Vés al contingut

Buntsandstein

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Congost de la Hoz del Gallo: formació de conglomerats i gres en fàcies Buntsandstein, Corduente, Guadalajara, estat espanyol
Gres de les fàcies Buntsandstein a Stadtroda, Alemanya. S'hi pot apreciar el típic color rogenc del sediment

Les fàcies Buntsandstein són uns sediments detrítics que poden arribar a més de 4.000 m i que es dipositaren entre el lopingià i l'anisià.[1] El primer a utilitzar aquest terme per a referir-se al gres rogenc sobre el qual recolzaven les calcàries de les fàcies Muschelkalk fou el geòleg alemany Friedrich August von Alberti l'any 1834.[2] Són formats per sediments eòlics, lacustres, fluvials i, en menor grau, per sediments marins soms i de Sebkha.[3]

Tipus de Buntsandstein

[modifica]

A la conca germànica es pot diferenciar entre Buntsandstein inferior, mitjà i superior:

  • Inferior: al sud de la conca germànica en té un origen fluvial i al·luvial per l'erosió de massissos variscs; més al nord els sediments del Buntsandstein inferior es dipositen en planes mareals, i a la part nord i est de la conca (territoris ocupats actualment per Polònia, Països Baixos i nord d'Alemanya) els medis sedimentaris es corresponen a ambients lacustres i de medis marins soms.[4]
  • Mitjà: les vores de la conca els ocupen sediments de plana al·luvial i eòlics; al centre els materials són d'origen lacustre i al sud-est predominen sediments lacustres i marins soms.[5]
  • Superior: l'oceà Tetis ocupà la part sud-est de la conca, i produí les condicions idònies perquè precipiten evaporites (algeps i halita) en el dipocentre. Els sediments de la vora de la conca continuen sent de caràcter detrític.[6]

A més de la conca germànica, el Buntsandstein aflora en quasi totes les conques sedimentàries del triàsic, tot i que en presenta en cadascuna particularitats de caràcter litològic i paleontològic.[7]

Exemples de Buntsandstein als Països Catalans[8]

[modifica]

Al País Valencià

[modifica]

A Catalunya

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Lepper, J. i Röhling, Heinz-Gerd «Buntsandstein» (en anglés). Epicontinental Triassic International Symposium [Halle], 1998, pàg. 27-34. Arxivat de l'original el 2013-07-29 [Consulta: 29 agost 2020]. Arxivat 2013-07-29 a Wayback Machine.
  2. (Pérez Valera 2005)
  3. Voigt, T.; Gaupp, R. i Röhling, H.-G. «Lake deposits of the Early Triassic Buntsandstein in Central Germany: Type localities of oolites and stromatolites». 5th Int. Limnogeological Congress [Constanza], 2011, pàg. 191-211.[Enllaç no actiu]
  4. (Feist-Burkhardt et al. 2008, p. 772)
  5. (Feist-Burkhardt et al. 2008, p. 773)
  6. (Feist-Burkhardt et al. 2008, p. 774, 775)
  7. Pérez-López, A. «Epicontinental Triassic of the Southern Iberian Continental Margin (Betic Cordillera, Spain)» (en anglés). Epicontinental Triassic International Symposium [Halle], 1998, pàg. 1009-1031.
  8. «Rutes a muntanyes vermelles (el Buntsandstein).». Senderisme en tren, 04-03-2016. [Consulta: 29 agost 2021].

Bibliografia

[modifica]