Vés al contingut

Batalla de Villalar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarBatalla de Villalar
Revolta de les Comunitats de Castella

Representació de la Batalla realitzada en el segle xix per Manuel Picolo López.
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data23 d'abril de 1521
Coordenades41° 30′ N, 5° 06′ O / 41.5°N,5.1°O / 41.5; -5.1
LlocVillalar, Valladolid
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria decisiva de les tropes reals
Bàndols
Tropes imperials
Nobles castellans
Comuneros
Comandants
Íñigo Fernández, co-regent de Castella Juan de Padilla
Juan Bravo
Francisco Maldonado
Baixes
Indeterminades 500-1000 soldats

La batalla de Villalar va ser l'episodi decisiu de la Revolta de les Comunitats de Castella en què es van enfrontar les forces imperials de l'Emperador Carles V i les de la Junta Comunera capitanejades per Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado, ocorreguda el 23 d'abril de 1521 a la localitat de Villalar (avui Villalar de los Comuneros, província de Valladolid, Espanya).

La batalla va ser guanyada per les forces imperials i va posar fi a la Guerra de les Comunitats al nord de Castella, on van ser decapitats el 24 d'abril els tres capitans comuners.

En record a la Batalla de Villalar s'ha triat el 23 d'abril per celebrar el Dia de Castella i Lleó.

Preparatius

[modifica]

L'exèrcit comunero es trobava aquarterat a la localitat val·lisoletana de Torrelobatón, després d'haver-la pres el mes de febrer de 1521. Juan de Padilla mantenia els seus homes dins del castell de Torrelobatón a l'espera de poder marxar cap a Valladolid o Toro. Mentrestant, l'exèrcit de l'Emperador Carles V s'instal·lava a Peñaflor de Hornija, esperant moviments de l'exèrcit dels comuneros.

A la batalla hi van participar les tropes manades per Íñigo Fernández de Velasco, entre les quals figuraven les allistades al repartiment efectuat per l'Ajuntament de Burgos.

El 23 d'abril

[modifica]

L'exèrcit comunero va sortir el 23 d'abril de 1521 de matinada cap a Toro, ciutat aixecada en comunitat. Era un dia de pluja, el menys propici per fer un desplaçament militar. Els soldats de l'exèrcit comuner havien pressionat hores abans a Padilla perquè realitzés algun moviment a la zona. Aquest va decidir marxar cap a Toro a la recerca de reforços i aprovisionament. L'exèrcit va ser recorrent el camí cap a Toro, quan, a l'altura de Vega de Valdetronco, la batalla ja era inevitable. La pluja seguia caient amb força, i Padilla es va veure obligat a buscar un lloc propici on presentar la batalla.

La primera localitat escollida va ser Vega de Valdetronco, però l'exèrcit no atenia a les ordres que ell donava. La següent localitat en el camí cap a Toro, passada Vega de Valdetronco, era Villalar, i aquell va ser el lloc on es desenvoluparia la batalla.

Batalla

[modifica]
"Els Comuneros Padilla, Bravo i Maldonado al patíbul", de Antonio Gisbert, 1860. Fons del Congrés dels Diputats.

L'exèrcit comunero, en clara inferioritat respecte a les tropes de l'Emperador Carles V, va intentar que la batalla es produís dins del poble. Per a això, instal·lar els canons i altres peces d'artilleria als seus carrers.

Molts dels combatents aprofitar la incertesa inicial per fugir a les seves localitats d'origen o d'altres properes a Villalar.

La contesa va ser tota una massacre, i al vespre al poble tan sols se sentia el cridar dels comuners ferits que jeien en els camps mentre eren rematats. Els principals capitans comuners, Padilla, Bravo i Maldonado, van ser capturats amb vida, reclosos i posats en espera de ser jutjats.

Conseqüències

[modifica]

Els soldats de l'exèrcit comuner que van aconseguir fugir, ho van fer en la seva majoria a Toro i una part del malparat exèrcit va passar a Portugal per la frontera de Fermoselle. La resta es va reunir amb Acuña a Toledo, reforçant la resistència de la ciutat del Tajo diversos mesos més. La batalla es va saldar finalment amb la mort de 500 a 1.000 soldats comuners i la captura d'altres 6.000 presoners.[1]

Nota

[modifica]
  1. Pablo Sánchez León. Absolutismo y comunidad: los orígenes sociales de la guerra de los comuneros de Castilla. Siglo XXI de España Editores, 1998, p. 1–. ISBN 9788432309670 [Consulta: 20 febrer 2011].