Dríada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dríada d'Evelyn De Morgan.

Una dríada és una nimfa del bosc unida a un arbre i que viu mentre aquest romangués viu. Viuen en indrets on hi ha arbres, com els boscos o les seves rodalies, o fins i tot als mateixos arbres, i en aquest últim cas s'anomenen dríades hamadríades.

Les dríades formen part de diverses mitologies, com la celta, la grega i la de l'hinduisme. En totes elles, aquestes nimfes estableixen un vincle des del seu naixement amb un arbre específic. Així, originàriament, a la cultura druídica celta un roure i en temps primitius, els grecs imaginaven que hi havia gent que vivia als glans.

Igualment a les altres nimfes, les dríades gaudien d'una vida sobrenaturalment llarga, però si el seu arbre es moria, elles corrien la mateixa sort. Per aquesta raó les dríades i els déus castigaven als mortals que feien mal als arbres sense oferir abans un tribut a les nimfes.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El mot en català prové del grec Δρυάδες, que significa "esperit de l'arbre". Drys en grec clàssic significa "roure".

Tipus[modifica | modifica el codi]

Les dríades que viuen als arbres són hamadríades, com és el cas d'Atlantia. Segons l'arbre de qui siguin esperit, les dríades prenen també el nom de cariàtides, per la noguera o de melíades, pel freixe, que van ser engendrades per Gea deprés de que caigueren sobre ella els genitals d'Urà llançats per Cronos.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dríada Modifica l'enllaç a Wikidata