Illa de Fogo

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaFogo
Dja r’ Fogu
Bela-vista-net-Fogo-map.jpg
Locator map of Fogo, Cape Verde.png

Localització
Locator map of Fogo, Cape Verde.png
14° 57′ N, 24° 21′ O / 14.95°N,24.35°O / 14.95; -24.35
Capital São Filipe
Població
Total 37.010[1]
Llengua crioll de Fogo
Geografia
Forma part de Illes de Sotavento
Superfície 476 km²
Banyat per oceà Atlàntic
Altitud 2.829 m
Punt més alt Fogo  (Fogo, 2.829 m)
Indicatius
Fus horari UTC−01:00
Modifica dades a Wikidata

L'illa de Fogo (Dja r’ Fogu en crioll capverdià) és una illa de l'arxipèlag de Cap Verd, en el grup de les illes de Sotavento. És la més alta del grup, elevant-se prop de 3.000 m sobre el nivell del mar al Pico do Fogo.

Toponímia[modifica]

Una violenta erupció va tenir lloc en 1680, fent-se visible el cim de l'illa en centenars de quilòmetres a la rodona. Va ser durant aquesta erupció quan l'illa va passar a ser coneguda amb el seu actual nom, antigament el seu nom era São Filipe.

Orografia[modifica]

Gairebé tota l'illa és un volcà actiu l'última erupció del qual data de 2014. Exhibeix una caldera de 9 km d'ample, amb parets d'1 quilòmetre d'altura. Aquesta caldera té una bretxa en la seva vora oriental, i un gran bec s'eleva al centre. El con central des troba el punt més alt de l'illa, i el seu cim és uns 100 m més alta que la paret contigua de la caldera. La lava del volcà ha aconseguit la costa oriental de l'illa en temps històrics.

Una petita localitat, anomenada Chã das Caldeiras, es troba al peu del volcà. Els seus residents són evacuats periòdicament, quan es produeixen erupcions.

Història[modifica]

Fogo fou vista per primer cop em 1456 per Vicente Dias junt amb Alvise Cadamosto i Antoniotto Usodimare, però no fou descoberta en 1460 pel capità genovès Antonio de Noli al servei d'Enric el Navegant i la corona portuguesa. Va ser batejada inicialment com a São Filipe (Sant Felip), fins que l'erupció de proporcions arrabassadores va canviar a l'actual nom.

La història de Fogo va associada al ritme capritxós del volcà que va modificant el paisatge amb les seves erupcions. Els portuguesos es van establir en 1500 a l'illa, que va arribar a tenir una nombrosa població esclava.

La gran erupció de 1680 va fer que gran part de la població va emigrar a la veïna Illa Brava. En 1785 l'erupció va dipositar la lava en la part nord-est de l'illa fent-la créixer, on avui s'assenta la vila de Mosteiros. Posteriorment es van produir les erupcions de 1799, 1847, 1852 i 1857. Gairebé un segle després es va produir l'erupció de 1951 i l'última del segle XX va ser en 1995. El 23 de novembre de 2014 va entrar de nou en erupció.[2]

L'emigració es va iniciar en 1850, sobretot a Amèrica del Nord. La revolució civil de 1910 a Portugal va portar a l'aristocràcia i als terratinents de tornada a Portugal. Hi ha un petit museu a Fogo que il·lustra aquesta trajectòria històrica.

Demografia[modifica]

La població de l'illa ha evolucionat segons la següent taula:[3]

Gràfica d'evolució demogràfica de Illa de Fogo entre 1940 i 2010
  •  Evolució de la població (1940-2000) segons els censos de població de l'INE.
  •  Població segons el cens de 2010 de l'INE.
Plantes endèmiques al pati del museu a São Filipe.

Divisió administrativa[modifica]

L'illa és dividida en tres municipis, subdividits en freguesies:

Personatges il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. Instituto Nacional de Estatística
  2. «Vulcao do Fogo entra em erupcão» (en portuguès). A Semana, 23-11-2013 [Consulta: 23 novembre 2014].
  3. Fuente INE 2010

Enllaços externs[modifica]