François Bédarida
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) François Jules Marie Bédarida  14 març 1926 segon districte de Lió (França) |
| Mort | 16 setembre 2001 (75 anys) Fontaine-le-Port (França) |
Director Institut d'histoire du temps présent (en)  | |
| 1978 – 1990 – Robert Frank → | |
| Dades personals | |
| Formació | École Normale Supérieure |
| Activitat | |
| Camp de treball | Edat contemporània |
| Ocupació | historiador |
| Ocupador | Institut d'Estudis Polítics de París, docent (1971–1978) Maison française d'Oxford (en) , executiu (1966–1971)Centre Nacional de Recerca Científica, investigador (1956–1959) Institut français du Royaume-Uni (en) , investigador (1950–1956)Lycée Thiers, catedràtic (1946–1950) |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Renée Bédarida (en) |
Premis
| |
François Bédarida (nascut el 14 de març de 1926 a Lió, Roine, França, i mort el 16 de setembre de 2001 a Fontaine-le-Port, Sena i Marne, França), fou un historiador francès contemporaneista. Els seus treballs essencialment es referiren al segle xx francès.
Biografia[modifica]
Va començar els seus estudis secundaris als grans liceus parisencs, que el condueixen a l'Escola Normal Superior el 1946. Més endavant, participa activament en la Resistència, en particular amb el grup dels militants cristians reunits al voltant del Testimoni cristià.
François Bédarida es dedicà a l'estudi de l'Anglaterra victoriana. A partir dels anys setanta, n'abordà l'època del Govern de Vichy i de la seva "filosofia política profundament antidemocràtica", convertint-se en pioner, al costat de l'historiador americà Robert Paxton i d'alguns d'altres, posant de manifest el que va ser l'acció neta del règim de Philippe Pétain, la seva naturalesa i la seva ideologia, quan, durant els anys trenta, Vichy incorrectament havia estat representat com un agent simple i auxiliar de l'Alemanya nazi.
Els seus estudis sobre aquest període ombrívol de la història de França el van portar a anteposar la responsabilitat social i científica de l'historiador.
Es converteix en mestre de conferències en l'Institut d'estudis polítics de París de 1971 a 1978. També és el fundador i el primer director de l'Institut d'història dels Temps Present, de 1978 a 1990, i el secretari general del Comitè Internacional de les Ciències Històriques, de 1990 a 2000.
Enllaços externs[modifica]
- «François Bédarida». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.