Tomàs Sanmartín i Ramon

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTomàs Sanmartín i Ramon
Biografia
Naixement10 agost 1897 Modifica el valor a Wikidata
Peralada (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 abril 1977 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Activitat
OcupacióCompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Tomàs Sanmartín i Ramon (Peralada, 10 d'agost del 1897Barcelona, 6 d'abril del 1977) va ser instrumentista de trombó i compositor.

Biografia[modifica]

Es formà musicalment amb els monjos Manuel Guzman i Anselm Ferrer com a escolà a Montserrat (1906-1913), primer, i a l'Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres Quintàs (piano), Millet i Morera (composició i harmonia). Pianista de mèrit, Sanmartí tocà en sales i teatres, i s'estigué en el "Circo Barcelonés" una quinzena d'anys. Del 1945 al 1953 va tocar en la Cobla Barcelona, el trombó en la formació de cobla i la viola en la d'orquestra. També va ser un destacat intèrpret d'orgue i violí.

Compongué música diversa, com ballables, sarsueles i revistes, una desena de sardanes i el poema simfònic per a cobla Redempció. Sembla que ocasionalment signà amb el pseudònim Riosa.

Obres[modifica]

  • Al rojo vivo: boogie (ca 1951), per a orquestrina
  • ¡Ay chinita! corrido, enregistrada per Manuel Gozalbo, Elio Llorens i el "Trío Mejicano" en disc de "pedra" de 78 r.p.m. (Barcelona: Garmófono Odeón, 1942)
  • Bajo la luna: fox-trot (1941), per a orquestrina
  • Barcelona, eres bonita, tanguillo-mambo (1964), per a orquestrina
  • Carnavalito español (1962), per a orquestrina
  • De Don José: merecumbe (1962), lletra de Santos i A. Perera, per a orquestrina
  • Esbozo español, pasodoble (1948)
  • Golondrina mensajera, vals, lletra de J. Morales i A. Olmedilla. Enregistrada per Lolita Sevilla en disc de 45 r.p.m. (Madrid: RCA, 1958) i per Pablo del Río i l'Orquesta Montilla (Madrid: Hispavox, 1959)
  • Háblame por cariá: cha-cha-cha (1964), lletra de Ruiz de Padilla i Luis Lisart, per a orquestrina
  • Idilio español, conjuntament amb Federico Villaplana Serra i Antonio Capel Aguilera. Enregistrada pel "Trio Camagüey" en disc de "pedra" de 78 r.p.m. (Barcelona: Garmófono Odeón, 1944)
  • Linda Mallorca, bolero (1965), amb lletra de José Ponce, per a orquestrina
  • Mantoncillo de claveles: schotisch (ca 1930)
  • Morería (1964), lletra de Ruiz de Padilla i Luis Lisart, per a orquestrina
  • No sé porqué te quiero, bossa nova (1964), en col·laboració amb R.Padilla, Luis Lisart i S.Obiol (Antoni Carcellé). Per a orquestrina
  • Osus que tío (1966), lletra d'H.Francis
  • Perfumes, fox trot blues (ca 1930)
  • La polilla, tanguillo (1963), lletra de Ruiz de Padilla i Clemente
  • Primavera del cariño, canción vals (1964), lletra de clemente i Ruiz de Padilla
  • La rendición de Granada: pasodoble (1962), amb lletra de Gonzalo Atrio, per a orquestrina
  • Rock and roll gitano (1962), per a orquestrina
  • Seré yo!, fox blues (1935), per a orquestrina
  • Sígueme mintiendo, bolero mambo (1951)
  • Tus ojos verdes (1964), lletra de Ruiz de Padilla i Joan Caixàs
  • Vamos para el fútbol, guaracha flamenca (1961), lletra de José Arroyo
  • La vida, vals coreable (1952)
  • El vendedor, corrido humorístico

Per a cobla[modifica]

  • Al mestre Peracaula (1947), sardana dedicada a Leandre Perecaula. Enregistrada per la Cobla Barcelona, amb Josep Coll de tenora (Sant Sebastià: Columbia, 1947? ref. A 5185)
  • El cant de les sirenes (1921), sardana premiada a Girona. Enregistrada per la Cobla Barcelona, amb Josep Coll de tenora (Sant Sebastià: Columbia, 1947? ref. V 9477)
  • Espigues d'or (1949), sardana
  • Fadrineta, sardana
  • Francesc Macià: Himne a l'Avi (1932) amb lletra de Francesc Fontrodona
  • Joiosa (1947), sardana
  • Matí de festa, sardana
  • Pirinenca (1916), primera sardana, premiada en el "I Concurs de Sardanes de Girona"
  • Redempció (1925), poema musical per a cobla, basat en una llegenda olotina
  • Selvatana, sardana
  • Tot floreix (1947), sardana

Bibliografia[modifica]

  • P. Rofes Tomás Sanmartín Ramón, breu article biogràfic a Carnet del Sardanista 104 (1947), p.3-4

Enllaços[modifica]