Vés al contingut

Maria Bàrbara de Bragança

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMaria Bàrbara de Bragança

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pt) Maria Madalena Bárbara Xavier Leonor Teresa Antónia Josefa Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 desembre 1711 Modifica el valor a Wikidata
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 agost 1758 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Aranjuez Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTomba de Bàrbara de Bragança Modifica el valor a Wikidata
Consort d'Espanya
9 juliol 1746 – 27 agost 1758
← Isabel FarneseMaria Amàlia de Saxònia → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, socialité, reina regnant, mecenes Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort d'Espanya (1746–1758)
Infanta de Portugal Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Bragança Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFerran VI d'Espanya (1729–) Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan V de Portugal Modifica el valor a Wikidata  i Maria Anna d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
GermansJosep I de Portugal, Alexandre de Bragança, Pere de Bragança, Pere III de Portugal, Gaspar de Bragança, Antoni de Bragança, Josep de Bragança i Carles de Bragança Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 157604817 Modifica el valor a Wikidata

Maria Bàrbara de Bragança -de nom complet Maria Magdalena Bàrbara Francesca Xaviera Elionor Teresa Antònia Josepa- (Lisboa, 4 de desembre de 1711-Aranjuez, 27 d'agost de 1758) fou una infanta del Regne de Portugal i reina consort d'Espanya (1746-1758). Maria Bàrbara de Bragança era una dona culta, agradable de caràcter, dominadora de sis idiomes i gran amant de la música, deixebla i protectora de Domenico Scarlatti i, posteriorment, mecenes del famós cantant Farinelli (castrat).[1]

Naixement[modifica]

Va néixer el 4 de desembre de 1711 a Lisboa. Era la filla més gran del rei Joan V de Portugal i la seva esposa Maria-Anna d'Àustria, filla de l'emperador Leopold I i d'Elionor del Palatinat-Neuburg.[2]

Els seus pares es van casar el 1708, però durant gairebé tres anys la reina no va donar a llum els fills. El rei va fer una promesa a Déu: si naixia un hereu al tron, un convent seria construït per agrair-li-ho. El 4 de desembre 1711, va néixer la infanta, i el convent de Mafra va ser construït.

Educació[modifica]

Bàrbara de Bragança va rebre una esmerada educació, com a única filla legítima del matrimoni reial, la mort de tres dels seus cinc germans i la superació de la verola durant la infància, segurament va fer que fos vista la possibilitat que esdevingués reina de Portugal en el futur.[3]

La infanta va ser un exponent significatiu de l'alt nivell artístic i cultural de la cort de Joan V.[2] Amb set anys era capaç de llegir i escriure amb destresa, dominava les llengües clàssiques, llatí i grec, i modernes com el portuguès, l'alemany, el francès, l'italià i el castellà, a més de rebre una important formació en història, ètica i política. També va destacar en la música, com a compositora i intèrpret de clavicèmbal, gràcies al mestratge de Domenico Scarlatti, que la va acompanyar fins i tot després del seu casament.[3]

Princesa del Brasil[modifica]

Va néixer com a hereva del tron portuguès, però aquesta condició va acabar quan la reina va donar a llum un fill, Pere, dos anys després. El seu títol, mentre fou hereva del tron, era princesa del Brasil. Pere va morir a l'edat de dos anys, però un altre fill, Josep, havia nascut abans de la mort de Pere. Encara que Bàrbara mai va tornar a ser hereva, fou la segona en la línia de successió durant la major part de la seva vida.

La princesa fou batejada Maria Madalena Bàrbara Xavier Elionor Teresa Antonia Josefa; era normalment coneguda com a Bàrbara o Maria Bàrbara, un nom mai abans utilitzat entre els membres de la reialesa portuguesa, en honor de santa Bàrbara, la santa del seu aniversari. Tingué una excel·lent educació i gaudia la música, que estudià amb Domenico Scarlatti, el famós clavecinista i compositor, des de l'edat de 9 o 10 fins als 14 anys.

Reina consort d'Espanya[modifica]

El 1729, als 18 anys, es va casar amb el futur rei d'Espanya Ferran VI, dos anys menor que ella. El seu germà Josep es va casar amb una germanastra de Ferran, amb la infanta Maria Anna Victòria d'Espanya.[4] Signades les capitulacions matrimonials el 10 de gener de 1728, el casament es va celebrar per poders el dia següent. L'intercanvi de infantes es va fer sobre el pont del riu Caia, a la frontera entre Espanya i Portugal, el 19 de gener.[5]

Scarlatti la va seguir a Madrid en el seu matrimoni, es va quedar amb ella i va compondre centenars de sonates per a ella. Durant el seu regnat, Barbara de Bragança presidí concerts al palau Reial d'Aranjuez, que va ser el seu refugi preferit.

Es casà el 20 de gener de 1729 a Badajoz amb el príncep d'Astúries, i futur rei, Ferran VI d'Espanya, fill de Felip V d'Espanya i la seva primera esposa Maria Lluïsa de Savoia. D'aquesta unió no nasqueren fills. Per voluntat de la reina consort, Isabel Farnese, segona esposa del rei Felip V, la parella va viure completament aïllada de la cort reial. A l'ascens del seu espòs al tron espanyol va realitzar una important tasca de mediació entre el rei de Portugal i Ferran VI. La parella es mantingué unida i compartí la passió per la música.

El 1748 va ser fundadora del convent de les Salesas Reales. Va morir al palau Reial d'Aranjuez, als afores de Madrid, el 1758.[5]

Referències[modifica]

  1. Pérez Samper, María de los Ángeles. «Bárbara de Braganza». Real Academia de la Historia. [Consulta: 20 febrer 2023].
  2. 2,0 2,1 Pérez Samper, María de los Ángeles. «Bárbara de Braganza» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 13 agost 2021].
  3. 3,0 3,1 García Martínez, José Luis «Bárbara de Braganza, una aproximación a su faceta como coleccionista». Ars Bilduma, núm. 8, 2018, pàg. 123. ISSN: 1989-9262.
  4. Duarte Pereira, Duarte. «A troca das Princesas Maria Bárbara de Bragança e Maria Ana Vitória: O reatar das boas relações ibéricas?». A: José Martínez Millán, Maria Paula Marçal Lourenço (coords.). Las relaciones discretas entre las Monarquías Hispana y Portuguesa: Las Casas de las Reinas (en portuguès). vol. 1. Madrid: Polifemo, 2009, p. 567-578. ISBN 978-84-96813-175. 
  5. 5,0 5,1 Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas (en castellà). vol. 2. Madrid: Antonio Marín, 1761, p. 1016-1024.