Blanquer

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula ocupacióBlanquer
Tipus d'ocupació
menestral
Modifica dades a Wikidata

Un blanquer era un menestral que tenia l'ofici de fer les operacions preliminars per adobar les pells. Cal recordar que, tot i que aquest ofici ja no existeix, a Catalunya en alguns llocs encara anomenen blanquer a l'ofici que de fet engloba tot el procés del cuir: l'adober.[1]

La transformació de les pells animals en cuir requeria un laboriós procés que desenvolupaven tres professionals diferents de manera consecutiva: Primer els blanquers, seguidament els assaonadors i per últim els diversos menestrals que en feien els béns concrets (sabates, selles de muntar, bosses, etc.).[2] El nivell de riquesa també seguia aquest ordre: en el ram del cuir els més rics eren els blanquers, ja que treballaven a l'engròs, seguits a distància pels assaonadors, i per exemple de l'última fase els sabaters acostumaven a quedar endeutats amb els segons.[2] Aquesta segmentació del procés del cuir és pròpia almenys de la Barcelona d'època moderna i altres ciutats catalanes amb una indústria de la pell potent, però a la majoria de ciutats europees del mateix moment l'ofici quedava simplificat al professional de l'adober.[2]

Els blanquers eren els que en primera instància adquirien la matèria primera encara fresca de les carnisseries i dels marxants de bestiar. Havien de fer-hi diversos tractaments: submergir-les en aigües tànniques, encalcinar-les, netejar-les de restes càrnies, raspar-ne les impureses que encara quedessin, subjectar-les estirades per assolir la màxima superfície, adobar-les en clots i remeses, etc.[2][1] Quan tot això estava fet venien aquestes pells ja consolidades a l'assaonador el qual continuava amb el procés per fer-ne cuir. A causa de la intensa pudor que generava aquesta activitat i també de la necessitat de disposar a prop d'una séquia amb aigua abundant, els blanquers solien tenir llurs obradors i calciners en llocs marginals dins les ciutats, o fins i tot a fora.

El nom de blanquer prové del fet que les cambres a on treballaven restaven sempre emblanquinades a causa de la calç que empraven en aquest ofici.[1]

N'hi havia un quantitat important a Barcelona (des del 1200; a mitjan segle XV n'hi havia trenta), Igualada, Vic, Lleida, Girona, i altres ciutats importants.[3] Cal tenir en compte que des del segle XVI la manufactura del cuir catalana es va deslocalitzar de Barcelona fugint de les estrictes normes gremials i els elevats costos per tal d'instal·lar-se i créixer a ciutats com Igualada, Manresa, Vic, Olot, Solsona i Girona; i a finals del XVII la indústria fins i tot es desurbanitza per cercar els baixos salaris rurals.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 130, entrada: "blanquer". ISBN 84-297-3521-6. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Margalef, M. Rosa; Amelang, James S.; Simon, Antoni; Torres, Xavier. Crònica. Llibre I/1. Editorial Barcino, 2011, p. 34-38. ISBN 978-84-7226-769-5. 
  3. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 47.