Sedasser

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula ocupacióSedasser
Tipus d'ocupació
professió Modifica el valor a Wikidata
Sedasser treballant en el seu obrador. Gravat de 1568.

Un sedasser o sedassaire era la persona que fabricava o venia sedassos.

En algunes contrades els sedassers, a més de sedassos, fabricaven manxes petites per a focs casolans, galledes de fusta, mesuradors d'àrids i altres peces petites de fusta.[1]

Història[modifica]

L'ús de sedassos és molt antic i pot remuntar-se a èpoques prehistòriques. Una de les aplicacions principals dels garbells fou el tamissat de les farines de cereals. En la Roma clàssica hi havia la “criba excussoria” i la “criba pollinaria”. Els gals empraren crins de cavall per a fer tamissos i els hispans fibres de lli.[2][3][4] Els egipcis usaven papir.[5]

Productes fabricats[modifica]

Els sedassos per a porgar materials granulats o pólvores poden presentar-se en formes diferents, adoptant dimensions variades i emprant materials diversos.

Els sedassos més populars en èpoques preindustrials acostumaven a ser de forma circular i estaven constituïts per un cèrcol de fusta prima i corbada que subjectava (i mantenia en forma plana) un sedàs pròpiament dit. En forma resumida: un sedàs estava format per una riscla[6] circular de fusta i una malla més o menys atapeïda.[7]

Sinònims[modifica]

Al costat de sedàs, hi ha alguns termes sinònims o relacionats: erer[8] garbell,[9] porgador,[10][11] crivell, cernedor, cernedora, juller, passador, passadora, tamís, triapedres...

  • Garbell al museu Etnològic del Castell de Guadalest
    Garbell al museu Etnològic del Castell de Guadalest

Documents[modifica]

  • 1292. “Saacier” francès antic. Livre de la taille de Paris.[12]
  • 1378. Data de l'obra anomenada La Sedacina, de Guillem Sedacer. En aquest cas el que es documenta és el cognom Sedacer o Sedasser, que indica l'existència prèvia de l'ofici. (Vegeu Vidre català).[13]
  • 1399. " Un triapedres de gerp...".[14]
  • 1402. Un sedasser, Pasqual, és esmentat en la compra-venda de dos sedassos a València.[15]
  • 1415. "Sedacer".[16]
  • 1495. Garbell en una metàfora.[17]
  • 1557. “Setaccio”, sedàs en italià.[18]
  • 1585. Obligació de vendre els cereals porgats per dos sedassos, a Barcelona.[19]
  • 1702. Garbells per pólvora a Anglaterra.[20]
  • 1857. Porgat de la farina mineral per a obtenir plata.[21]

Referències[modifica]

  1. ↑ Librería Española. Diccionario de artes y manufacturas, de agricultura, de minas, etc: B-E. en la Librería Española, 1857, p. 3–. 
  2. ↑ Johann Beckmann. A History of Inventions, Discoveries, and Origins. H.G. Bohn, 1846, p. 161–. 
  3. ↑ Diario curioso, erudito, economico y comercial. Imp. de Manuel Gonzalez, 1786, p. 253–. 
  4. ↑ Johann Hering. De Molendinis, eorumque jure, quem ex jure publico ac privato. Typis Wechelianis apud Danielem & Davidem, 1625, p. 1–. 
  5. ↑ Rafael Rodriguez Mohedano; Pedro Rodriguez Moehedano Historia literaria de Espana, por R. y P. Rodriguez Mohedano. [With] Apologia del, 1772, p. 311–. 
  6. ↑ DCVB: Riscla.
  7. ↑ Butlletí de dialectologia catalana / publicat per les Oficines del Diccionari de la Llengua Catalana. Vol. 16. Institut d'Estudis Catalans, p. 24–. GGKEY:LYT8K32XHPD. 
  8. ↑ DCVB: Erer.
  9. ↑ Ramón Cabrera. Diccionario de etimologías de la lengua castellana, publ, por J.P. Ayegui, 1837, p. 332–. 
  10. ↑ Núria Vilà. Estudi del vocabulari de les eines agrícoles a la comarca del Baix Camp. Institut d'Estudis Catalans, 1991, p. 133–. ISBN 978-84-7283-184-1. 
  11. ↑ Capitols per lo exercici de la jurisdicció del Magnifich Mostesaph decretats per Su Illustrissima del Señor Virrey á XXXI agost de MDCLXXVIII a petició de Su Señoria dels Ilustres ... Jurats de la Universidat, Ciutat y Regne de Mallorca: van añadits á la fi varios autos del Real Acuerdo y altres providencias. corregits y reimpresos en la Imprenta Real, 1796, p. 40–. 
  12. ↑ Nouvelle revue d'onomastique. Société française d'onomastique, 1999. 
  13. ↑ Fèlix Torres Amat. Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de los escritores catalanes: y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 596–. 
  14. ↑ Aguiló: Volum 8. Lletres T a Z. Institut d'Estudis Catalans, p. 135–. GGKEY:BRJ7TQUTRGL. 
  15. ↑ Joan Aliaga Morell. Documents de la pintura valenciana medieval i moderna II.: Llibre de l'entrada del rei Martí I. Universitat de València, 28 novembre 2011, p. 53–. ISBN 978-84-370-8713-9. 
  16. ↑ Josep Martines. L'anomenat lo neutre: l'expressió de l'abstracció en català, una aproximació diacrònica. L'Abadia de Montserrat, 2010, p. 168–. ISBN 978-84-9883-288-4. 
  17. ↑ Ludolf. Lo Quart del Cartoxa. P. Hagenbach i L. Hutz, 1495, p. 82–. 
  18. ↑ Girolamo Ruscelli. I secreti ...; opera in questa seconda editione dall'autor ricorretta e migliorata (etc.). Comin da Trino, 1557, p. 1–. 
  19. ↑ Antonio de Capmany y de Montpalau. Memorias Históricas Sobre La Marina Comercio Y Artes De La Antigua Ciudad De Barcelona. De Sancha, 1779, p. 1–. 
  20. ↑ The History of the Royal Society of London for the Improving of Natural Knowledge. 2. Ed. Scot, 1702, p. 282–. 
  21. ↑ Mariano Eduardo de Rivero y Ustáriz. Colección de memorias científicas, agrícolas é industriales, publ. en distintas épocas, 1857, p. 16–. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sedasser&oldid=27977939»