Vida Goldstein
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 abril 1869 Portland (Austràlia) |
| Mort | 15 agost 1949 (80 anys) South Yarra (Austràlia) (en)  |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer ) |
| Dades personals | |
| Religió | Ciència Cristiana |
| Formació | Presbyterian Ladies' College (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, política, activista pels drets de les dones, suffragette |
| Família | |
| Pares | Jacob Robert Yannasch Goldstein (en) i Isabella Goldstein |
Premis | |
 | |
Vida Jane Mary Goldstein (Portland, Victòria, Austràlia, 13 d'abril de 1869-South Yarra, suburbi de Melbourne, 15 d'agost de 1949)[1] va ser una dona política australiana, pionera del moviment feminista i sufragista d'aquest país.
Biografia[modifica]
És la gran de cinc fills; tingué tres germanes i un germà. La seva mare Isabella era feminista. El seu pare Jacob, comerciant, s'oposava al dret de vot per a les dones, però va encoratjar les seves filles a ser «independents en els plans econòmic i intel·lectual». Vida és educada per una governanta, després en un institut per a noies. Adolescent i a continuació jove, porta un tren de vida fàcil.[1]
Als anys 1890, s'implica en associacions caritatives, moviments de promoció de reformes socials (per millorar les condicions de treball a les fàbriques, per exemple), així com en moviments feministes al costat de sa mare. És educada en temes polítics i econòmics, i assisteix com a espectadora a sessions del Parlament de Victòria. Al final del decenni, és la figura de proa «indiscutible del moviment feminista radical a Victòria», oradora de talent i carismàtica.[1]
L'any 1902, l'any que les dones obtenen el dret de vot a les eleccions federals a Austràlia, va als Estats Units, on s'adreça a la Conferència internacional per al sufragi femení. N'és elegida secretària. És escoltada per un comitè del Congrés dels Estats Units sobre la qüestió del dret de vot per a les dones.[1]
De retorn a Austràlia, és una de les quatre dones candidates a les eleccions legislatives federals de 1903. Austràlia és llavors el primer país al món a reconèixer a les dones el dret de ser candidates a eleccions legislatives, i Vida Goldstein és, doncs, una de les primeres dones al món a postular per a un seient en un parlament nacional. Es presenta com a candidata independent, però recolzada per l'Associació política federal de dones (Women's Federal Political Association), per a un lloc al Senat (cambra alta, elegida per sufragi universal).[1] A Victòria, es trien quatre seients per al Senat, cada elector selecciona així quatre candidats. Vida Goldstein és àmpliament vençuda, acaba quinzena entre divuit candidats.[2] Cap dona no va ser elegida diputada federal aquell any. Va concloure que calia mobilitzar millor i «educar» les electores, cosa que tracta de fer a través del seu periòdic Woman's Sphere, del qual és propietària i editora de 1900 a 1905. Continua igualment fent campanya per al sufragi femení. Perquè si les dones a Victòria poden votar a les eleccions federals, no poden encara participar en les eleccions per al Parlament de l'estat de Victòria. Aquest dret és finalment aconseguit l'any 1908.[1]
Es presenta novament a les eleccions federals de 1910, 1913, 1914 i 1917, sempre com a independent i sempre sense èxit. Dona suport a la política, introduïda l'any 1904, d'arbitratge independent obligatori dels desacords entre empresaris i empleats, que pretén a la vegada protegir els drets dels empleats i impedir el recurs a les vagues. Milita per a la igualtat salarial entre homes i dones, i per a polítiques de redistribució de la riquesa. Ferotgement anticapitalista, és favorable a la nacionalització dels mitjans de producció. S'oposa per principi a la política de l'Austràlia blanca, tot admetent que la immigració sigui restringida fins que s'aconsegueixi la igualtat salarial. Defensa molt activament una posició pacifista (poc popular) durant la Primera Guerra mundial.[1]
Tot i no ser mai elegida diputada, és tanmateix una de les redactores de la llei Children's Curt Act a Victòria l'any 1906. Aquesta llei, per a la qual va fer campanya durant molt de temps, introduïa tribunals per a nens, i no havien de ser des de llavors jutjats com adults.[1]
Després de la Primera Guerra mundial, fa campanya per a un millor accés a la contracepció, però també i sobretot per a la causa pacifista, l'internacionalisme i el desarmament. Animada per ideals socialistes i per una ètica cristiana, ella argüeix que l'accés a una societat millor passa per una més gran participació de les dones en política i en els afers internacionals.[1]
És recordada avui pel nom de la circumscripció electoral de Goldstein, a Victòria.[3] La primera dona elegida diputada en un parlament australià és la sufragista Edith Cowan, elegida al Parlament d'Austràlia occidental l'any 1921. Les primeres dones diputades federals són Dorothy Tangney i Enid Lyons l'any 1943, quaranta-un anys després de l'adquisició d'aquest dret.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Brownfoot, Janice N. Goldstein, Vida Jane (1869–1949). Canberra: National Centre of Biography, Australian National University.
- ↑ Résultats pour les sièges au Sénat fédéral dans le Victoria, élections de 1903, archives électorales d'Adam Carr
- ↑ (anglès) "Profile of the electoral division of Goldstein (Vic)", Commission électorale australienne
- ↑ (anglès) "Australian women in politics" Arxivat 2012-02-27 a Wayback Machine., gouvernement australien