Louis Fleury
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Louis François Fleury 24 maig 1878 4t arrondissement de Lió (França) |
| Mort | 10 juny 1926 (48 anys) 16è districte de París (França) |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | flautista |
| Gènere | Música clàssica |
| Professors | Paul Taffanel |
| Instrument | Flauta |
| Família | |
| Cònjuge | Gabrielle Monchablon (en)  |
| Fills | Antoinette Fleury (en) |
   | |
Louis Fleury (Lió, 24 de maig de 1878 — París, 1926)[1] fou un compositor i flautista francès.
Biografia[modifica]
Deixeble de Paul Taffanel al Conservatori de París, Fleury va obtenir un primer premi de flauta l'any 1900. El 1902, es va unir a la Société Moderne d'Instruments à Vent i es va fer càrrec de la seva direcció quan Georges Barrère va marxar el 1905.[1]
Molt preocupat pel repertori de flauta, contribueix al redescobriment d'obres de l'època barroca i encarrega noves peces als seus contemporanis. El 1913, per exemple, va crear el solo de flauta Syrinx de Claude Debussy, que li està dedicat.[1] Fleury també és el dedicador de moltes altres partitures,[2] en particular la peça Krishna de la col·lecció Joueurs de Flûte d'Albert Roussel, que va interpretar per primera vegada l'any 1925.[3]
El 1921, el compositor britànic Cyril Rootham li va dedicar Suite en tres moviments per a flauta i piano. El compositor francès Mel Bonis li va dedicar la seva Sonata per a flauta i piano (1904),[4] que va interpretar diverses vegades.[5] També li han dedicat obres, Sonatina per a flauta i piano de Jacques Ibert.[6] El 1908, va participar en la creació francesa de les melodies de la compositora britànica Ethel Smyth.
És autor, amb Paul Taffanel, de l'article dedicat a la flauta a lEncyclopédie de la musique et dictionnaire du Conservatoire de Lavignac i La Laurencie.[1]
La seva dona era la pianista Gabrielle Monchablon[7] i la seva filla Antoinette Fleury.[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (en) Edward Blakeman, «Fleury, Louis» [archive], sur Grove Music Online (consulté le 8 mai 2021)
- ↑ «Category:Fleury, Louis» [archive], sur IMSLP (consulté le 8 mai 2021)
- ↑ Anne-Charlotte Rémond, «1925, Albert Roussel: Création de "Joueurs de flûte"» [archive], sur France Musique, 26 février 2019 (consulté le 8 mai 2021)
- ↑ Jardin 2020, p. 74.
- ↑ Jardin 2020, p. 173.
- ↑ Jacques Ibert (1890-1962), Jeux. Flûte, piano. L 22, 1923 (lire en ligne [archive])
- ↑ Jardin 2020, p. 121.
- ↑ Jardin 2020, p. 168.
Bibliografia[modifica]
- Paul Taffanel et Louis Fleury, « La Flûte », dans Albert Lavignac et Lionel de la Laurencie, Encyclopédie de la musique et dictionnaire du conservatoire, vol. 2.3 : Deuxième partie. Technique, esthétique, pédagogie. Technique instrumentale, Paris, Delagrave, 1927 (lire en ligne [archive]), p. 1483-1526.
- Étienne Jardin (dir.), Mel Bonis (1858-1937): Parcours d'une compositrice de la Belle Époque, Actes Sud / Palazzetto Bru Zane, 2020 (ISBN 978-2-330-13313-9, présentation en ligne [archive]).