Vés al contingut

Ascensi Sales Moreno

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAscensi Sales Moreno

Retrat de Ascensi Sales, bisbe de Barcelona, talla dolça. Ilustració de Vicent Galcerà i Alapont de la obra de Mateu Aymerich, 'Nomina et Acta Episcoporum Barcinonensium, Barcelona', 1760. Biblioteca Nacional d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 maig 1699 Modifica el valor a Wikidata
Valencia (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 gener 1766 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Barcelona
16 desembre 1754 –
← Manuel López AguirreJosep Climent i Avinent →
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1755–), teòleg, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióPedro Fernández Velarde Modifica el valor a Wikidata

Ascensi Sales Moreno, de vegades conegut com a Ascensi Sales, Asensio Sales o Asensio Sales y Moreno (València, 17 de maig de 1699 - Barcelona, 17 de gener de 1766) fou un teòleg, catedràtic, eclesiàstic i bisbe de Barcelona d'origen valencià.

Format a la Universitat de València, en acabar els seus estudis exercí com a professor a aquesta mateixa universitat. També fou prefecte d'estudis al Col·legi del Corpus Christi de València, canonge el 1732, i rector del Col·legi dels Sants Reis. Exercí com a professor de Filosofia i Teologia,[1][2] i estigué vinculat al grup valencià de restauració intel·lectual reunit en torn de Gregori Maians i Siscar.[3][4] El 1755 fou nomenat Bisbe de Barcelona. Com a tal, consagrà l'Església de Sant Miquel del Port, i es va mostrar molt actiu a defensar la col·legialitat episcopal prenent part en el que esdevindria l'últim dels Concilis provincials de la Tarraconense, convocat per l'arquebisbe Jaume de Cortada el 1757. El 1755, poc després d'arribar a Barcelona, va participar al que seria també el darrer dels sinodes diocesans de Barcelona. Durant el seu mandat promogué obres especials d'atenció als gitanos, i el 1759 inicià el procés de beatificació de Josep Oriol.[1][2][5][6]

A partir de 1761 una ceguesa progressiva el va deixar totalment cec, havent de disminuir molt la seva activitat pastoral en els darrers anys.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Ascensi Sales». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 6 octubre 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 Bada Elias, Joan «Asensio Sales». Reial Acadèmia de la Història [Consulta: 6 octubre 2022].
  3. Mestre Sanchis, Antonio «La influencia de los ilustrados sobre el episcopado español. El caso de Asensio Sales Obispo de Barcelona». Miscellanea Historiae Pontificiae. [a través de Bivaldi]. [Roma], Vol. IX, Núm. 50, 1983, pàgs. 303-323 [Consulta: 6 octubre 2022].
  4. Mestre Sanchis, Antonio «Asensio Sales: La actitud ilustrada de un obispo partidario de la Compañía de Jesús». Anales valentinos, Vol. IX, Núm. 17, 1983, pàgs. 61-99.
  5. Martí i Bonet, J. M.. «Episcopologi de l’arquebisbat Barcelona (bisbes documentats)». A: Els Papes i la Diòcesi de Barcelona. Episodis històrics, octubre de 2010, pàg. 111 [Consulta: 6 octubre 2022].  Arxivat 6 October 2022[Date mismatch] a Wayback Machine.
  6. Martí Bonet, J. M.; Cabassa, Montserrat (col.); Pallàs, Gemma (col.); Alarcón, Joana (col.). «Sales, Asensio (Valencia 1699- Barcelona 1766)». A: Los 120 Obispos de la Diócesis de Barcelona. Barcelona: Bubok Publishing S.L, 2020, pàgs. 112-113. ISBN 78-84-685-4425-0 [Consulta: 5 octubre 2022].  Arxivat 4 October 2022[Date mismatch] a Wayback Machine.