Economia de subsistència
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 |
Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria. |
Economia de subsistència és l'economia que es basa en l'agricultura o la ramaderia amb explotacions, generalment familiars, que només arriba per a l'alimentació i el vestit de la pròpia família o grup social i en la qual no es produeixen excedents que permeten el comerç o, en cas que es produïsquen, aquests són escassos i es destinen de forma immediata a la barata amb altres famílies o grups socials.
Les economies camperoles de subsistència són un complex variable de cultura a cultura, d'any a any i encara d'una estació a una altra. Aquestes economies combinen activitats productives -agricultura i criatura- amb activitats extractives -serrada, caça, pesca, recol·lecció de fruits, llavors, fibres silvestres, herbes i altres productes no conreats, mineria d'al·luvions aurífers, etc.- amb treball remunerat ja siga en diners (jornal) o com bescanvi per habitatge, per accés a terra de cultiu o per producció agrícola o pecuària.<*ref>, ja que les economies camperoles de subsistència són empreses familiars, amb freqüència es comptabilitzen també en elles els ingressos per remeses: diners aportats periòdicament per membres de la família que treballen assalariats o en economia informal, lluny de la unitat familiar de producció. Aquestes remeses també es donen en economies familiars urbanes i són substancials. En totes les economies camperoles es donen a més activitats artesanals de manufactura: teixits, ceràmica, talla de fusta, etc. per a produir estris, utensilis i eines per a l'acte-consum, la barata i el comerç. Igualment, en totes les economies de subsistència se cerca una comercialització dels excedents de les diverses activitats.
El vector de composició de les activitats d'una economia camperola pot canviar en el curt termini i en general està subjecte a cicles, intervinguts pels polsos intra-anuals del clima (temperatura, pluges, vents…) que defineixen la fenologia (germinació, floració, fructificació, defoliació, etc.) de les plantes silvestres i de cultiu i en menor grau la de la producció animal (naixement, creixement i reproducció).
L'anàlisi de les economies camperoles de subsistència combina la comptabilitat de l'esforç laboral, amidat en dies·persona o jornals, dedicats a una activitat durant un any o estació amb la rendibilitat, en termes de valor agregat, de la producció derivada d'aquesta activitat, amidada a preus locals de mercat.
Història[modifica]
La història dels difirents models econòmics i sistemes d'organització social per a la subsistència humana a la Terra ha estat en general condicionada per la capacitat de càrrega dels ecosistemes que ha ocupat: la disponibilitat d'aliments i aigua, i tranquil·litat suficient per a poder menjar i reproduir-se. Però la relació entre els humans i l'ús dels recursos per a la seva subsistència ha estat diversa i canviant amb el temps.[1][2]
Un tipus de relació, que va durar el 99% de la història al món occidental (més de cinquanta mil generacions), és la societat caçadora-recol·lectora, que en col·lapsar va donar pas a l'agrícola, que durà unes quatre-centes generacions. Aquesta també va acabar col·lapsant, i fa només uns dos segles, amb la revolució industrial, va començar la fase d'alta energia, el model del qual, en quatre generacions, està avui en crisi, a punt del col·lapse.[1][2]
Avantatges[modifica]
- És un sistema en el qual no depens de la societat per a sobreviure. Dit d'una altra manera, és un sistema en el que es premia la auto-suficiència de l'individu i, per tant, cadascú produeix el que ell o ella mateixa consumirà.
- Aquest sistema fomenta l'intercanvi i la reducció de les despeses i malbarataments de productes, sobretot en referència a l'àmbit alimentari. Cadascú genera els seus propis ingressos.
- A més, aquest sistema pretén que cada persona tingui el més bàsic per a poder viure. Per això, és un sistema generós i empàtic, no només amb els col·lectius, sinó que també amb el planeta.
Desavantatges[modifica]
Això no obstant, en aquests sistema depens de factors externs, com ara en el clima o, en general, de la natura. Així mateix, vivint en la societat en la que vivim, és inviable portar a terme aquest mètode en un país desenvolupat, degut a que, actualment, tot està basat en l'economia global i en l'explotació de recursos, així que seria impossible sobreviure sense el col·lectiu.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Stephen Boyden, Western civilization in biological perspective, Claredon Press, 1987. ISBN 0198577427 (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 Josep Xercavins Valls i Enric Carrera Gallissà, Sostenibilitat, globalització i medi ambient, Universitat Politècnica de Catalunya, 1998. ISBN 84-8301-278-2 (català)