Hidroxicloroquina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacHidroxicloroquina
Malaltia objecteentesopatia, malària, artritis reumatoide, lupus eritematós sistèmic, porfíria cutània tarda, fotoal·lèrgia, síndrome de Sjögren, lupus eritematós cutani, artritis, artritis reumatoide, malària i lupus eritematós sistèmic Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria D per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològicaminoquinoline (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCP01BA02 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC18H26ClN3O Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular335,17644 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS118-42-3 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)3652 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS7198 Modifica el valor a Wikidata
DrugBank01611 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider3526 Modifica el valor a Wikidata
UNII4QWG6N8QKH Modifica el valor a Wikidata
KEGGC07043 i D08050 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI5801 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL1535 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.003.864

La hidroxicloroquina (HCQ), venuda a Espanya com EFG i Dolquine®,[1] és un medicament utilitzat per a la prevenció i el tractament de certs tipus de malària.[2] S'utilitza específicament per a paludisme sensible a la cloroquina.[3] Altres usos inclouen el tractament de l'artritis reumatoide, el lupus i la porfíria cutània tarda.[2] S'administra per via oral.[2] Des del 2020 s'està utilitzant experimentalment en el tractament de la COVID-19.[4]

Els efectes secundaris comuns inclouen vòmits, mal de cap, canvis en la visió i debilitat muscular.[2] Els efectes secundaris severs poden incloure reaccions al·lèrgiques.[2] Tot i que no es pot excloure tot risc, segueix sent un tractament per a la malaltia reumàtica durant l'embaràs.[5] La hidroxicloroquina es troba en les famílies de medicaments antimalàrics i 4-aminoquinolines.[2]

La hidroxicloroquina es va aprovar per a ús mèdic als Estats Units el 1955.[2] Es troba a la Llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut, els medicaments més segurs i eficaços necessaris en un sistema sanitari.[6]

S'utilitza com a tractament experimental per a la COVID-19, malaltia respiratòria causada pel SARS-CoV-2,[4] sobretot a Marsella sota la direcció del professor Didier Raoult.[7]

Noms comercials[modifica]

S'acostuma a vendre en forma de sulfat, conegut com a sulfat d'hidroxicloroquina.[1] 200 mg de sal sulfat equivalen a 155 mg de la base.

Els noms de marques de la hidroxicloroquina són Plaquenil, Hidroquin, Axemal (a l'Índia), Dolquine, Quensyl, Quinoric.[8]

Ús mèdic[modifica]

La hidroxicloroquina tracta la malària, el lupus eritematós sistèmic, trastorns reumàtics com l'artritis reumatoide, la porfíria cutània tarda i la febre Q.[2]

El 2014, es va posar en dubte la seva eficàcia per tractar la síndrome de Sjögren en un estudi de doble cec que va involucrar 120 pacients durant un període de 48 setmanes.[9]

La hidroxicloroquina s'utilitza àmpliament en el tractament de l'artritis post-Lyme. Pot tenir una activitat tant antiespiroquètica com antiinflamatòria, similar al tractament de l'artritis reumatoide.[10]

Efectes secundaris[modifica]

Els efectes adversos més comuns són nàusees lleus i rampes estomacals ocasionals amb diarrea lleu. Els efectes adversos més greus afecten l'ull.

Per al tractament a curt termini de la malària aguda, els efectes adversos poden incloure rampes abdominals, diarrea, problemes cardíacs, reducció de la gana, mal de cap, nàusees i vòmits.

Per al tractament perllongat de lupus o artritis, els efectes adversos inclouen els símptomes aguts, més la pigmentació ocular alterada, l'acne, l'anèmia, l'emblanquiment dels cabells, les butllofes a la boca i als ulls, trastorns de la sang, convulsions, dificultats de visió, disminució dels reflexos, canvis emocionals, coloració excessiva de la pell, pèrdua auditiva, urticària, picor, problemes hepàtics o insuficiència hepàtica, pèrdua de cabell, paràlisi muscular, debilitat o atrofia, malsons, psoriasi, dificultats de lectura, tinnitus, inflamació i descamació cutània, erupció cutània, vertigen, pèrdua de pes, i ocasionalment incontinència urinària. La hidroxicloroquina pot empitjorar els casos existents tant de psoriasi com de porfíria.

Toxicitat ocular[modifica]

Model de barres i boles de la molècula d'hidroxicloroquina

Un dels efectes secundaris més greus és una toxicitat a l'ull (generalment amb un ús crònic).[11] Les persones que prenen 400 mg d'hidroxicloroquina o menys al dia generalment tenen un risc negligible de toxicitat macular, mentre que el risc comença a augmentar quan una persona pren la medicació més de 5 anys o té una dosi acumulada de més de 1000 grams. La toxicitat macular està relacionada amb la dosi acumulada total en comptes de la dosi diària. Es recomana un cribratge ocular regular, fins i tot en absència de símptomes visuals, quan es produeixi algun d'aquests factors de risc.[12]

La toxicitat de la hidroxicloroquina es pot observar en dues zones diferenciades de l'ull: la còrnia i la màcula. La còrnia pot veure's afectada (relativament freqüentment) per una queratopatia vòrtex innòcua i es caracteritza per dipòsits epitelials corneals. Aquests canvis no tenen relació amb la dosi i solen ser reversibles en cessar el tractament d'hidroxicloroquina.

Els canvis maculars són potencialment greus. La retinopatia avançada es caracteritza per una reducció de l'agudesa visual i una lesió macular d'«ull de bou» absent en una afectació precoç.

Sobredosi[modifica]

A causa de l'absorció ràpida, els símptomes de sobredosi poden aparèixer al cap de mitja hora després de la ingestió. Els símptomes de sobredosi inclouen convulsions, somnolència, mal de cap, problemes cardíacs o insuficiència cardíaca, problemes per respirar i problemes de visió.

Rarament es registren sobredosis d'hidroxicloroquina, amb 7 casos registrats a la literatura mèdica anglesa. En un dels casos, una jove de 16 anys que havia ingerit un grapat d'hidroxicloroquina de 200mg presentava taquicàrdia (freqüència cardíaca 110 batecs/min), hipotensió arterial (pressió arterial sistòlica de 63 mmHg), depressió del sistema nerviós central, defectes de conducció (ORS = 0,14 msec) i hipokalèmia (K = 2,1 meq/L). El tractament va consistir en suplements de líquids i dopamina, oxigen i potassi. Es va confirmar la presència d'hidroxicloroquina mitjançant proves toxicològiques. La hipotensió del pacient es va resoldre en 4,5 hores, el potassi sèrum es va estabilitzar en 24 hores i la taquicàrdia va disminuir gradualment en 3 dies.[13]

Farmacologia[modifica]

Farmacocinètica[modifica]

La hidroxicloroquina presenta una farmacocinètica similar a la cloroquina, amb una ràpida absorció gastrointestinal i eliminació pels ronyons. Els enzims del citocrom p450 (CYP2D6, 2C8, 3A4 i 3A5) metabolitzen la hidroxicloroquina a la N-desetilhidroxicloroquina.[14]

Farmacodinàmica[modifica]

Els antimalàrics són bases dèbils lipofíliques i passen fàcilment les membranes plasmàtiques. La forma de base lliure s'acumula als lisosomes (vesícules citoplasmàtiques àcides) i després es protona,[15] donant lloc a concentracions dins dels lisosomes fins a 1000 vegades superiors a les de cultiu. Això augmenta el pH del lisosoma de 4 a 6.[16] L'alteració del pH provoca la inhibició de les proteases àcides lisosòmiques provocant un efecte de proteòlisi disminuït.[17] Un pH més elevat dins dels lisosomes provoca una disminució del processament intracel·lular, glicosilació i secreció de proteïnes amb moltes conseqüències immunològiques i no immunològiques.[18] Es creu que aquests efectes són la causa d'una disminució del funcionament de les cèl·lules immunes com la quimiotaxi, la fagocitosi i la producció de superòxid per neutròfils.[19] La HCQ és una base dipròtica feble que pot passar per la membrana cel·lular lipídica i concentrar-se preferentment a les vesícules citoplasmàtiques àcides. El pH més elevat d'aquestes vesícules en macròfags o altres cèl·lules que presenten antigen limita l'associació de pèptids autoantigènics (qualsevol) amb molècules CMH de classe II al compartiment per a la càrrega de pèptids i/o el posterior processament i transport del complex peptídic-CMH a la membrana cel·lular.[20]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2020.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Hydroxychloroquine Sulfate». The American Society of Health-System Pharmacists. Arxivat de l'original el 29 desembre 2016. [Consulta: 8 desembre 2016].
  3. ↑ Hamilton, Richart. Tarascon Pocket Pharmacopoeia 2015 Deluxe Lab-Coat Edition. Jones & Bartlett Learning, 2015, p. 463. ISBN 9781284057560. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Cortegiani, Andrea; Ingoglia, Giulia; Ippolito, Mariachiara; Giarratano, Antonino; Einav, Sharon «A systematic review on the efficacy and safety of chloroquine for the treatment of COVID-19» (en anglès). Journal of Critical Care, 10-03-2020. DOI: 10.1016/j.jcrc.2020.03.005. ISSN: 0883-9441.
  5. ↑ Flint, Julia; Panchal, Sonia; Hurrell, Alice; van de Venne, Maud; Gayed, Mary; Schreiber, Karen; Arthanari, Subha; Cunningham, Joel; Flanders, Lucy «BSR and BHPR guideline on prescribing drugs in pregnancy and breastfeeding—Part I: standard and biologic disease modifying anti-rheumatic drugs and corticosteroids» (en anglès). Rheumatology, 55, 9, 01-09-2016, pàg. 1693–1697. DOI: 10.1093/rheumatology/kev404. ISSN: 1462-0324.
  6. ↑ World Health Organization model list of essential medicines: 21st list 2019. Geneva: World Health Organization, 2019. WHO/MVP/EMP/IAU/2019.06. License: CC BY-NC-SA 3.0 IGO. 
  7. ↑ «Un tractament fet a Marsella crea esperances de guariment de la Covid-19 però també crítiques». Vilaweb, 24-03-2020 [Consulta: 24 març 2020].
  8. ↑ «Hydroxychloroquine trade names». Drugs-About.com. [Consulta: 19 març 2020].
  9. ↑ Gottenberg, Jacques-Eric; Ravaud, Philippe; Puéchal, Xavier; Le Guern, Véronique; Sibilia, Jean; Goeb, Vincent; Larroche, Claire; Dubost, Jean-Jacques; Rist, Stéphanie; Saraux, Alain; Devauchelle-Pensec, Valérie; Morel, Jacques; Hayem, Gilles; Hatron, Pierre; Perdriger, Aleth; Sene, Damien; Zarnitsky, Charles; Batouche, Djilali; Furlan, Valérie; Benessiano, Joelle; Perrodeau, Elodie; Seror, Raphaele; Mariette, Xavier «Effects of Hydroxychloroquine on Symptomatic Improvement in Primary Sjögren Syndrome». JAMA, 312, 3, 16-07-2014, pàg. 249. DOI: 10.1001/jama.2014.7682.
  10. ↑ Steere, Allen C.; Angelis, Sheryn M. «Therapy for Lyme arthritis: Strategies for the treatment of antibiotic-refractory arthritis». Arthritis & Rheumatism, 54, 10, octubre 2006, pàg. 3079–3086. DOI: 10.1002/art.22131.
  11. ↑ Flach, AJ «Improving the risk-benefit relationship and informed consent for patients treated with hydroxychloroquine.». Transactions of the American Ophthalmological Society, 105, 2007, pàg. 191-4; discussion 195-7. PMID: 18427609.
  12. ↑ Marmor, Michael F.; Kellner, Ulrich; Lai, Timothy Y.Y.; Lyons, Jonathan S.; Mieler, William F. «Revised Recommendations on Screening for Chloroquine and Hydroxychloroquine Retinopathy». Ophthalmology, 118, 2, febrer 2011, pàg. 415–422. DOI: 10.1016/j.ophtha.2010.11.017.
  13. ↑ Marquardt, Kathy; Albertson, Timothy E. «Treatment of hydroxychloroquine overdose». The American Journal of Emergency Medicine, 19, 5, setembre 2001, pàg. 420–424. DOI: 10.1053/ajem.2001.25774.
  14. ↑ Kalia, Sunil; Dutz, Jan P «New concepts in antimalarial use and mode of action in dermatology». Dermatologic Therapy, 20, 4, juliol 2007, pàg. 160–174. DOI: 10.1111/j.1529-8019.2007.00131.x.
  15. ↑ Kaufmann, Allyn M.; Krise, Jeffrey P. «Lysosomal Sequestration of Amine-Containing Drugs: Analysis and Therapeutic Implications». Journal of Pharmaceutical Sciences, 96, 4, abril 2007, pàg. 729–746. DOI: 10.1002/jps.20792.
  16. ↑ Ohkuma, S.; Poole, B. «Fluorescence probe measurement of the intralysosomal pH in living cells and the perturbation of pH by various agents.». Proceedings of the National Academy of Sciences, 75, 7, 01-07-1978, pàg. 3327–3331. DOI: 10.1073/pnas.75.7.3327.
  17. ↑ Ohkuma, S; Chudzik, J; Poole, B «The effects of basic substances and acidic ionophores on the digestion of exogenous and endogenous proteins in mouse peritoneal macrophages.». The Journal of Cell Biology, 102, 3, 01-03-1986, pàg. 959–966. DOI: 10.1083/jcb.102.3.959.
  18. ↑ Oda, K; Koriyama, Y; Yamada, E; Ikehara, Y «Effects of weakly basic amines on proteolytic processing and terminal glycosylation of secretory proteins in cultured rat hepatocytes». Biochemical Journal, 240, 3, 15-12-1986, pàg. 739–745. DOI: 10.1042/bj2400739.
  19. ↑ Hurst, NP; French, JK; Gorjatschko, L; Betts, WH «Chloroquine and Hydroxychloroquine Inhibit Multiple Sites in Metabolic Pathways Leading to Neutrophil Superoxide Release». The Journal of Rheumatology, 15, 1, pàg. 23–7. PMID: 2832600.
  20. ↑ Merrill, JT; Lahita, RG «The antiphospholipid syndrome and SLE: is there a clue in the link between complement and coagulation?». Lupus, 5, 1, 02-07-2016, pàg. 6–10. DOI: 10.1177/096120339600500103.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hidroxicloroquina&oldid=32153743»