La lletera

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'obra artísticaLa lletera
De melkmeid i Het melkmeisje
Johannes Vermeer - Het melkmeisje - Google Art Project.jpg
Tipus quadre
Artista Johannes Vermeer de Delft
Data creació c.1660
Comitent Pieter van Ruijven
Gènere pintura de gènere
Estil Barroc i pintura barroca als Països Baixos
Material llenç i pintura a l'oli
Dimensions 45,5 (Alçada) × 41 (Amplada) cm
Propietari Pieter van Ruijven (dècada del 1660–1674)
Magdalena van Ruijven (1674–1682)
Pieter van Ruijven (1682–1695)
Lucretia Johanna van Winter (1813–1845)
família Six (1845–1908)
Països Baixos (1908–)
Col·lecció Rijksmuseum (Amsterdam)
Història
Data Fet destacat
1696 venda, Amsterdam (catàleg:2)
1719 venda, Amsterdam (catàleg:20)
1813 venda, Amsterdam (catàleg:96)
Catalogació
Codi museu  SK-A-2344
Catàleg Catalog of the paintings on show at the Rijksmuseum in 1956:(2527A1)
Vermeer et les maîtres de la peinture de genre:(62)
Johannes Vermeer catalog raisonné, 1908:(17)
A Treasury of Art Masterpieces: from the Renaissance to the Present Day:(75)
Modifica dades a Wikidata

La lletera (Het melkmeisje o De melkmeid en neerlandès) és un oli sobre tela de Johannes Vermeer pintat entre 1658 i 1660 i considerat una de les seves obres mestres. El quadre està exposat al Rijksmuseum d'Amsterdam.

Descripció[modifica]

Representa una dona abocant llet en un bol. L'interès del quadre ve de la preocupació del detall i de la difusió de la llum. Les dimensions de la tela són de 45,4 x 41 cm.

Amb concentració silenciosa una dona aboca llet en un bol. Sosté la gerra amb les dues mans. Al voltant seu hi ha diversos objectes: un pa de pagès, una gerra de gres, una cistella i una galleda de llautó. La dona està dreta prop de la finestra i així té prou llum per veure el que està fent. La llum li cau a les mans; la seva silueta és fosca contra la paret blanca.

Anàlisi[modifica]

En comparació amb les pintures d'interior preferides per l'artista, aquesta representa un canvi: aquí es mostra una casa de condició humil. A Vermeer li va agradar posar-se a prova amb materials més senzills. És tal la precisió amb què reprodueix la superfície tacada i irregular de la paret o la tosca carcassa de la finestra, que alguns crítics han suggerit l'ús d'una càmera obscura.[1]

Però l'element més sorprenent és el mestratge en el joc de llums i ombres. Pocs artistes podien competir amb Vermeer a l'hora de reproduir els mínims matisos d'ombra a la paret, o en plasmar la resplendor dels rajos de sol sobre els objectes de la paret i la taula.

És una de les peces en què Johannes Vermeer estableix una atmosfera més intensament íntima. Encara que l'artista observa la seva model des de prop, ella continua amb el seu treball, sense pertorbar-se.

Història[modifica]

És sens dubte un dels quadres més famosos de Vermeer. Ja des de molt aviat fou un quadre especialment valorat, com ho demostra el preu relativament elevat d'aquesta petita tela (175 florins) quan es va vendre el llegat de Vermeer l'any 1696.[2] Els anys següents passa per diverses mans, sempre a Amsterdam. El 1701 és venut per Isaac Rooleeuw per 320 florins. El 1719 el ven Jacob van Hoeck, per només 126 florins. El 1765 Pieter Lender el ven a un lord anglès per 560 florins. Seguint a Amsterdam, el 1768 es ven per 925 florins a Van Diemen. El 1798 és venut per 1.550 florins per Jan Jacob de Bruyn a J. Spaan. El 1813, el compra Lucretia Johanna van Winter per 2.125 florins. El 1822, aquesta dama contrau matrimoni amb Hendrik Six. El quadre pertany a la col·lecció Six fins que l'any 1907 el compra el Rijksmuseum.[3]

Referències[modifica]

  1. Vermeer. Grandes Maestros de la Pintura. Ed. Altaya. Pàg. 30.
  2. SCHNEIDER, Norbert. Vermeer. La obra completa. 2000. Editorial Taschen. Pàg. 65 ISBN 3-8228-6194-4
  3. BLANKERT, Albert; MONTIAS, John Michael; AILLAUD, Gilles. Vermeer. Obra completa. Ediciones Polígrafa. Pàg. 184. ISBN 978-84-343-1121-3

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La lletera Modifica l'enllaç a Wikidata