Jean Moulin
.jpg)
Jean Moulin (Besiers, 20 de juny de 1899 - Metz, 8 de juliol de 1943) va ser un heroi que ha esdevingut després un símbol de la resistència francesa.[1] Era franc-maçó.[2]
Biografia
[modifica]Abans de la guerra
[modifica]Occitanòfon, perquè el seu pare era un poeta occità admirador de Frederic Mistral, mantindrà un fort lligam amb la seua llengua familiar[3]
Allistat el 1918, va participar durant els darrers mesos a la Primera Guerra mundial. Després que obtingué la llicència el 1921 va entrar a l'administració de la prefectura, com a cap de gabinet del prefecte de la Savoia, el 1922. Esdevingué més tard sotsprefecte d'Albertville, de 1925 a 1930 i aleshores era el sotsprefecte més jove de l'estat francès.[4] De 1930 a 1933 fou sotsprefecte de Châteaulin[5] i alguns anys després Pierre Cot el nomena cap adjunt del seu gabinet d'Afers Exteriors el desembre de 1932.[6]
Sotsprefecte de Thonon-les-Bains el 1933, va ocupar alhora la funció de cap de gabinet de Pierre Cot en el Ministeri d'Aviació.
El 1934 va assumir les funcions de secretari general de la prefectura del Somme a Amiens i fou nomenat de nou cap de gabinet del Ministeri d'Aviació, des d'on va ajudar els republicans espanyols enviant-los avions i pilots.
També fou el prefecte més jove de l'estat francès arran de la seva nominació a Rodés (Avairó), el mes de gener de 1937.[7]
La resistència
[modifica]
Després de la seva nominació com a prefecte d'Eure-et-Loir a Chartres, fou arrestat el mes de juny de 1940 pels alemanys, ja que es va negar aleshores a arrestar els soldats africans de la guàrdia d'Hisenda francesa.
Intentà suïcidar-se amb trossos de vidre, conservant així de manera definitiva una cicatriu al coll que amagava davall d'una bufanda.
Ancorat políticament a l'esquerra, fou lògicament revocat pel règim de Vichy el 2 de novembre de 1940. A conseqüència es va instal·lar a la seva casa familiar de Saint-Andiol (Bouches-du-Rhône) i va decidir d'entrar a la resistència francesa. Viatjà a Londres el setembre de 1941 sota el nom de Joseph Jean Mercier per trobar-se amb Charles de Gaulle, el qual li va encarregar d'unificar els moviments de la resistència. Tornà al seu país saltant en paracaigudes pels Alps la nit de l'1 de gener de 1942. Va organitzar la resistència a Lió.[8] A la resistència feia servir els pseudònims de Rex[9] i de Max.[10]
Fou després una altra estada a Londres el febrer de 1943 abans de ser arrestat el 21 de juny de 1943 a Caluire-et-Cuire on es feia una reunió amb els caps principals de la resistència.
Interrogat i torturat per Klaus Barbie, cap de la Gestapo a Lió, va morir en el tren París-Berlín, mentre el deportaven cap a un camp de concentració.[11]
Reconeixement
[modifica]- La Universitat Lió 3 Jean Moulin[12]
- A Arles de Tec, a la Catalunya del Nord un llar d'infants porta el seu nom.[13]
En les arts
[modifica]- Moulin (2025) film de László Nemes[11] que descriu els últims dies de Jean Moulin.[14]
- Jean Moulin, la vie d'un homme, le destin d'une nation (2002), film televisiu d'Yves Boisset[15]
Referències
[modifica]- ↑ «Jean Moulin». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Maçons Famosos». Gran Lògia d'Andorra. [Consulta: 23 maig 2026].
- ↑ «Joan Moulin e la lenga d'òc : una seleccion de documents conservats al CIRDÒC» (en francès). Occitanica.eu.
- ↑ «26-28 mai 2025 | Centenaire de l’installation de Jean Moulin comme sous-préfet d'Albertville» (en francès). Préfecture de la Savoi, 19 juny 2025. [Consulta: 23 maig 2026].
- ↑ «Jean Moulin» (en francès). Cité scolaire Jean Moulin, 29-06-2021. [Consulta: 23 maig 2026].
- ↑ «Pierre Cot, Andrée Chatin et Jean Moulin» (en francès). Centre d’Histoire de la Résistance et de la Déportation (CHRD). [Consulta: 23 maig 2026].
- ↑ Font, Christian «Jean Moulin, «le plus illustre des Héraultais»» (en francès). Études Héraultaises, 2001, p. 65-80 [Consulta: 23 maig 2026].
- ↑ Farrés Famadas, Gloria; Fontcuberta Famadas, Laura «Crònica des de Lió (1939-1945) I». Quadern de les idees, les arts i les lletres, 146, 2004, p. 20–23.
- ↑ «Hommage à Jean Moulin» (en francès). Archives Nationales. Ministère de la culture, 09-04-2025. [Consulta: 23 maig 2026].
- ↑ «Historic Figures: Jean Moulin (1899-1943)» (en anglès). History. BBC, 2014. [Consulta: 23 maig 2026].
- 1 2 Merino, Imma «Un símbol de la Resistència francesa». El Punt Avui, 19 maig 2026, p. 14.
- ↑ «Université Jean Moulin Lyon 3» (en anglès). Université Lyon 3 Jean Moulin. [Consulta: 23 maig 2026].
- ↑ «Escola infantil Jean Moulin». Destinació Canigó. [Consulta: 23 maig 2026].
- ↑ Millaret i Valls, Joan. «László Nemes filma un crit esgarrifós amb el silenci de ‘Moulin’». Cinema català, 19 maig 2025. [Consulta: 24 maig 2026].
- ↑ «Jean Moulin» (en anglès). imdb, 2002. [Consulta: 23 maig 2026].
- Companys de l'Orde de l'Alliberament
- Membres francesos de la Resistència francesa
- Oficials de la Legió d'Honor
- Persones de Besiers
- Prefectes francesos
- Receptors de la Creu de Guerra 1939-1945 (França)
- Receptors de la Medalla Militar (França)
- Víctimes del nazisme
- Cavallers de la Legió d'Honor
- Morts a Metz
- Polítics de la regió d'Occitània
- Morts per tortura
- Naixements del 1899
- Cavallers de l'orde de la Corona d'Itàlia
- Morts el 1943
- Militars de la regió d'Occitània
- Polítics nascuts al segle XIX
- Polítics francesos morts al segle XX