Vés al contingut

Lioneses

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula menjarLioneses
Característiques
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusplat i fritter (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsmassa i sucre de llustre Modifica el valor a Wikidata
Lioneses de crema de llet
Bastons de crema de llet

Les lioneses[1][2][3] són uns dolços en forma de mandonguilla, fets amb pasta de bunyol cuita al forn i en principi (les lioneses de crema de llet[1][2] o mossets de crema de llet) farcits amb nata muntada.[4] Als Països Catalans sovint es decora la seva superfície amb sucre de llustre, i també es poden farcir tradicionalment d'una crema catalana espessa (lioneses de crema[1][2][3] o mossets de crema) o de nata muntada barrejada amb xocolata (lioneses de trufa o lioneses de xocolata).[1][2][3]

Les lioneses són anàlogues als bastons, que es diferencien només en mida i forma, allargada i de mida equivalent a uns tres mossets, i als tortells de diumenge, en forma d'anell i de la mida d'un pastís estàndard.[2] Les profiteroles són lioneses de nata, o de vegades de gelat, amb xocolata desfeta calenta pel damunt. Se solen servir com a postres.[5]

Les lioneses es fan en diferents països europeus (Portugal, Espanya, França, Itàlia, etc.), de vegades amb algunes petites diferències quant a la decoració. A Rasquera es fan unes pastes molt similars que s'hi anomenen monjàvenes.[1] Les lioneses també es poden farcir de salat, per exemple tallar-les com petits entrepans, amb embotit, amanida, tonyina, ou dur, maionesa, etc., o farcir-les amb una beixamel espessa que contingui, per exemple, pernil salat picat.[3]

Pasta de lioneses

[modifica]

Amb la pasta de lioneses, que és la barreja de farina, greix (sagí o oli d'oliva, a la cuina catalana, mantega a d'altres), ous i aigua, amb la qual es fan aquestes, simplement formant boletes amb una cullera o una mànega pastissera, i coent-les després al forn, no només es fan lioneses, bastons i tortells de diumenge.[2] Als segles XIX i XX era molt freqüent comprar un tortell farcit de nata o una safata de lioneses de nata els diumenges al matí, en sortir de l'església o per comprar el diari, per a ser menjats en família amb el cafè, després de les postres del dinar. Els bastons són una versió més moderna i de confiteria de les lioneses. La idea és fer la mateixa cosa però per a una sola persona. Es troba al País Valencià i és especialment popular a Catalunya, també s'ha introduït amb força en alguns llocs de Menorca, sobretot a Ciutadella. Com les lioneses, es fan tradicionalment de nata, trufa o crema, però poden tenir altres farcits dolços o salats, per exemple els farcits dels canelons.[6]

Aquesta pasta enfornada dona els Windbeutel a Àustria, les religioses (una lionesa més gran sota una més petita, com un ninot de neu) i el Saint Honoré a França, dolços farcits de recuit endolcit, sense o amb cacau, a Sicília, etc.

La mateixa pasta, fregida en comptes de cuita al forn, és la base de bunyols salats i dolços,[2] i de les rosquilles de vent, farcides o no, de Palma d'Ebre.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Coques i corassons i altres llepolies de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, Anna Llop i Rams, Laura Mur i Cervelló, Cossetània Edicions, 2004, ISBN 9788497910798 (català)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Receptes entrelligades, Paulina Vergès de Echenique, Cossetània Edicions, 2007 ISBN 9788497912518 (català)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Postres de l'Arimany de Tarragona, Salvador Arimany i Minguell, Cossetània Edicions, 2008 ISBN 9788497913355 (català)
  4. Mari Monterrubio, (2002), « Postres fàcils i rics », Ed La Paraula, pp: 114
  5. Escuela de Cocina, Volum 4, Karlos Arguiñano, Debate Editorial, 1999 ISBN 9788483841648 (castellà)
  6. Jaume Fàbrega, Les Postres i els pastissos de l'avia, Cossetània Edicions, 2005 (català) ISBN 9788497910910

Vegeu també

[modifica]