Jacques Ibert

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJacques Ibert
Jacques Ibert.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Jacques François Antoine Marie Ibert Modifica el valor a Wikidata
15 agost 1890 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort5 febrer 1962 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Passy Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector d'orquestra, compositor, músic, musicòleg i compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRéunion des théâtres lyriques nationaux (fr) Tradueix (1955–1956)
Acadèmia de França a Roma (1937–1960) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsNadia Boulanger, Émile Pessard, André Gedalge i Paul Vidal Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0006135 Allocine: 89615 Allmovie: p161522
Musicbrainz: a11feb37-7516-4303-a301-e03d238f6ec2 Songkick: 562163 Discogs: 841355 IMSLP: Category:Ibert,_Jacques Allmusic: mn0002282881 Find a Grave: 20408 Modifica el valor a Wikidata

Jacques Ibert (París, 15 d'agost de 1890 – París, 5 de febrer de 1962) va ser un compositor francès.

Estudià al Conservatori de París sota la direcció d'André Gedalge, Jean Roger-Ducasse, Gabriel Fauré i Paul Vidal, assolint el 1919 el Premi de Roma amb l'escena lírica Le poète et la fée.

Fou un dels compositors més distingits de l'escola moderna francesa. Va ser director de l'Acadèmia de França, a Roma el 1937. Pertany als independents de la generació 1885-1890, la qual cosa no el deslliurà de certes influències de Ravel i de ser el perfecte representant d'una tradició molt francesa que sol caracteritzar-se per la claredat, proporció i elegància, sense caure mai en l'academicisme. Amb semblant esperit també s'hi produïren Claude Delvincourt i Marcel Delannoy. No menys francesos i, en canvi, en el pol més oposat del mateix hi trobem a Messiaen, André Jolivet i Pierre Boulez.

Segons l'opinió d'un crític com Aloys Mooser, més aviat inclinat a aquesta segona versió del francès, Ibert és un espirituel marchand de frivolités. Amb això hom s'adona que el tòpic i l'antitòpic –tractant-se d'un país en el qual existeix una dialèctica i, per tant, una vitalitat- coexisteixen. Els anys seixanta, el més lògic era que les noves corrents deixessin fora del seu camp de batalla un art caracteritzat, abans que tot, per l'amabilitat, el bon sonar i un tipus d'autenticitat què, amb tot, pogués resultar convencional.

Obres[1][modifica]

Per vocació, Ibert, com Sauguet o Delvincourt, té una llista important d'obres escenico-vocals:

Cantates[modifica]

  • Le poète et la fée (Premi de Roma, 1919)
  • Noèl en Picardie

Òperes[modifica]

  • Persée et Andromède (1921)
  • Angélique (1927)
  • Le Roi d'Yvetot (1930)
  • Barbe-Bleue (1943)

I amb col·laboració amb Honegger.

  • L'Aiglon (1937)
  • L'Uomo, la Bestia e la Virtú, i, La famille Cardinal (1938)

Ballets[modifica]

  • Les recontres (1925)
  • Diana de Poitiers (1934)
  • Gonzague (1935)
  • Les amours de Jupiter (1945)
  • Le chevalier érrant (1951)

Concerts[modifica]

  • Concert per a Violoncel i Instruments de vent (1925)
  • Concert per a Flauta (1934)
  • Concertino da Camera per a Saxo Alto i 11 instruments (1935 - 1936)
  • Symphonie Concertante per a Oboè i Orquestra de Corda

Simfòniques[2][modifica]

  • La Ballade de la Geôle de Reading (1920)
  • Escales (1922)
    1. Rome - Palerme
    2. Tunis - Nefta
    3. Valencia
  • Chant de Folie (1923-1924)
  • Féerique (1924; originalment per a piano)
  • Valse (1927)
  • Divertissement (1929)
  • Suite Symphonique (1930)
  • Symphonie Marine (1931)
  • Ouverture de fête (1940)
  • Suite Macbeth (1948)
  • Louisville Concerto (1953)
  • Hommage à Mozart (1955)
  • Bachannale (1956)
  • Tropismes pour des amours imaginaires (1957)
  • Bostoniana (1961; primer moviment d'una simfonia inacabada)

Instrumental/Cambra[modifica]

  • Six pièces per a arpa (1916-17)
  • Trois pièces per a orgue (1920)
  • Deux mouvements per a dues flautes, clarinet i fagot (1921)
  • Jeux, Sonatina per a flauta i piano (1923)
  • Le jardinier de Samos per a flauta, clarinet, trompeta, violí, violoncel i percussió (1924)
  • Française per a guitarra (1926)
  • Arie (Vocalise) per a flauta, violí i piano (1927)
  • Aria per a flauta i piano (1927, 1930)
  • Trois pièces brèves per a quintet de vent (1930)
  • Ariette per a guitarra (1935)
  • Cinq pièces en trio per a oboè, clarinet i fagot (1935)
  • Entr'acte per a flauta i arpa (1935)
  • Pièces per a flauta (1936)
  • Quartet de Cordes (1937 - 1942)
  • Capriccio pour dix instruments (1936 - 1938)
  • Trio per arpa, violí i violoncel (1944) – Watch YouTube video of live performance
  • Deux interludes per a flaute, violí i clavicèmbal (1946)
  • Étude-caprice pour un Tombeau de Chopin per a violoncel (1949)
  • Ghirlarzana per a violoncel (1950)
  • Caprilena per a violí (1950)
  • Impromptu per a trompeta i piano (1950)
  • Arabesque "Carignane" per a fagot i piano (1953)

Música per a cinema[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Jacques Ibert (1890-1962); FRA» (en anglès). [Consulta: 1r abril 2016].
  2. «Jacques Ibert (1890-1962)» (en anglès). [Consulta: 1r abril 2016].

Bibliografia[modifica]

  • Tom núm. 28, pàg. nº 822 i suplement 1961-62, pàg. 228 de l'Enciclopèdia Espasa
  • "Jacques Ibert", in Sax, Mule & Co, Jean-Pierre Thiollet, H & D, 2004, pàg. 135

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacques Ibert