Història de Cap Verd

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Cap Verd va ser una antiga colònia portuguesa que va esdevenir país independent el 1975 i avui dia és una república. Les illes van ser descobertes el 1460 pels portuguesos que les van trobar deshabitades. Van començar a colonitzar-les per mitjà de capitanies hereditàries dos anys més tard, a on van portar esclaus africans per plantar cotó, arbres fruiters i canya de sucre. Amb la prosperitat, van venir pirates francesos, holandesos i anglesos que van atacar les illes innombrables vegades durant els segles següents.

Fins a mitjan segle XIX Cap Verd va ser un important empori del tràfic d'esclaus pels Estats Units d'Amèrica, el Carib i el Brasil. Amb l'abolició del tràfic d'esclaus l'any 1867 l'interès comercial de l'arxipèlag va disminuir, només tornant a tenir importància a partir de meitats del segle XX.

Amb la decadència econòmica i les constants sequeres en l'àrid sòl de l'arxipèlag, l'emigració poblacional de la colònia de Cap Verd es va tornar ferma des de l'inici del segle XX.

La lluita per la independència[modifica | modifica el codi]

Amílcar Cabral, en un segell de l'extina República Democràtica Alemanya.

A partir de la dècada de 1950, amb el sorgiment dels moviments d'independència dels pobles africans, la colònia de Cap Verd es vincula a la lluita per l'alliberament de la Guinea Portuguesa (actual Guinea Bissau). El 1956 l'intel·lectual capverdià Amílcar Cabral va fundar des de l'exili a Conakry el Partit Africà per a la Independència de Guinea i Cap Verd (PAIGC). Amílcar Cabral va morir assassinat el 1973.

El govern de partit únic[modifica | modifica el codi]

Gràcies a la Revolució dels Clavells que el 1974 va deposar la dictadura a Portugal, Cap Verd va obtenir la independència el 5 de juliol de 1975. Cap Verd i Guinea Bissau van formar països separats i governats pel mateix partit únic d'orientació marxista, el PAIGC. El líder del partit a Cap Verd, Aristides Pereira, va ser investit com el primer president del nou país.

El pla d'unificació política de Cap Verd amb Guinea Bissau va fracassar el 1980, a causa del cop militar en aquell país que va deposar al president Lluís de Almeida Cabral, germà d'Amílcar Cabral. L'ala capverdiana del PAIGC va trencar amb la de Guinea Bissau i va passar a dir-se Partit Africà per a la Independència de Cap Verd (PAICV). Les relacions diplomàtiques amb Guinea Bissau van ser trencades de seguida, però serien restablertes dos anys més tard.

La transició democràtica[modifica | modifica el codi]

El 1990 va començar la transició democràtica amb la fi del règim del partit únic. Abans, el PAICV va renunciar a les idees marxistes. El 1992 el país va crear una Constitució democràtica.

En les eleccions parlamentàries de l'any 2001 el PAICV va obtenir 40 dels 72 seients de l'Assemblea Nacional. El líder del partit, José Maria Neves va ser nomenat com a Primer Ministre. En una elecció presidencial molt ajustada, Pedro Pires, del PAICV, va derrotar a Carlos Veiga, del Moviment per a la Democràcia, amb una diferència de tot just 17 vots per a un electorat de més de 151.000 persones.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • (en) Richard A. Lobban Jr et Paul Khalil Saucier, Historical dictionary of the Republic of Cape Verde, Scarecrow Press, Lanham, Maryland ; Toronto ; Plymouth, UK, 2007, LII-306 p. (ISBN 978-0-8108-4906-8)
  • (fr) André Barbe, Les îles du Cap-Vert, de la découverte à nos jours, une introduction : de l'entrepôt des esclaves à la nation créole (préf. de Cesária Évora), L'Harmattan, 2003, 285 p. (ISBN 2-7475-3730-7)
  • (fr) Idelette Muzart-Fonseca dos Santos, José Manuel Da Costa Esteves et Denis Rolland (dir.), Les îles du Cap-Vert : langues, mémoires, histoire, L'Harmattan, 2007, 262 p. (ISBN 978-2-296-04633-7)
  • (pt) Luís de Albuquerque et Maria Emília Madeira Santos (dir.), História geral de Cabo Verde, Centro de Estudos de História e Cartografia Antiga ; Instituto de Investigação cientifica tropical, Lisbonne ; Instituto Nacional de Investigação Cultural de Cabo Verde, Praia, 2001, 2 vol. : vol. I, 478 p. (ISBN 972-672-894-0) ; vol. II, 596 p. (ISBN 972-672-895-9)
  • (pt) Germano Almeida, Cabo Verde : viagem pela história das ilhas, Caminho, Lisbonne, 2003, 271 p. (ISBN 972-21-1544-8)
  • (pt) Maria Emília Madeira Santos, Maria Manuel Ferraz Torrão et Maria João Soares (dir.), História concisa de Cabo Verde : resumo da História geral de Cabo Verde, Instituto de Investigação Científica Tropical, Lisbonne ; Instituto da Investigação e do Património Culturais, Praia, 2007, 426 p. (ISBN 978-972-672-973-0)
  • (pt) Daniel A. Pereira, Estudos da história de Cabo Verde, Alfa-Comunicações, Praia, 2005 (2e éd. rev.), 366 p.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història de Cap Verd