Guillem de Torrelles i Marquet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGuillem de Torrelles i Marquet
Biografia
Naixement c. 1300
Mort 16 febrer 1379 (78/79 anys)
Tortosa
  Bisbe de Barcelona 

Modifica les dades a Wikidata

Guillem de Torrelles i Marquet (ca. 1300/1305 - Tortosa, 16 de febrer de 1379), eclesiàstic i home d'estat, fou conseller de Pere el Cerimoniós i bisbe d'Osca, de Barcelona i de Tortosa.

Membre d'una família noble originària de Torrelles, terme del castell de Cervelló, fou fill d'Arnau de Torrelles, senyor del castell de Rubí i primer procurador del regne de València dellà Xixona (1313-1316), i de Constança Marquet. Els seus germans foren Ramon, el major, Arnau,[1] Blanca, casada amb el senyor de Tivissa i Sitges, i Humbert, que arribà a ésser baró de Banyalbufar.[2]

A les darreries de 1319 marxa a estudiar a Montpeller[3]

En 1332 ja era canonge de la catedral de Girona, i en 1345[4] canonge de la catedral de Barcelona. Des de 1332 fins a 1357 serveix al bisbe i al capítol de Girona en diversos encàrrecs: procurador al concili provincial de 1339, procurador del bisbe a les Corts de 1340, representant del bisbe davant l'arquebisbe de Tarragona (1343), i des de 1350, o poc abans, actua com a procurador del bisbe a la cort papal per resoldre diversos assumptes, com en les visites "ad limina" de 1350 i 1351. A Girona és nomenat paborde de juny i a Barcelona,[5] prepòsit de setembre. Durant les seves contínues visites a Avinyó també actua com a procurador reial davant la cúria pontifícia,[6] com en la negociació pel tribut de Sardenya (1349-1350).[7] El 12 de novembre de 1349 el capítol de la catedral de Mallorca el nomena bisbe,[8] però aquesta decisió no tindrà cap efecte, ja que el 13 de novembre el papa elegeix a Antoni de Colell.[9]

El 24 de novembre de 1357 el papa Innocenci VI el nomena bisbe d'Osca.[10] Habitualment absent del bisbat, en les funcions de conseller del rei, en les darreries de 1360, visitant la catedral de Jaca, la mort violenta d'un canonge d'Osca l'obliga a tornar a la seva diòcesi per solucionar el conflicte.[11]

El papa Innocenci VI el 18 de juny de 1361 el promou al bisbat de Barcelona,[12] i pren possessió el 10 d'agost del mateix any. Realitza visites pastorals els anys 1363 i 1366;[13] assisteix a diversos concilis provincials, i en el de 1367 és elegit representant del concili davant la cort papal per a tractar sobre la immunitat dels béns eclesiàstics; crea l'aula de lectura de teologia en la catedral amb 30 lliures de sou; i dóna a la catedral una creu d'argent[5] i un orgue.[14] Durant tot el seu pontificat promou l'alliberament dels esclaus cristians, oposant-se al consell municipal barceloní, que defensava els drets dels propietaris dels esclaus, i al rei, que li retreu per actuar fora de la seva jurisdicció.[15]

El 14 de març de 1369 el papa Urbà V el promou a un nou bisbat, aquesta vegada al bisbat de Tortosa.[16][17] Durant el seu pontificat visita la diòcesi el 1375,[13] i publica constitucions els anys 1371[18][16] i 1378, aquest darrer durant la celebració del sínode, el 4 de maig.[19] Promou les obres de la catedral amb indulgències i cedint els rèdits dels beneficis vacants.[16]

Mor el 16 de febrer de 1379, i fou soterrat a la capella de santa Càndida de la catedral. Anys més tard foren traslladades les seves despulles al claustre.[16]

Referències[modifica]

  1. Apareix el 14 de febrer de 1379 signant en el testament de Guillem de Torrelles. (Villanueva 1806: p. 102).
  2. Durán Gudiol 1994: p. 96.
  3. Ferrer i Mallol 1990: p. 91.
  4. Baucells i Reig 1989: p. 69.
  5. 5,0 5,1 Villanueva 1851: p. 16.
  6. Aquestes dades apareixen en la documentació accessible, en línia, de l'Arxiu Diocesà de Girona. (Arxiu Diocesà de Girona. Índexs de llocs i persones), cercant pel seu cognom.
  7. «Torrelles [genealogia]».
  8. Arxiu Diocesà de Girona. Llibre U-15, f. 27v-28.
  9. Eubel 1913: p. 323.
  10. Eubel 1913: p. 378.
  11. Durán Gudiol 1994: p. 98.
  12. Eubel 1913: p. 128.
  13. 13,0 13,1 Monjas Manso 2005: p. 66.
  14. Baucells i Reig 1989: p. 53.
  15. Ferrer i Mallol 2000: pp. 177-178.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 Fernández y Domingo 1867: p. 277.
  17. Eubel 1913: p. 233.
  18. Villanueva 1806: pp. 101-102.
  19. Villanueva 1806: pp. 334-340.

Bibliografia[modifica]