Jaume Mestres i Pérez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJaume Mestres i Pérez
Dades biogràfiques
Naixement 12 de desembre de 1907
Barcelona
Mort 30 d'agost de 1994 (86 anys)
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació empresari, compositor i director de teatre
Gènere sarsuela
Modifica dades a Wikidata

Jaume Mestres i Pérez (Barcelona, 12 de desembre del 1907 - 30 d'agost del 1994) va ser un compositor, director d'orquestra i empresari de teatre musical barceloní.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es dedicà primordialment a la composició, tant de revistes (n'havia compost una cinquantena[1] el 1968), com d'un centenar i mig[1] de peces lleugeres -cançons, cuplets- que foren interpretades per cantants punteres de l'època: la Bella Dorita, Carmen de Lirio. Fou autor de molts jingles per a publicitat, com els que cantà Carmencita Aubert per al perfum Cocaína en flor (1935) o el del Cerebrino Mandri a ritme de sardana. També dirigí gravacions de contes infantils catalans per a la discogràfica Columbia en els anys 60.

En els 1949-1958 -pel cap baix- va fer una companyia de revistes amb Salvador Bonavia i Panyella, que era autor dels llibrets dels espectacles, com Mestres ho era de la música. Va ser empresari dels teatres Arnau (el 1949-1950), Liceu (1955) i Apolo (1957 i 1958) de Barcelona. El 1958 entrà en el Consell de la Sociedad General de Autores de España, d'on encara en formava part el 1976 com a director de la zona de Catalunya.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Alfonsito, schotis
  • Amor de madre, cançó enregistrada per Miguel de Linares en EP (Madrid: Columbia, 1978 ref. SQEN 9283-SQEN 9284)
  • Barcelona, sempre amb obres (1975), cançó coescrita amb Ramon Farran i enregistrada per "Marta y La Barrila" en l'EP Collint codonys (Madrid: Columbia, 1975 ref. MO1523)
  • Barcelona, si qu'és bona (1969), coescrita amb S.Obiol (Antoni Carcellé)
  • Cacaolat: marcha 6/8
  • Calixtus, one-step, amb lletra de Salvador Moya
  • Cara bonita, cumbia (1966), lletra de Jesús María de Arozamena i Santiago Guàrdia i Moreu
  • Carolina, fox de medio tiempo (1943?), enregistrada per "Rina Celi" i "Evaristo y su Orquesta" en disc "de pedra" (Barcelona: Gramófono Odeón, 1943 ref. C 8585 Regal)
  • Casarramona, one-step, amb lletra de S.Moya
  • Cerebrino Mandri, sardana amb lletra de S.Moya, enregistrada per la cobla Barcelona en disc "de pedra"[2]
  • Club Lista Azul, fox (1973), enregistrat en EP per l'orquestra Red-Key (Barcelona: EMI-Odeón, 1973 ref. EC-109 Interdisc)
  • Coñac Valdespino, pasodoble flamenco, amb lletra de S.Moya
  • ¿Cuando te vas?, cançó
  • Una dulce ilusión, cançó publicitària enregistrada per Marcial Degá en disc "de pedra" (San Sebastián: Columbia, ca 1945 ref PQB 1125, PQB 1126 J.M. Querol)
  • Escudella de pagès, recitat sobre música (1969), cançó coescrita amb S.Obiol
  • Evocación a la Giralda: 6/8 spanis [sic] one-step, coescrita amb R.Folch
  • Fácil rock, rock and roll (1959), d'Oswaldo B. Aranda
  • Ja som al juny = Amor en primavera (1968), amb lletra de Damasco
  • Ja som algú, canço popularitzada per en Joan Capri
  • Lápiz Termosán, pasodoble flamenco, amb lletra de S.Moya
  • Letona: habanera, lletra de S.Moya
  • Un lloro, cumbia (1969), coescrita amb S.Obiol
  • Mandrosa, sardana[2]
  • La Marieta d'avui, amb lletra de S.Bonavia
  • Medias Platino, mazurka, amb lletra de S.Moya
  • Lo mejor de lo mejor, cançó publicitària enregistrada per Miguel Heredia i orquestra en disc "de pedra" (San Sebastián: Columbia, ca 1945 ref PQB 1125, PQB 1126 J.M. Querol)
  • Mis piropos, pasodoble canción (1959)
  • La modistilla catalana, cuplet (1954)
  • Netol, schotis, amb lletra de S.Moya
  • No estás enamorada, bolero (1959)
  • No som res, canço popularitzada per en Joan Capri
  • ¡Oh que calor!, marxiña, amb lletra de J. de Ávila, enregistrat per "Rina Celi" en disc "de pedra" (Barcelona: Gramófono Odeón, 1943 ref. 203930 Odeón)
  • Olé y olé, pasodoble, amb lletra de S.Moya
  • Panchito, conga, amb lletra de S.Moya
  • ¡El pim pam --fuego!, cumbia (1966), lletra de S.Guàrdia i J.M. de Arozamena
  • Les porteres (1971), lletra i música de J.Mestres
  • Pubilla catalana (1960), cançó
  • ¿Qué le voy a hacer?, bolero-mambo (1964), lletra de S.Guàrdia
  • Qué soledad, slow (1975)
  • Reina del mar, enregistrada pel "Trío Fantasía" en EP (Madrid: Columbia, 1972 ref. QRN 485 Iberia)
  • La rosa de los tiempos, bamba (1965), lletra de S.Guàrdia i J.M. de Arozamena
  • Salero, pasodoble (1969?)
  • Salve Regina (1939)
  • Samba Paula (1974)
  • La sandía, samba (1951)
  • Sopar d'amor (1952), cançó popularitzada per "La Bella Dorita"
  • Tengo miedo, cançó
  • Tortura de amor, bolero (1959), d'Oswaldo B. Aranda
  • Triana, cancó amb lletra de Manuel Zaragoza
  • La Xocolatera, one-step, amb lletra de S.Moya
  • La Yenka se baila en Cuenca (1965), lletra de G.Moreu (S.Guàrdia)
  • Veniu a Barcelona (1968), cançó amb lletra i música de J.Mestres
  • Visca el dia de Nadal (1968), nadala amb lletra de S.Guàrdia

Música per a l'escena[modifica | modifica el codi]

  • ¡Allá películas! (1949), revista de J. de Ávila i José Andrés de Prada amb música d'Antoni Garcia Cabrera i J. Mestres
  • El alma del cuplé (1957), amb llibret de Salvador Bonavia, estrenada al Teatre Romea (Barcelona)
  • L'apotecari d'Olot, sobre argument de "Serafí Pitarra"
  • El as de bastos (1954), amb llibret de S.Bonavia, estrenada al Teatre Victòria (Barcelona)
  • Bajo el cielo mejicano (1945), amb llibret de Cecília Alonso i Bozzo, estrenada al Teatre Nou
  • Barcelona 2000 (1971), amb llibret de Joaquim Muntañola, música de J.Mestres i Amadeu Vives, estrenada al Teatre Romea
  • Barcelona se divierte (1951), amb llibret de S.Bonavia, estrenada al Teatre Romea
  • La bellezas de Hollywood (1944), amb llibret de J. de Ávila, estrenada al Teatre Coliseum
  • Canela, sal i pimienta (1949), llibret de S.Bonavia
  • ¡¡Contrastes!!, revista a gran espectáculo en tres actos (1943), amb llibret de J. de Ávila
  • De Barcelona a Mataró con parada y fonda en el Brasil (1948), amb llibret de F.Prada i Joan Lladó, i músiques de J.Mestres, Salinas, J.M.Torrens, Reesek, Sanmartin[3]
  • De Colón al Tibidabo (1951), amb llibret de S.Bonavia, estrenada al Teatre Arnau
  • De Nueva York a Barcelona (1940), música de J.Mestres i Joan Duran[4]
  • Del Paralelo a la Rambla (1949), llibret de S.Bonavia, estrenada al Teatre Arnau
  • El difunto es un vivo (1940), revista amb llibret de Francisco Prada i Ignasi F.Iquino i música en col·laboració amb J.M. Torrens. Reestrenada al Teatre Victòria de Barcelona el 31 de març de 1945.[3]
  • Este año estoy de moda (1952), llibret de S.Bonavia, estrenada al Teatre Poliorama
  • El fabuloso mundo del music-hall (1966), amb llibret de Jesús María de Arozamena
  • El festival del beso (1958), amb llibret de F.Prada i Ignasi F.Iquino, estrenada al Teatro La Latina
  • El funerari (1968), amb lletra de Joan Vila-Casas, estrenada amb en Joan Capri al Teatre Romea
  • La Gilda del Paralelo (1949), amb lletra de S.Bonavia
  • He conquistado a mi viuda, amb llibret de F.Prada i Ignasi F.Iquino[3]
  • Historias del Paralelo (1968), amb llibret de Sebastià Gasch, cançons de J.Mestres, Ramon Ferrés i Federico Moreno Torroba i lletres de Jesús María de Arozamena
  • Ja som a Sants
  • Lo que el tiempo se llevó (1953), llibret de S.Bonavia
  • Luces del Paralelo (1954), llibret de J.Andrés de Prada i S.Bonavia i música de J.Mestres i Joan Dotras, estrenada al Teatre Victòria
  • El Lunes a Marte, buscando estrellas (1958), llibret de F.Prada i música de J.Mestres i Manuel López Quiroga, estrenada al Teatre la Latina[3]
  • Maty Mont... al aparato (1951), amb llibret de S.Bonavia
  • La Marquesa de Peñaflor (1948)
  • Más mujeres (1957), amb llibret de F.Prada i Ignasi F.Iquino. Estrenada al "Teatro La Latina" el 6.11.1957[3]
  • Mi mujer no es mi mujer (1957), llibret de F.Prada, estrenada al Teatre Apol·lo (Barcelona)
  • Mi viudito se quiere casar (1957), amb llibret de F.Prada, estrenada al Teatre Apol·lo
  • Las mil y una piernas (1952), amb llibret de Tono, Joan Valls i Jumar, estrenada en el Teatro Fuencarral de Madrid
  • Ninets. Titus i Mariana (1947), text de Claudi Fernàndez, música coescrita amb Josep Maria Torrents
  • Oiga... que sean guapas (1952), amb llibret de S.Bonavia, estrenada al Teatre Poliorama
  • Per favor, deixa'm la dona un ratet = Préstame tu mujer (1953), amb llibret de Salvador Bonavia, estrenada al Teatre Apol·lo
  • Los platillos volantes (1950), amb llibret de S.Bonavia
  • La Princesa Bebé (1946), música de J.Mestres i JM.Torrens sobre l'obra de Jacinto Benavente
  • ¡Qué guapa estás!, fantasía lírica en dos partes, guió i lletres de J. de Ávila
  • Que pequeña es Barcelona (1950), llibret de S. Bonavia, estrenada al Teatre Arnau
  • Quina nit! (1952), revista amb llibret de S. Bonavia estrenada al Teatre Romea
  • Rita Hilton, hotel de lujo, amb llibret de Damasco, estrenada al Teatre Talia (Barcelona)
  • Timoteo, qué las das (1959), comèdia musical d'Ignasi F.Iquino i Francisco Prada, amb música coescrita amb Ramon Ferrés, estrenada al Teatre La Latina.[3]
  • Tres suspiros a las seis (1953), revista amb llibret de S. Bonavia, estrenada al Teatre Apol·lo
  • ¡Una esposa, por favor! (1954), amb llibret de S. Bonavia, estrenada en el Teatre Victòria
  • Un marido provisional (1968), amb llibre de F.Prada i ?Giménez, estrenada al Teatro La Latina
  • Las viudas del estraperlo (1949), amb llibret de S.Bonavia, estrenada al Teatre Arnau
  • Yo fui Susana Morales (1958), amb llibret de S. Bonavia, estrenada al Calderón de Barcelona

Música per a pel·lícules[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Salvador Bonavia, lletra; J.Mestres, música La Dama del Paragüas [sic] Barcelona: Alas, ca 1950 (conté: El mambo de las cosquillas, Las novias del torero, Las garrochistas, Maty Mont... al aparato, Lo que no se llevó el viento, Los carteros, ¡Sola!, Enamorada, La marcha del silbido, Las loteras de la Rambla, El terror de los turistas, totes de Bonavia i Mestres; a banda, conté diverses peces de López-Marín)

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços[modifica | modifica el codi]