Real Basílica de San Francisco el Grande

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Real Basílica de San Francisco el Grande
Basílica de San Francisco el Grande (Madrid) 01.jpg
Dades bàsiques
Tipus Basílica menor
Arquitecte Fray Francisco Cabezas
Començament 1761
Ubicació
Estat Espanya Espanya
Regió/prov. CCAA de Madrid
Municipi Madrid
Localització plaça de San Francisco

40° 24′ 38″ N, 3° 42′ 52″ O / 40.410478°N,3.714391°O / 40.410478; -3.714391
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0004431
Activitat
Diòcesi Arquebisbat de Madrid
Modifica dades a Wikidata

La Real Basílica de San Francisco el Grande és un temple catòlic del barri de La Latina a Madrid. És a la plaça de San Francisco, configurada per la intersecció del carrer de Bailén, la Gran Via de San Francisco i la Carrera de San Francisco. Forma part del convent franciscà de Jesús i Maria, fundat a principis del segle XIII, sobre una desapareguda ermita dedicada a santa Maria.

La basílica fou construïda en estil neoclàssic en la segona meitat del segle XVIII, a partir d'un disseny de Francisco Cabezas, desenvolupat per Antonio Plo i finalitzat per Francesco Sabatini. L'edifici destaca per la seva cúpula, considerada com la tercera de planta circular de major diàmetre de la cristiandat; per la seva sumptuosa decoració interior, realitzada en estil eclèctic a finals del segle XIX, i per la seva pinacoteca, representativa de la pintura espanyola dels segles XVII a XIX, amb quadres de Zurbarán i Goya.

La seva titularitat correspon a l'Obra Pia dels Sants Llocs de Jerusalem, organisme autònom dependent del Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació. El 19 d'octubre de 1980 va ser declarada Monument Nacional, segons reial decret, rebent per tant la condició de Bé d'Interès Cultural (BIC).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Real Basílica de San Francisco el Grande Modifica l'enllaç a Wikidata