Graziella Pareto

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGraziella Pareto
Graziella Pareto circa 1920.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 maig 1889 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1r setembre 1973 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNàpols Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: b112748c-311f-4351-9511-698c0e6f3331 Modifica el valor a Wikidata

Engràcia Pareto i Homs (Barcelona, 6 de maig de 1889 - Roma, 1 de setembre de 1973),[1] coneguda amb el nom artístic de Graziella Pareto,[2] va ser una de les tres grans sopranos coloratura barceloneses de la seva època, amb Maria Barrientos i Mercè Capsir, de les quals es diferenciava per la morbidesa de la seva veu.[3]

Filla de la soprano Àngela Homs i Bugueras, estudià a Barcelona, on va debutar l'any 1906 en el paper de Micaela de Carmen de Bizet. El 1908 va actuar al Teatro Real de Madrid a La sonnambula. Considerada una de les millors sopranos de coloratura del món, actuà a Parma, Roma, La Scala de Milà, el Covent Garden, a La Fenice, entre altres teatres. Enregistrà molts de discos. El seu repertori de líric-lleugera incloïa Il barbiere di Siviglia, Rigoletto, La sonnambula, Lucia di Lammermoor, Don Pasquale i el Hamlet d'Ambroise Thomas, de la qual feia el paper d'Ofèlia, considerat el seu millor paper.[4] Es va casar amb el compositor italià Gabriele Sibella, de qui va gravar la cançó Bimba bimbetta en un disc molt divulgat. Quan es casà per segona vegada va abandonar la seva carrera, als volts de 1927, i es va instal·lar definitivament a Itàlia. Després de la seva mort, a Roma, fou enterrada a Nàpols.

Amb motiu del 25è aniversari de la seva mort, el segell català Ària Recording va editar un disc compacte amb totes les àries, duos i escenes amb cor enregistrades per Graziella Pareto.[5]

Referències[modifica]

  1. «Engràcia Pareto Homs». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. Solé, Marta «Tres dives de cognom sospitós». Sàpiens, octubre 2020, pàg. 84.
  3. «Pareto, Graciela (1889-1973)». MCN Biografias.com. [Consulta: 8 juliol 2020].
  4. «Engràcia Pareto i Homs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Senz, Javier Pérez «Un disco rescata las históricas grabaciones de Graziella Pareto» (en castellà). El País [Madrid], 30-08-1998. ISSN: 1134-6582.

Bibliografia[modifica]

  • Pareto i Martí, Lluís. Graziella Pareto / Lluís Pareto i Martí. Barcelona: Labor, 1992, p. 50 (Gent nostra). ISBN 84-335-4794-1. 

Enllaços externs[modifica]