Josep Anicet Santigosa i Vestraten

Josep Anicet Santigosa i Vestraten
Biografia
Naixement	1823 ; Tortosa (Baix Ebre)
Mort	23 novembre 1895 (71/72 anys); Barcelona
Activitat
Ocupació	escultor

Josep Anicet Santigosa i Vestraten (Tortosa, 1823 - Barcelona, 23 de novembre de 1895) va ser un metge, escultor, pintor i ceramista català.

Biografia[modifica]

Era fill de Francesc Santigosa i de Rosa Vestraten. Casat amb Anna Pahisa. Estudià medicina a Barcelona, compaginant-t'ho amb estudis artístics a l'Escola de la Llotja. Els seus primers treballs van ser per finançar-se la carrera, especialment en el terreny de l'escultura aplicada a l'arquitectura (capitells, balustrades). Amplià la seva formació a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. Posteriorment muntà una empresa d'escultura amb el seu germà, alhora que exercia com a metge. Va rebre nombrosos encàrrecs i moltes obres seves decoren façanes d'edificis civils i religiosos, parcs i jardins de diverses ciutats. Participà en la Exposición Nacional de Madrid de 1867, on va obtenir un premi per la seva obra Triunfo de la Iglesia militante.

Entre les seves obres més destacades hi ha la Font del Geni Català (1856), al Pla de Palau (Barcelona), que realitzà juntament amb l'arquitecte Francesc Daniel Molina i l'escultor italià Fausto Baratta. Tamble col·laborà amb Damià Campeny en el Monument a Galceran Marquet (1851), en la plaça del Duc de Medinaceli, on realitzà les figures de la base i la decoració de la columna. Realitzà també el timpà de l'església de Sant Jaume de Barcelona (1878) amb la imatge del sant damunt un cavall. Realitzà les escultures femenines de la Casa Antoni Tarrés, al carrer Tallers, 45, de Barcelona. A Mataró el-laborà les imatges de la Justícia i la Prudència per a la façana de l'Ajuntament. També treballà al País Valencià, on confeccionà la Verge de la Seu que coronava el campanar de la Col·legiata de Xàtiva, així com diverses obres a Castelló de la Plana i a València (als Carmelites i a l'Hospici de la Misericòrdia).^[1] També fou pessebrista, amb algunes obres conservades al Museu Històric Comarcal de Cervera.