Lioneses

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de menjarLioneses
BeignetsPowderdSugarCDM.jpg
Origen
País d'origen França
Detalls
Tipus rebosteria i plat
Ingredients principals massa i sucre de llustre
Modifica dades a Wikidata
Lioneses de nata
Pals de nata

Les lioneses[1][2][3] són uns dolços en forma de mandonguilla, fets amb massa de bunyol cuita al forn i en principi (les lioneses de nata[1][2] o mossets de nata) farcits amb nata muntada.[4] Als Països Catalans sovint es decora la seva superfície amb sucre de llustre, i també es poden farcir tradicionalment d'una crema catalana espessa (lioneses de crema[1][2][3] o mossets de crema) o de nata muntada barrejada amb xocolata (lioneses de trufa o lioneses de xocolata).[1][2][3]

Les lioneses són anàlogues als pals, que es diferencien només en mida i forma, allargada i de mida equivalent a uns tres mossets, i als tortells de diumenge, en forma d'anell i de la mida d'un pastís estàndard.[2] Les lioneses de nata són lioneses de nata, o de vegades de gelat, amb xocolata desfeta calenta pel damunt. Se solen servir com a postres.[5]

Les lioneses es fan a diferents països europeus (Portugal, Espanya, França, Itàlia, etc.), de vegades amb algunes petites diferències quant a la decoració. A Rasquera es fan unes pastes molt similars que s'hi anomenen monjàvenes.[1] Les lioneses també es poden farcir de salat, per exemple tallar-les com petits entrepans, amb embotit, amanida, tonyina, ou dur, maionesa, etc., o farcir-les amb una beixamel espessa que contingui, per exemple, pernil salat picat.[3]

Pasta de lioneses[modifica]

Amb la pasta de lioneses, que és la barreja de farina, greix (sagí u oli d'oliva, a la cuina catalana, mantega a d'altres), ous i aigua, amb la qual es fan aquestes, simplement formant boletes amb una cullera o una mànega pastissera, i coent-les després al forn, no només es fan lioneses, pals i tortells de diumenge.[2] Als segles XIX i XX era molt freqüent comprar un tortell farcit de nata o una safata de lioneses de nata els diumenges al matí, en sortir de l'església o per comprar el diari, per a ser menjats en família amb el cafè, després de les postres del dinar. Els pals són una versió més moderna i de confiteria de les lioneses. La idea és fer la mateixa cosa però per a una sola persona. Es troba al País Valencià i és especialment popular a Catalunya, també s'ha introduït amb força en alguns llocs de Menorca, especialment a Ciutadella. Com les lioneses, es fan tradicionalment de nata, trufa o crema, però poden tenir altres farcits dolços o salats, per exemple els farcits dels canelons.[6]

Aquesta pasta enfornada dóna els Windbeutel a Àustria, les religioses (una lionesa més gran sota una més petita, com un ninot de neu) i el Saint Honoré a França, dolços farcits de recuit endolcit, sense o amb cacau, a Sicília, etc.

La mateixa pasta, fregida en comptes de cuita al forn, és la base de bunyols salats i dolços,[2] i de les rosquilles de vent, farcides o no, de Palma d'Ebre.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lioneses Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Coques i corassons i altres llepolies de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, Anna Llop i Rams, Laura Mur i Cervelló, Cossetània Edicions, 2004, ISBN 9788497910798 (català)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Receptes entrelligades, Paulina Vergès de Echenique, Cossetània Edicions, 2007 ISBN 9788497912518 (català)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Postres de l'Arimany de Tarragona, Salvador Arimany i Minguell, Cossetània Edicions, 2008 ISBN 9788497913355 (català)
  4. Mari Monterrubio, (2002), « Postres fàcils i rics », Ed La Paraula, pp: 114
  5. Escuela de Cocina, Volum 4, Karlos Arguiñano, Debate Editorial, 1999 ISBN 9788483841648 (castellà)
  6. Jaume Fàbrega, Les Postres i els pastissos de l'avia, Cossetània Edicions, 2005 (català) ISBN 9788497910910

Vegeu també[modifica]