Jacques Ibert

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJacques Ibert
Ibert Jacques Photo1938.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Jacques François Antoine Marie Ibert
15 d'agost de 1890
París
Mort 5 de febrer de 1962 (71 anys)
París
Sepultura Cementiri de Passy
Alma mater Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat professional
Ocupació Director d'orquestra, compositor, músic, musicòleg i compositor de bandes sonores
Ocupador Q3458203 (1955–1956)
Acadèmia de França a Roma (1937–1960)
Gènere Òpera
Moviment Música clàssica
Mestres Nadia Boulanger, Émile Pessard, André Gedalge i Paul Vidal
Batalles/guerres Primera Guerra Mundial
Obra
Obres destacades Q3057811
Angélique
Premis i reconeixements

IMDB: nm0006135
Modifica dades a Wikidata

Jacques Ibert (París, 15 d'agost de 1890 – París, 5 de febrer de 1962) va ser un compositor francès.

Estudià al Conservatori de París sota la direcció d'André Gedalge, Jean Roger-Ducasse, Gabriel Fauré i Paul Vidal, assolint el 1919 el Premi de Roma amb l'escena lírica Le poète et la fée.

Fou un dels compositors més distingits de l'escola moderna francesa. Va ser director de l'Acadèmia de França, a Roma el 1937. Pertany als independents de la generació 1885-90, el qual no el lliurà de certes influències de Ravel i de ser el perfecte representant d'una tradició molt francesa que sol caracteritzar-se per la claredat, proporció i elegància, sense caure mai en l'academicisme. Amb semblant esperit també si produïren Claude Delvincourt i Marcel Delannoy. No menys francesos i, no obstant, en el pol més oposat del mateix i trobem a un Messiaen, un André Jolivet i un Pierre Boulez.

Segons l'opinió d'un crític com Aloys Mooser, més aviat inclinat a aquesta segona versió del francès, Ibert és un espirituel marchand de frivolités. Amb això hom s'adona que el topic i l'antitòpic –tractant-se d'un país en el qual existeix una dialèctica i, per tant, una vitalitat- coexisteixen. Els anys seixanta, el més lògic era que les noves corrents deixessin fora del seu camp de batalla un art caracteritzat, abans que tot, per l'amabilitat, el bon sonar i un tipus d'autenticitat què, amb tot, pogués resultar convencional.

Obres[1][modifica]

Per vocació, Ibert, com Sauguet o Delvincourt, té una llista important d'obres escenico-vocals:

Cantates[modifica]

  • Le poète et la fée (Premi de Roma, 1919)
  • Noèl en Picardie

Òperes[modifica]

  • Persée et Andromède (1921)
  • Angélique (1927)
  • Le Roi d'Yvetot (1930)
  • Barbe-Bleue (1943)

I amb col·laboració amb Honegger.

  • L'Aiglon (1937)
  • L'Uomo, la Bestia e la Virtú, i, La famille Cardinal (1938)

Ballets[modifica]

  • Les recontres (1925)
  • Diana de Poitiers (1934)
  • Gonzague (1935)
  • Les amours de Jupiter (1945)
  • Le chevalier érrant (1951)

Concerts[modifica]

  • Concert per a Violoncel i Instruments de vent (1925)
  • Concert per a Flauta (1934)
  • Concertino da Camera per a Saxo Alto i 11 instruments (1935 - 1936)
  • Symphonie Concertante per a Oboè i Orquestra de Corda

Simfòniques[2][modifica]

  • La Ballade de la Geôle de Reading (1920)
  • Escales (1922)
    1. Rome - Palerme
    2. Tunis - Nefta
    3. Valencia
  • Chant de Folie (1923-1924)
  • Féerique (1924; originalment per a piano)
  • Valse (1927)
  • Divertissement (1929)
  • Suite Symphonique (1930)
  • Symphonie Marine (1931)
  • Ouverture de fête (1940)
  • Suite Macbeth (1948)
  • Louisville Concerto (1953)
  • Hommage à Mozart (1955)
  • Bachannale (1956)
  • Tropismes pour des amours imaginaires (1957)
  • Bostoniana (1961; primer moviment d'una simfonia inacabada)

Instrumental/Cambra[modifica]

  • Six pièces per a arpa (1916-17)
  • Trois pièces per a orgue (1920)
  • Deux mouvements per a dues flautes, clarinet i fagot (1921)
  • Jeux, Sonatina per a flauta i piano (1923)
  • Le jardinier de Samos per a flauta, clarinet, trompeta, violí, violoncel i percussió (1924)
  • Française per a guitarra (1926)
  • Arie (Vocalise) per a flauta, violí i piano (1927)
  • Aria per a flauta i piano (1927, 1930)
  • Trois pièces brèves per a quintet de vent (1930)
  • Ariette per a guitarra (1935)
  • Cinq pièces en trio per a oboè, clarinet i fagot (1935)
  • Entr'acte per a flauta i arpa (1935)
  • Pièces per a flauta (1936)
  • Quartet de Cordes (1937 - 1942)
  • Capriccio pour dix instruments (1936 - 1938)
  • Deux interludes per a flaute, violí i clavicèmbal (1946)
  • Étude-caprice pour un Tombeau de Chopin per a violoncel (1949)
  • Ghirlarzana per a violoncel (1950)
  • Caprilena per a violí (1950)
  • Impromptu per a trompeta i piano (1950)
  • Arabesque "Carignane" per a fagot i piano (1953)

Música per a cinema[modifica]

Articles relacionats[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacques Ibert Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Tom núm. 28, pàg. nº 822 i suplement 1961-62, pàg. 228 de l'Enciclopèdia Espasa
  • "Jacques Ibert", in Sax, Mule & Co, Jean-Pierre Thiollet, H & D, 2004, pàg. 135

Referències[modifica]

  1. «Jacques Ibert (1890-1962); FRA» (en anglès). [Consulta: 1 abril 2016].
  2. «Jacques Ibert (1890-1962)» (en anglès). [Consulta: 1 abril 2016].