Antoine Coysevox

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoine Coysevox
20050109Coysevox.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 29 de setembre de 1640
Lió
Mort 10 d'octubre de 1720 (80 anys)
París
Activitat professional
Ocupació Escultor
Moviment Barroc
Obra
Obres destacades Fame Riding Pegasus
Mercury Riding Pegasus
Shepherd with Flute
Dades familiars
Pares Pierre CoysevoxYsabeau Morel
Germans
Modifica dades a Wikidata

Charles Antoine Coysevox  Lió, 29 de setembre de 1640 -  París, 10 d'octubre de 1720) fou un escultor francès,  descendent d'una llarga família emigrant d'Espanya.

Biografia[modifica]

Només tenia disset anys quan va produir una estàtua de la Mare de Déu de considerable mèrit; i havent estudiat amb Louis Lerambert i després d'aprendre pel seu compte fent còpies en marbre d'escultures romanes (entre altres, l'anomenada Venus de Médici i el Càstor i Pòl·lux), va ser contractat pel bisbe d'Estrasburg, el cardenal William Egon de Fürstenberg, perquè adornés amb estàtues el seu castell en Saverne.

El 1666 es va casar amb Marguerite Quillerier, la neboda de Lerambert, qui va morir a l'any següent del matrimoni. El 1671, després d'haver passat quatre anys en Saverne, que va ser posteriorment destruït pel foc el 1780, va tornar a París. El 1676 el seu bust del pintor Charles Le Brun li va servir per obtenir l'ingrés en la Académie Royale. Un any més tard es va casar amb Claude Bourdict.

Com a conseqüència de la coordinació de les arts oficials que va exercir Charles Le Brun entre els anys 1677 i 1685, va ser contractat per compte de Lluís XIV de França per produir gran part de la decoració i un gran nombre d'estàtues per Versalles; i més tard va treballar, entre 1701 i 1709, amb una facilitat i un èxit no menors, per al Palau de Marly, posteriorment abandonat amb amplitud, després destruït durant la Revolució Francesa.[1][2]

Neptú, de Marly, 1699-1705 (Louvre).

Entre les seves obres de Marly estan el Mercuri i l'eqüestre Fama (1702) i Neptú i Anfítrite, traslladats el 1719 als Jardins de les Tullerías; Justícia i Fortalesa i el Riu Garona en Versalles.

Se li considera un gran retratista, inspirat per Gian Lorenzo Bernini.[3] En les seves escultures de retrats es diu que va tenir gran èxit reflectint la semblança amb els models; va fer retrats en bust de la major part dels homes cèlebres del seu temps, incloent a Lluís XIV i a Lluís XV de França en Versalles, Colbert (en Saint-Eustache), el Cardenal Mazarino (a l'església del Col·legi de les Quatre Nacions), el Gran Condé (en el Louvre), María Teresa I d'Àustria, Turena, Vauban, els Cardenals de Bouillon i de Polignac, el duc de Chaulnes (Galeria Nacional d'Art de Washington DC); Fénelon, Racine, André Le Nôtre (església de St-Roch); Bossuet (en el Louvre), el comte de Harcourt, el Cardenal de Fürstenberg i Charles Le Brun (en el Louvre).

Coysevox va morir a París el 10 d'octubre de 1720.

A més de les obres abans esmentades, va fer una dotzena de monuments funeraris, incloent els de Colbert (en Saint-Eustache), i el del pintor Le Brun (a l'església de Saint Nicholas-du-Chardon). D'aquests mausoleus, destaca el del Cardenal Mazarino, avui conservat en el Louvre, en el qual «recull la inspiració teatral italiana i la interpreta de manera més clàssica en les seves al·legories».[3]

Entre 1708 i 1710 Coysevox va produir altres tres escultures per Marly, un Pan (avui en el Louvre), flanquejada per una Flora i una Dríade (en els jardins de les Tullerías). Un model reduït en terracota de la Dríade, signada i datada el 1709, es troba en el Museu Ashmoleano, Oxford.[4]

Entre els alumnes de Coysevox van estar Nicolas i Guillaume Coustou.

Obres[modifica]

Fama de Lluís XIV, per Marly, 1702, traslladat al Jardí de les Tullerías, 1719.

París[modifica]

Museu del Louvre[modifica]

  • La Renommée montée sud Pégase i Mercure monté  sur Pégase (1699 - 1702), dos grups en marbre originalment destinats al parc del Palau de Marly[1][2]
  • Le Berger flûteur (Pan), que, amb la Dríade i la Flora, van formar un grup consagrat al bosc, unicado al parc del Palau de Marly[3][4][5]
  • Anfítrite (1705), marbre[6]
  • Neptú (1705), marbre[7]
  • El riu Marne (1706), estàtua alegórica, marbre[8]
  • El riu Sena (1706), estàtua alegórica, marbre[9]
  • Nimfa en la seva petxina, estàtua, marbre[10]
  • Vénus accroupie (1685 - 1686), estàtua, marbre[11]
  • Retrat del pintor Antoine Coypel (1661-1722), bust, marbre[12]
  • Retrat del pintor Charles Le Brun (1619 - 1690) (1679), bust, marbre[13]
  • Retrat de Jean-Baptiste Colbert (1619 - 1683), bust, marbre[14]
  • Retrat de Luis II de Borbó nomenat El Gran Condé (1688), bust, bronze[15]
  • Retrat de Lluís XV de França a l'edat de nou anys (1719), bust, terracota[16]
  • Retrat de la senyora de Vaucel (abans de 1712), bust, terracota[17]
  • Retrat de Marie Serre, mare del pintor Hyacinthe Rigaud (1706), bust, marbre[18]
  • Autoretrat, bust, marbre
  • María Adelaida de Savoia, duquessa de Borgoña, com a Diana (1685-1712) (1710), estàtua, marbre[19]

Església de Saint-Louis des Invalides[modifica]

  • Les quatre virtuts: Fortalesa, Justícia, Temprança, Prudència, així com Carlemany, estàtues de pedra

Museu Carnavalet[modifica]

  • Lluís XIV de França com a emperador romà, estàtua, bronze, pati del hôtel Le Pelletier de Saint-Fargeau

A províncies[modifica]

A Versalles[modifica]

Palacio de Versalles[modifica]
  • Retrat del Gran Dofí, fill de Lluís XIV - representat en 1679, bust, marbre
  • Al·legoria del riu Garona (1686), grup, bronze, parc del palau, el Parterre d'aigua, estanci nord, brocal aquest; va fer altres al·legories de rius per al parc d'aquest palau
  • El Got (o Gerro, gerro) de la Guerra (al·legoria de la submissió d'Espanya i de la derrota dels Turcs a Hongria), marbre, parc del palau, al costat dels jardins
  • Glorificació de Lluís XIV (1678) en el Saló de la Guerra, gran relleu d'estuc representant a Luis XIV a cavall[5]
Museu Lambinet[modifica]
  • Retrat de María Adelaida de Savoia, duquessa de Borgoña, esposa de Lluís de França (1682-1712), bust, marbre

A Chantilly[modifica]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. El control de disseny de Le Brun sobre els escultors portant a terme encàrrecs, fins i tot a part del cas especial de Versalles, va ser analitzat amb detall a l'article de Jennifer Montagu, «Charles Le Brun and His Sculptors: A Reconsideration in the Light of Some Newly Identified Drawings», The Burlington Magazine 118 No. 875 (Febrer de 1976), pp. 88-95.
  2. El Gerro «de guerra» de 1684, una improvisació sobre el «Gerro Médici» va ser realitzat per Coysevox; el seu company, el Gerro «de la Pau», ho va fer Jean-Baptiste Tuby.
  3. 3,0 3,1 Pérez Sánchez, 1986, p. 499/.
  4. J. Byam Shaw e Ian Robertson, "Sir Karl Parker and the Ashmolean" The Burlington Magazine 104 No. 715 (Octubre de 1962), pág. 429 (ilus.), 432.
  5. Pérez Sánchez, 1986, p. 499.

Bibliografia[modifica]

  • L. Benoist, Coysevox (París: Sèries Els Maîtres de l'art) 1930.
  • François Souchal; Françoise de la Mourèyre; Henriette Dumuis, French Sculptors of the 17th and 18th Centuries, the Reign of Louis XIV, Catalogui A-F (Oxford: Bruno Cassirer) 1977. Conté biografia i llista d'obres.
  • Pérez Sánchez, A.E. Escultura barroca en Italia y resto de Europa. A Historia del Arte. Anaya, 1986. 

Enllaços externs[modifica]