Francesco Sabatini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesco Sabatini
Francesco Sabatini by Goya.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1722
Palerm
Mort 19 de desembre de 1797 (74/75 anys)
Madrid
Activitat professional
Ocupació arquitecte
Obra
Obres destacades Palau Reial de Madrid
Modifica dades a Wikidata

Francesco Sabatini (Palerm, Regne de Sicília, 1722Madrid, Regne d'Espanya, 1797), de vegades també Francisco Sabatini, fou un arquitecte italià que va desenvolupar la major part de la seua carrera professional a espanya, al servei de la Casa reial. L'estil dels seus edificis es pot considerar com un barroc classicista, pròxim al Renaixement, haurà d'esperar que Juan de Villanueva desenvolupe el seu quefer arquitectònic per a poder parlar d'un estil neoclàssic pur.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Sabatini va nàixer a Palerm, (Sicília, aleshores part del Regne de Sicília, estudià arquitectura a Roma. Els seus primers contactes amb la monarquia espanyola es degueren a la seua participació en la construcció del Palau Reial de Caserta per al rei de Nàpols, Carles VII, el futur rei Carles III, sota la direcció del seu sogre Luigi Vanvitelli.

Quan Carles ocupa el tron espanyol el crida a Madrid en 1760 i el va ascendir per damunt dels arquitectes espanyols més destacats de l'època, nomenant-lo Mestre Major de les Obres Reials, amb el rang de tinent coronel del Cos d'Enginyers, i al mateix temps se'l nomenava acadèmic honorífic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.

La totalitat de la seua carrera s'inscriu dins del neoclassicisme, però amb la diferència què la seua inspiració principal no és l'arquitectura clàssica de Grècia i Roma com fan altres autors del mateix temps, sinó l'arquitectura del Renaixement italià.

El seu talent com a arquitecte i el favor reial li van proporcionar nombrosos treballs i encàrrecs. La seua trajectòria professional es va veure premiada en repetides ocasions, fou ascendit a tinent general del Cos d'Enginyers, se li atorgà l'hàbit de cavaller de l'Orde de Santiago, i tenia accés directe al cercle de confiança del rei després del seu nomenament com a gentilhome de cambra.

Obres[modifica | modifica el codi]

Convent de San Pascual (Aranjuez, 1770).

Del seu nombrós treball, destaca:

Com a nota, els anomenats Jardins de Sabatini (situats enfront de la façana nord del palau Reial del Madrid, entre el carrer Bailén i la costera de sant Vicent) no foren dissenyats per ell, sinó que es crearen durant els anys trenta del segle XX, durant la segona República, sobre el lloc que ocuparen les cavallerisses construïdes per Sabatini per a servei del palau.

Fora de la cort va construir la Reial Fàbrica d'Armes de Toledo, un quarter per a la Guàrdia Valona en el municipi madrileny de Leganés (el qual actualment forma part de la Universidad Carlos III de Madrid), un convent a Valladolid (el Real Monasterio de San Joaquín y Santa Ana) i un altre a Granada (Comendadoras de Santiago) i la coneguda capella de la Immaculada en la Catedral del Burgo de Osma, també anomenada «de Palafox».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesco Sabatini Modifica l'enllaç a Wikidata