Chamberí
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Comunitat de Madrid | ||||
| Municipi | Madrid  | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 137.401 (2017) (29.364,3 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 4,679185083358 km² | ||||
| Altitud | 695 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| Òrgan executiu | Junta Municipal del Districte de Chamberí | ||||
| • Regidora presidenta | Esther Gómez Morante (2017–) | ||||
_01.jpg)
Chamberí és el nom d'un districte pertanyent a la ciutat de Madrid i organitzat administrativament en sis barris (Gaztambide (71), Arapiles (72), Trafalgar (73), Almagro (74), Vallehermoso (75) i Ríos Rosas (76). Té una superfície de 4,69 km² i té una població propera als 145.595 habitants.[1] Està delimitat pels carrers:
- Per l'Oest: carrers de Princesa, Meléndez Valdés, Arcipreste de Hita e Isaac Peral, plaça de l'illa d'Alborán i passeig de Juan XXIII.
- Pel Sud: carrers d'Alberto Aguilera, Carranza i Sagasta, plaça Alonso Martínez, carrer de Génova i plaça de Colón.
- Per l'est: passeig de la Castellana.
- Pel Nord: avingudes de la Moncloa i de la Reina Victoria, glorieta de Cuatro Caminos i carrer de Raimundo Fernández Villaverde.
Història[modifica]
_01.jpg)
_01.jpg)
Durant l'edat mitjana, les terres que ocupen avui dia el districte de Chamberí van pertànyer a l'Orde del Temple fins a la seva dissolució a principis del segle xiv. Posteriorment passarien a formar part del Consell de Fuencarral. En aquesta època, aquests terrenys estaven coberts de boscos i eren utilitzats per membres de la Cort per realitzar caceres.
Aquesta situació va perdurar fins al regnat de Carles I, moment en el qual es comencen a talar els boscos convertint-los en deveses i posteriorment en terres de secà i erms, a excepció d'algunes hortes properes a rierols, com els de San Bernardino, la Castellana, Cantarranas i Maudes. Les hortes de Santa Engracia, Eloina i l'horta d'Espanya s'explotaran fins a principis del segle xx.
En el segle xvii, el 80% de la terra es reparteix entre l'Església, els nobles, la monarquia. La resta pertany a camperols acomodats i gran nombre de petits propietaris. Els principals cultius són el cereal i la vinya.
Cap a finals del segle xviii i principis del segle xix el sector agrícola perd importància i comencen a aparèixer les primeres indústries, entre les quals destaca la dedicada a la fabricació de maons i teules. És en aquest moment quan comencen a construir-se les primeres cases per allotjar als treballadors i es tracen passejos i arbrats. Entre els passejos que es construeixen destaca el camí d'Hortaleza, actual carrer de Luchana, el del Cisne, actual carrer d'Eduardo Dato i el Passeig Nuevo de las Delicias de la Princesa (batejat així en honor de la princesa Isabel, futura Isabel II), actual Passeig de la Castellana.[2] L'ambient d'esplai al voltant d'aquests passejos, propicia l'aparició de quintas d'esbarjo com la del Marquès de Santiago a l'actual Plaça de Chamberí.
Es diu que durant l'ocupació de les tropes franceses de Napoleó a Espanya, es va formar un campament militar (caserna) en el que actualment seria la plaça Chamberí que ells van anomenar «Chambéry», i que d'aquí va venir a prendre el nom el barri. Les històries expliquen que els mateixos Daoiz i Velarde juntament amb una petita milícia formada per madrilenys del barri i voltants es van enfrontar als soldats d'aquesta «caserna» pujant des de Malasaña i Tribunal per l'actual carrer Luchana durant els successos del dia 2 de Maig.
Després de la desamortització dels béns eclesiàstics amb Mendizábal, la major part del terreny passa a les mans de l'Estat i de particulars, i el seu traçat entra en els diversos plans d'eixample de Madrid durant els segles XIX i XX. Com es tracta d'una àrea parcialment ocupada, el traçat dels seus carrers no és tan regular com al Barri de Salamanca. A més, a causa de l'existència d'indústries i cementiris, la seva composició social és molt variada.
Arquitectura i urbanisme[modifica]
L'interès arquitectònic d'aquest districte radica en les extraordinària abundància d'edificis modernistes, neogòtics i neomudéjars que es conserven, no solament cases de veïns (sobretot als barris d'Almagro i Trafalgar), sinó d'institucions (els Asils de San Diego i d'Almagro, els col·legis de Sant Rafael i de l'Avenir, el Patronat de Malalts, etc.), esglésies (Los Angeles, Salesas Reales, Santuari del Perpetu Socors) i infraestructures (Parc de Bombers, instal·lacions del Canal d'Isabel II, etc.). També alberga dues joies del racionalisme: l'Estació de Servei de Vallehermoso i la Casa de las Flores.
Edificis declarats Monument Nacional[3][modifica]
- Asil de les Germanetes dels Pobres, carrer Almagro 1.
- Asil de San Diego, carrer d'Eduardo Dato 4.
- Casa de las Flores, carrer d'Hilarión Eslava/carrer de Meléndez Valdés.
- Col·legi de la Divina Pastora, carrer de Santa Engracia 140-142.
- Col·legi de La Salle San Rafael, carrer de Guzmán el Bueno 32 semiesquina Fernando el Católico 49.
- Convent de las Salesas Reales (Primer Monestir de la Visitación de Nuestra Señora, MM. Salesas), carrer de Santa Engracia 18-20.
- Col·legi El Porvenir, carrer Bravo Murillo, 85.
- Convent de los Padres Paules, carrer de García Paredes 45.
- Convent de les Siervas de María, plaça de Chamberí 8.
_01.jpg)
- Dipòsit i Fonts d'Aigües del Canal d'Isabel II, carrer de Bravo Murillo/carrer de Cea Bermúdez i carrer de Santa Engracia/carrer de José Abascal.
- Escola de Sordmuts, passeig del General Martínez Campos.
- Escola Superior d'Enginyers de Mines, carrer de Ríos Rosas 21
- Estació de Gasolina, carrer d'Alberto Aguilera/carrer de Vallehermoso.
- Frontó Beti Jai, carrer del Marqués del Riscal 7.
- Hospital de Maudes (antic Hospital de Jornaleros, avui seu de la Conselleria d'Ordenació Territorial de la Comunitat de Madrid), carrer de Maudes.
- Institut Homeopàtic i Hospital de San José, carrer d'Eloy Gonzalo 3.
- Església de Nuestra Señora de los Ángeles, carrer de Bravo Murillo 93.
- Església de San Fermín de los Navarros, passeig Eduardo Dato.
- Institut Geogràfic Nacional (antic Institut Geogràfic i Cadastral), passeig del General Ibáñez Ibero.
- Instituto Internacional, carrer de Miguel Ángel, 8. Edifici projectat en 1906 per Joaquín Saldaña López, i construït entre 1906 i 1911.
- Institut Geològic i Miner d'Espanya, calle de Ríos Rosas 23.
- Institut «Valencia de Don Juan», calle de Fortuny 43.
- Museu Sorolla, paseo del General Martínez Campos.
- Palacio de Villamejor, passeig de la Castellana 3.
- Parc de bombers i dependències municipals, carrer de Santa Engracia 116.
- Residencia de Señoritas (Edifici Arniches), carrer de Fortuny 56.
-
Frontó Beti Jai (1894) -
Església de San Fermín de los Navarros. -
Asil de San Diego. -
Institut de Valencia de Don Juan. -
Palauet de Miguel Maura i seu de la Creu Roja Espanyola a la plaça de Rubén Darío. -
Palau de Villamejor.
_01.jpg)
Altres edificis d'interès[modifica]
_01.jpg)
_05.jpg)
- Casa Garay (actual seu del Col·legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports), carrer d'Almagro, 42. Edifici neoromànic projectat en 1914 per Manuel María Smith e Ibarra i construït entre 1914 i 1917.
- Centre Cultural Galileo (antic tanatori), carrer de Galileo/carrer de Fernando el Católico.
- Cine Proyecciones, carrer de Fuencarral 136.
- Complejo Galaxia, illa limitada pels carrers de Fernando el Católico, Arcipreste de Hita, Fernández de los Ríos i Hilarión Eslava.
- Estadi Vallehermoso, avinguda de Filipinas 9.
- Església de San Juan de la Cruz, plaça de San Juan de la Cruz, davant del Ministeri de Medi Ambient.
- Església de Santa Rita i residència estudiantil dels PP. Agustins Recol·lectes, carrer de Gaztambide/carrer de Cea Bermúdez.
- Institut d'Estudis de l'Administració Local (palau de la Condesa de Adanero), carrer de Santa Engracia 7/carrer de Manuel González Longoria 9.
- Nuevos Ministerios, illa limitada pels carrers d'Agustín de Betancourt, Ríos Rosas i Raimundo Fernández Villaverde i pel passeig de la Castellana.
- Oficines de l'IMEFE, carrer d'Alberto Aguilera 20/carrer de Vallehermoso.
- Palauet d'Eduardo Adcoch (seu de la Fundació Rafael del Pino des de 2001), carrer de Rafael Calvo, 35. Projectat en 1905 per l'arquitecte José López Sallaberry i construït de 1905 a 1906.
- Palau del Defensor del Poble, carrer d'Eduardo Dato.
- Patronato de Enfermos, carrer de Santa Engracia, 11.
- Santuari del Perpetuo Socorro, carrer de Manuel Silvela, 14.
- Teatre de l'Abadía, carrer de Fernández de los Ríos/calle de Vallehermoso.
- Teatres del Canal, carrer de Cea Bermúdez/calle de Bravo Murillo.
- Tercer Monestir de la Visitación (MM. Salesas), paseo de San Francisco de Sales 44.
- Torres Colón, carrer de Génova/plaza de Colón.
- Tribunal Constitucional d'Espanya, carrer de Domenico Scarlatti cantonada carrer d'Isaac Peral.
Escultura urbana[modifica]
- Monument a Loreto Prado (Marià Benlliure, 1944), a la plaça de Chamberí.
- Monument a Quevedo (Agustí Querol i Subirats, 1902), glorieta de Quevedo.
- Monument a Rizal (rèplica de l'existent a Manila, 1999), avinguda de Filipinas/carrer de Santander.
- Museu d'Escultura a l'Aire Lliure, passeigs d'Eduardo Dato/Castellana.
- Placa a Mateo Inurria (Pedro de Torre Isunza, 1933), glorieta de Quevedo 5.
-
Monument a Quevedo. -
Monument a Rizal. -
Conjunt escultòric del primer dipòsit del Canal d'Isabel II. -
Móvil d'Eusebio Sempere, al Museu d'Escultura a l'Aire Lliure.
_01.jpg)
_MEAL_Madrid_01.jpg)
Transports[modifica]
El tràfic urbà en aquest districte és dens, especialment en els dos eixos est-oest (Cea Bermúdez-José Abascal i Rius Roses-Av. Filipines-*Cea Bermúdez) que comuniquen la A-6 (Madrid-La Corunya) i l'Autovia del Nord-est (Madrid-La Jonquera).
Els eixos nord-sud (Santa Engracia i Bravo Murillo-Fuencarral-San Bernardo) no obstant això no tenen un tràfic tan dens en ser absorbit el tràfic nord-sud pel Passeig de la Castellana, via comuna a aquest districte i els districtes de Salamanca i Chamartín.
Els problemes d'aparcament derivats de la gairebé inexistència d'aparcaments públics i l'escassetat de garatges privats ha estat esmenada, en part, per la inclusió de tot el districte a l'àrea d'aplicació del Sistema d'Estacionament Regulat (SER) i la construcció de diversos aparcaments per a residents (San Juan de la Cruz, Ríos Roses, Filipines, Cea Bermúdez, San Francisco de Sales, Meléndez Valdes, Conde de Valle-Suchil...).
Rodalies Madrid[modifica]
Una estació, Nuevos Ministerios, es troba en l'extrem nord-est del districte, i en ella es poden prendre trens de les línies C-1, C-2, C-3, C-4, C-7, C-8 i C-10.
Metro de Madrid[modifica]
La seva situació estratègica en el centre-nord de la ciutat fan que Chamberí sigui un districte molt ben comunicat amb la resta de la ciutat des d'antic, especialment per Metro.
La línia 1 és, des de 1919, una de les línies que vertebren el transport d'aquest districte en discórrer sota la carrers de Santa Engracia i Luchana. Té quatre estacions que presten servei al districte: Cuatro Caminos, Ríos Rosas, Iglesia i Bilbao. L'estació de Chamberí es troba sense servei des de 1966, i actualment és la seu del Museu del Metro de Madrid "Andana 0".
La línia 2, des de 1925, vertebra també el districte en discórrer sota els carrers de Bravo Murillo i San Bernardo amb quatre estacions, Cuatro Caminos, Canal, Quevedo i San Bernardo.
La línia 4 presta servei a la part sud amb les estacions d'Argüelles, San Bernardo, Bilbao, Alonso Martínez i Colón.
La línia 5 té dues estacions dins del districte en l'anomenat Triángulo de Oro, Rubén Darío i Alonso Martínez.
La línia 6 dona servei a la part nord en discórrer sota l'Avinguda de Reina Victoria i el carrer Raimundo Fernández de Villaverde. Té quatre estacions que presten servei al districte: Nuevos Ministerios, Cuatro Caminos, Guzmán el Bueno i Metropolitano
La línia 7 creua des de 1998 el districte d'oest a est i hi té cinc estacions: Guzmán el Bueno, Islas Filipinas, Canal, Alonso Cano i Gregorio Marañón.
La línia 8 dona servei a l'extrem nord-est del districte amb una sola estació sota el Passeig de la Castellana: Nuevos Ministerios.
La línia 10 (abans línia 8) dona servei a la part est del districte amb tres estacions: Alonso Martínez, Gregorio Marañón i Nuevos Ministerios.
Referències[modifica]
- ↑ Xifres l'1 de gener de 2007, segons l'Anuari Estadístic de l'Ajuntament de Madrid.
- ↑ Liana Luchini Solano y Belén Torres Arruzas. «Madrid siglos XIX y XX» (en (castellà)). Universitat Complutense de Madrid.
- ↑ «Monuments i patrimoni de Madrid.». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 22 abril 2021].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chamberí |
Districtes i barris de Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Centro · Arganzuela · Retiro · Salamanca · Chamartín · Tetuán · Chamberí · Fuencarral-El Pardo · Moncloa-Aravaca · Latina · Carabanchel · Usera · Puente de Vallecas · Moratalaz · Ciudad Lineal · Hortaleza · Villaverde · Villa de Vallecas · Vicálvaro · San Blas-Canillejas · Barajas |  | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
