Agatònica, Pàpil, Carp i Agatodor de Pèrgam

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personasants Agatònica, Carp, Pàpil i Agatodor
Pergamon 7.jpg
Ruïnes de l'antiga Pèrgam, amb el temple de Trajà
Dades biogràfiques
Naixement Segle II
Tiatira ? (Àsia Menor, actual Ak Hisar, Turquia)
Mort ca. 170, o 250
Pèrgam
màrtirs
Commemoració a Església Ortodoxa, Esglésies catòliques de ritu oriental, Església catòlica
Canonització Antiga
Festivitat 13 d'abril
Fets destacables Bisbe de Gòrdion (Carp), diaca (Pàpil), germana d'aquest (Agatònica) i servent (Agatodor)
Modifica dades a Wikidata

Els sants Agatònica, Pàpil (o Pàmfil o Papiri), Carp i Agatodor de Pèrgam (morts a Pèrgam, ca. 170 o 250) van ser un grup de màrtirs, morts per defensar la seva fe cristiana, i venerats com a sants per diferents confessions cristianes. Eusebi de Cesarea, a la seva Història eclesiàstica,[1] els situa durant la persecució de Deci. Carp era bisbe de Gòrdion (Àsia Menor); Pàpil (Πάπυλος) fou un metge nadiu de Thyatira (Lídia), de bona família i amb fills, que es va dedicar a la vida religiosa i fou ordenat diaca; Agatònica era germana de Pàpil, i Agatodor el servent d'aquesta. Els quatre van ésser arrestats i van ésser portats a Pèrgam davant Valeri, el governador romà de la regió.

Valeri els va interrogar i els digué que fessin sacrificis als déus pagans. Com que es van negar, al tercer cop que van fer-ho, Agatodor va ésser fuetejat fins a morir davant els altres, però no van canviar d'actitud. Carp va ésser torturat amb raspalls de ferro, com Pàpil i, en no abjurar de la fe, van ésser cremats a l'amfiteatre. Agatònica, mare i de gran vellesa, també va ésser portada a la foguera.

Un relat de la seva mort apareix als Acta Sanctorum basat principalment en Simeó Metafrastes. La seva memòria es commemora el 13 d'abril.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Hist. eccl., IV, 15.