos de Recepción, 3). Real Academia de Farmacia de Barcelona, Barcelona.
  • Bolòs, A. de 1964. Tournefort et Jaume Salvador. Adansonia, 3: 3-4.
  • Camarasa, J. M. 1993. Salvadorianae, II. Les Jussieu et les Salvador. Deux familles de naturalistes au début du XVIIIe siècle. In: Layssus, Y. (Ed.), Les naturalistes français en Amerique du Sud, XVIe–XIXe siècles. Actes du 118e Congrès national des sociétés historiques et scientifiques. Comité des Travaux Historiques et Scientifiques, Paris: 69-102.
  • Devesa Alcaraz, J. A. & Viera Benítez, M. C. 2001. Viajes de un botánico sajón por la Península Ibérica (H. M. Willkomm, 1821-1895). Servicio de Publicaciones de la Universidad de Extremadura, Cáceres.
  • Fluvià, A. de 2000. Informe sobre la noblesa de la familia Salvador. Paratge. Quad. Estud. Geneal. Her. Sigillogr. Vexillol. 11: 101-112.
  • Folch Jou, G. 1955. Juan Salvador y Boscá. Bol. Soc. Esp. Hist. Farm. 6: 117.
  • Folch Jou, G. 1956. Jaime Salvador y Pedrol. Bol. Soc. Esp. Hist. Farm. 7: 25-26.
  • Fontcuberta, L. 1983. Joan Salvador i Riera (1683- 1725): Tricentenari d'un científic català massa oblidat. Progrés. Butll. barri Collblanc-La Torrassa, 2: 12.
  • Fradera, J. M. 1993. Ciència i negoci amb rerafons colonial al segle xix català (set vinyetes i un epíleg). L'Avenç, 172: 30-57.
  • García Cárcel, R. 1985. Historia de Cataluña, siglos XVI-XVII 1. Los caracteres originales de la historia de Cataluña. Ariel, Barcelona.
  • Martí Escayol, M. A. 2001. Catalunya dins la xarxa científica de la il·lustració. John Polus Lecaan: medicina i botànica a Barcelona durant la Guerra de Successió. Manuscrits, 19: 175-194.
  • Pourret, P. A. 1844. Noticia histórica de la familia Salvador de Barcelona. Nueva edición corregida y adicionada. Imprenta de Antonio Berdeguer, Barcelona.
  • Roldán Guerrero, R. 1956. Juan Salvador y Riera. Bol. Soc. Esp. Hist. Farm. 7: 115-117.
  • Torras Ribé, J. M. 1990. La comarca de l'Anoia en les descripcions de viatgers dels segles moderns (1494-1834). Misc. Aqualatensia 6: 133-171.
  • Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 581-584 [Consulta: 26 octubre 2013]. 
  • Vidal Campederrós, N. 1855. Elogio fúnebre de D. José Salvador y Soler, abogado y socio de la Academia de Ciencias Naturales y Artes de Barcelona, y miembro de varias otras corporaciones. Leído á [sic] sobre dicha Academia de Ciencias Naturales y Artes en la sesión pública, celebrada en 21 de octubre de 1855. Imprenta Nueva. Barcelona.

Exposició Salvadoriana

Notes

[modifica]
  1. ↑ La major part de la bibliografia està extreta de la selecció bibliogràfica aportada per: Meléndez-Galán, Á. «Familia Salvador. Biblioteca-Museo Salvador: breve bibliografía». Collectanea Botanica, 31 (2012), pàgines 107-111. ISSN 0010-0730.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Família_Salvador&oldid=31667831»