Joan Alsina i Arús

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Alsina i Arús
Dades biogràfiques
Naixement 1872
Barcelona
Mort 1911
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Arquitecte
Moviment Modernisme català
Obra
Principals projectes Fàbrica Can Trinxet, a l'Hospitalet de Llobregat
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Joan Alsina i Arús (Barcelona, 1872-1911), fou un arquitecte modernista català.[1]

Junt amb els arquitectes Roc Cot i Cot i Salvador Pedrol i Oller va tenir un despatx professional durant 10 anys al carrer de Boters, fins a la mort de Cot.[2]

Va ser el cap de la Secció Municipal de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona.[3]

El 1896 va realitzar diversos projectes d'edificis d'aquaris per a ser presentats a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona d'aquell any.[4]

Col·laborador de Lluís Domènech i Montaner en la direcció del Grand Hotel de Palma (Mallorca). Fou professor de geometria descriptiva i de composició a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona.[5]

Va realitzar els plànols del Palau Güell per a ser presentats a l'exposició de l'arquitecte Antoni Gaudí al Grand Palais de París, el 1910.[6]

Principals obres[modifica]

Barcelona[modifica]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1901 Casa Oller Plaça Tetuan, 9 Edifici entremitjaneres de planta i cinc pisos propietat de Salvador Oller. El va fer en col·laboració amb Salvador Pedrol i Oller.[4] Regular
1905 Restaurant Pince[3] c/ Ferran, 31 Tradicional restaurant de la ciutat fundat pel francès Jean Pince i la seva esposa en el que va morir al mig d'un sopar el Doctor Robert el 10 d'abril de 1902. Posteriorment, Joan Alsina el va reformar i modernitzar fent-se mereixedor del premi al millor establiment del concurs anual d'edificis artístics de 1905, atorgat per l'Ajuntament de Barcelona. Desaparegut Restaurant Pince
1904 Església Sant Antoni de Pàdua[7] c/ Santaló i Calaf Construïda en desaparèixer el Convent de Sant Francesc de Barcelona que estava davant del monument a Colom, on ara està l'edifici del govern militar. Només la façana del carrer Calaf manté alguns elements originals.[8] Molt transformada

Igualada[modifica]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1900 Casa Francesc Valls[7] Rambla de Sant Ferran, 48 Edifici entremitjaneres de planta i tres pisos propietat de Francesc Valls Brufau, del sector tèxtil.[9] Regular Casa Francesc Valls
1901 "A Cal Sabater"[7] Rambla de Sant Isidre, 37 Edifici entremitjaneres de planta i pis propietat de Josep Sabater Duran, adober. El va fer en col·laboració amb Salvador Pedrol i Oller. Destaca la tribuna central decorat amb rajola ceràmica i amb un frontó esglaonat amb l'escut de la família flanquejat amb relleus florals i figures humanes.[10] Regular A Cal Sabater

l'Hospitalet de Llobregat[modifica]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1907 Fàbrica Trinxet c/ Santa Eulàlia, 212 La fàbrica va ser propietat d'Avel·lí Trinxet, propietari de la Casa Trinxet (Barcelona, 1904) obra de Puig i Cadafalch enderrocada l'any 1965. Actualment l'espai de la fàbrica ha estat recuperat per a altres serveis residencials i d'equipaments, mantenint-se una part de la construcció modernista.[11] Transformada Fàbrica Trinxet

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Alsina i Arús Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 13 agost 2013]. 
  2. Anna Bernadich, Montserrat Rota, Marta Bone. L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX. Erol, L': revista cultural del Berguedà, Any: 1988 Núm.: 25
  3. 3,0 3,1 J.A. Ràfols. Els premis a edificis de Barcelona. Cuadernos de Arquitectura. 1966.
  4. 4,0 4,1 Maspoch, 2009, p. 25.
  5. «Joan Alsina i Arús». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Bassegoda Nonell, 1988, p. 138.
  7. 7,0 7,1 7,2 Pau Llacuna i Ortínez. El modernisme a Igualada a Miscellanea Aqualatensia, Any: 1983 Núm.: 3
  8. Història del trasllat del convent
  9. Casa Francesc Valls a Pobles de Catalunya
  10. Casa Sabater a Pobles de Catalunya
  11. Notícia reforma Can Trinxet

Bibliografia[modifica]