Ibon Aranberri
 Ibon Aranberri al MACBA de Barcelona  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 maig 1969 (54 anys) Deba (Guipúscoa) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  País Basc |
| Formació professional | Belles Arts a la Universitat del País Basc |
| Formació | Universitat del País Basc |
| Activitat | |
| Ocupació | artista, artista conceptual, videoartista, artista d'instal·lacions |
| Activitat | 1995 – 2016 |
| Art | art conceptual |
| Participà en | |
| 16 juny 2007 | documenta 12 |
| Tabakalera |
|
| Obra | |
Obres destacables It.T.N º 513 zuloa. | |
Ibon Aranberri Landa (Deba, 16 de maig de 1969) és un artista basc que es mou en el camp de l'art conceptual, tot analitzant les relacions existents entre el món de la natura i el món de la cultura. Els seus treballs sovint tracten de reflectir com els diferents elements de poder de la societat contemporània afecten al territori. Els seus treballs són una barreja entre arxiu, registre documental i les intervencions d'art natura.[1]
Biografia[modifica]
Ibon Aranberri va iniciar els seus estudis el 1989 a la Universitat del País Basc a Bilbao, interromputs per una estada Erasmus el 1993, a la Nuova Accademia di Belle Arti de Milà. El 1994 es va graduar en Belles Arts.[2] Un any després va fer un curs al País Basc amb els artistes Àngel Bados (1945) i Txomin Badiola (1957), que es va celebrar en part al Centre d'Art Arteleku a Sant Sebastià.[3] Entre 1998 i 1999 va ser artista en Residència al Centre d'Art Contemporani de Kitakyushu, al Japó. Més endavant, entre 2003 i 2004 va assistir al Centre d'Art Programa d'Estudi al conegut PS1 de Nova York.
Arran de la seva participació en la Documenta de Kassel del 2007, va saltar a l'escena internacional i avui és un dels artistes bascos amb més projecció mundial. Les seves obres, de formats diversos i molt crítiques respecte a les intervencions col·lectives en el territori i el paisatge, es troben en les col·leccions públiques del Museo Reina Sofía de Madrid, l'ARTIUM de Vitòria i el MACBA. El 2011, la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona li va dedicar una retrospectiva.[4]
Obra[modifica]
Els temes dels treballs d'Aranberri són sovint de naturalesa política, i consisteixen en la investigació, les intervencions subtils en el lloc i la documentació de les intervencions en forma de fotografies i instal·lacions. Li dona molta importància al concepte del procés, i sovint treballa amb objectes trobats.
Pertany a una generació d'artistes bascos relacionats amb el món de l'art conceptual, com Jon Mikel Euba, Iñaki Garmendia, Asier Mendizabal i Itziar Okariz, entre d'altres, generació posterior a altres artistes bascos com Jorge Oteiza.
Per dur a terme els seus treballs, fa servir diversos formats, com el vídeo, la fotografia, el mobiliari...o fins i tot mapes o dibuixos, aconseguint quedar-se a mig camí entre l'art conceptual, la documentació i la instal·lació.[1]
Obres destacades[modifica]
- It.T.N º 513 zuloa. Extended Repertory. (Vídeo monocanal, DVD, color, 8' i documentació) Es tracta d'una obra duta a terme en una cova a Oñati (Guipúscoa). L'artista va fer servir una xarxa metàl·lica per tapiar l'entrada de la cova, de manera que només hi tenien accés els ratpenats però no les persones. Llavors va organitzar una visita guiada amb persones i ho va enregistrar en vídeo. Amb aquesta obra intentava analitzar la imatge que té "el sagrat" a l'imaginari humà.[1] Actualment l'obra forma part de la col·lecció permanent del MACBA de Barcelona.[5] També ha sigut exposada a l'Art Forum Berlin, al Frankfurter Kunstverein i a la Fundació Tàpies.[6]
- Horizontes, Instal·lació de 500 banderoles de 70 x 50 cm al Guggenheim de Bilbao.[7]
Exposicions individuals rellevants[modifica]
- 2006: Ibon Aranberri – Production in Residence, Baltic Art Center, Visby.[8]
- 2007: Ibon Aranberri – Integration, Kunsthalle Basel.[9]
- 2008: Ibon Aranberri – Disorder, Frankfurter Kunstverein, Frankfurt del Main.[10]
- 2010: Gramática de meseta (Santo Domingo de Silos, Burgos), organitzada pel MNCARS.[3]
- 2011- Ibon Aranberri. Organigrama. Fundació Antoni Tàpies, Barcelona. 28 de gener - 15 de maig de 2011.[11][12]
Exposicions col·lectives[modifica]
- 2001: Ironia, Fundació Joan Miró, Barcelona.[13]
- 2002: Manifesta 4, Manifesta a Frankfurt del Main.[14]
- 2002-2003: Formen der Organisation, HGB Leipzig,[15] im Kunstraum der Universität Lüneburg.,[16] també a la Galerija Skuc, Ljubljana.
- 2004-2005: ¿Com volem ser governats?, al MACBA, Barcelona.,[17] després al Miami Art Central, de Miami,[18] in der Wiener Secession, Wien,[19] i al Witte de With, Rotterdam.[20]
- 2006: Phantom, Kunsthal Charlottenborg, Copenhague.
- 2007: documenta 12, Kassel. Gezeigt wurde die Foto-Installation Política hidráulica (2003) und der 16-mm Film Exercises on the north side (2007).[21]
- 2007: Whenever It Starts It Is The Right Time, Strategien für eine unstetige Zukunft, Frankfurter Kunstverein, Frankfurt del Main.[22]
- 2007-2008: Incognitas - Unknowns: Mapping Contemporary Basque Art [23] und Chacun à son goût,[24] al Museu Guggenheim (Bilbao)
- 2008: 16th Biennale of Sydney: Revolutions - Forms That Turn, Sydney. Es va mostrar la instal·lació Ethnics (1998).[25]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «FONS AUDIO #10 : Ibon Aranberri» (en castellà). Radio Web Maca. MACBA. [Consulta: 3 novembre 2011].
- ↑ «Biografia a la Fundació Tàpies». Arxivat de l'original el 2012-02-18. [Consulta: 10 abril 2012].
- ↑ 3,0 3,1 «Ibon Aranberri. Gramática de meseta» (en castellà). Museu Reina Sofia, 2010. [Consulta: 3 novembre 2011].
- ↑ Biografia d'Aranberri al MACBA
- ↑ «(Ir. T. n. 513) zuloa, 2004». Web del MACBA. MACBA, 2011. Arxivat de l'original el 2011-08-15. [Consulta: 3 novembre 2011].
- ↑ Organograme Arxivat 2012-02-04 a Wayback Machine.
PDF Fundació Tàpies
- ↑ «Ibon Aranberri. Horizontes». Web. Museu Guggenheim (Bilbao). Arxivat de l'original el 2011-12-29. [Consulta: 3 novembre 2011].
- ↑ Ibon Aranberri – Production in Residence. Baltic Art Center, Visby, 2006. Online Arxivat 2008-07-04 a Wayback Machine. (Consulta 20/10/2008)
- ↑ Ibon Aranberri – Integration, Kunsthalle Basel, 23 setembre al 11 de Novembre de 2007. Online Arxivat 2008-09-06 a Wayback Machine. (Consulta 20/10/2008)
- ↑ Ibon Aranberri – Disorder. Frankfurter Kunstverein, 24 de setembre al 23 de novembre de 2008. Catlàleg a Online Arxivat 2008-10-04 a Wayback Machine. (Consulta 20/10/2008)
- ↑ Web de l'exposició
- ↑ Duran, Fina «L'organigrama d'Aranberri». Bonart [Girona], núm. 136, febrer 2011, p.98. ISSN: 1885-4389.
- ↑ Ironía. Fundación Joan Miró, Barcelona, 21/09/2001 - 4/11/2001.Comissariat per Ferran Barenblit. «Enllaç». Arxivat de l'original el 2012-02-06. [Consulta: 18 juliol 2011]. (Consulta 20/10/2008)
- ↑ Manifesta 4. Frankfurt del Main, 25/05/2002-25/08/2002. Catàleg per Hatje Cantz, Ostfildern-Ruit 2002. ISBN 3-7757-1166-X. Online Arxivat 2008-11-16 a Wayback Machine. (Consulta 20/10/2008)
- ↑ Formen der Organisation, Galerie der Hochschule für Grafik und Buchkunst Leipzig, 11 d'abril al 10 de maig de 2003. Online verfügbar (Consulta 20/10/2008)
- ↑ Formen der Organisation, Kunstraum der Universität Lüneburg, 9 de juliol fins al 24 de juliol de 2003. Online verfügbar Arxivat 2007-10-23 a Wayback Machine. (Abgerufen am 20. Oktober 2008.)
- ↑ How do we want to be governed?, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, 2004. Comissariada per Roger Buergel i Ruth Noack. Consulta Online Arxivat 2008-11-27 a Wayback Machine.
- ↑ How do we want to be governed? (Figure and Ground), Miami Art Central. Roger Buergel i Ruth Noack. del 29 de novembre de 2004 fins al 30 de gener de 2005. Catàleg How Do We Want to Be Governed? Figure and Ground Miami Art Central, 2005.
- ↑ DIE REGIERUNG – Paradiesische Handlungsräume Wiener Secession, Wien, 24. Februar bis 24. April 2005. Comissariat per Roger Buergel i Ruth Noack. Online verfügbar Arxivat 2008-06-04 a Wayback Machine. (Consulta 20/10/2008)
- ↑ Be what you want but stay where you are. Witte de With Center for Contemporary Art, Rotterdam. 29. April - 19. June 2005. Comissariat per Ruth Noack i Roger M. Buergel. Online verfügbar Arxivat 2007-11-02 a Wayback Machine. (Abgerufen am 20. Oktober 2008.)
- ↑ documenta 12, Kassel. 16/06/2007-23/09/2007. Online[Enllaç no actiu] (Consulta 20/10/2008)
- ↑ Whenever It Starts It Is The Right Time, Frankfurter Kunstverein, 23/03/2007 - 6/05/2007. Comissariat per Chus Martínez. Catàleg per Revolver, Frankfurt/Main 2007. ISBN 3-86588-376-1. Online Arxivat 2010-05-27 a Wayback Machine. (Consulta 20/10/2008)
- ↑ ''Incognitas. Guggenheim Bilbao, 6. Juli bis 23. September 2007. Online Arxivat 2012-02-06 a Wayback Machine. (Abgerufen am 20. Oktober 2008.)
- ↑ Chacun à son goût. Guggenheim Bilbao, 17. Oktober 2007 bis 1. Februar 2008. Catàleg per Guggenheim, Bilbao 2007. ISBN 978-84-95216-54-0. Online Arxivat 2010-01-06 a Wayback Machine. (Abgerufen am 20. Oktober 2008.)
- ↑ 16th Biennale of Sydney. Museum of Contemporary Art, Sydney, 18. Juni bis 7. September 2008. Comissariat per Carolyn Christov-Bakargiev. Catàleg per Thames & Hudson, London 2008. ISBN 0500976848. Online (Consulta 20/10/2008)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ibon Aranberri |
- (castellà) La década de Ibon Aranberri article de Catalina Serra a El País.
- (castellà) FONS AUDIO #10 Ibon Aranberri PDF Fitxa del programa sobre Ibon Aranberri.
- (castellà) Conversa entre Ibon Aranberri i Nuria Enguita Mayo Arxivat 2011-09-07 a Wayback Machine. en vídeo.
- Càpsula d'àudio d'Ibon Aranberri Càpsula d'àudio d'Ibon Aranberri a Radio Web MACBA.