El Poblenou del Delta

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
El Poblenou del Delta
L'Encanyissada i el Poble Nou del Delta.jpg
Dades bàsiques
Tipus assentament humà
Característiques
Altitud 0,4 m
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Terres de l'Ebre
Comarca Montsià
Municipi Amposta

40° 38′ 43″ N, 0° 41′ 12″ E / 40.645283333333°N,0.68662777777778°E / 40.645283333333; 0.68662777777778
Bé cultural d'interès local
Identificador 6269
Modifica dades a Wikidata

El Poble Nou del Delta és un poble dintre del terme municipal de la ciutat d'Amposta a la comarca del Montsià. Es va inaugurar (1957) amb el nom oficial de "Villafranco del Delta". Fins ben entrada l'època democràtica (2003), la Generalitat de Catalunya no li va canviar el nom oficial franquista. L'any 2003 es va crear l'Associació de Veïns com a pas previ a constituir el poble en Entitat Municipal Descentralitzada i així tenir un cert grau d'autonomia.

El poble es caracteritza pels seus carrers enjardinats, les cases típiques amb un pati interior dintre amb les seves façanes blanques.

Història[modifica | modifica el codi]

Les referències més antigues de la zona són del segle XVI i parlen sobre la pesca, l'aprofitament de la sosa i sobre les pastures dels ramats que per mitjà de lligallos baixaven a hivernar des de les muntanyes. Les notícies més antigues de l'àrea on s'ubica el Poble Nou del Delta fan referència a la recol·lecció de la sal i la pesca. Al llarg dels segles XVI-XVII es desenvolupen altres activitats com l'aprofitament de sosa i les pastures.

Posteriorment, en el segle XIX, la Comandància de Marina va autoritzar, mitjançant concessió temporal, la posada en conreu de petites extensions en la zona marítimo-terrestre compresa entre la Ràpita i la pantena de l'Encanyissada. D'aquesta manera, l'ampliació de terres cultivables per part dels colons era constant.

En aquesta zona, es trobaven llocs on hi havia muntanyes d'arena, i d'altres on hi havia gorgs (una forma de pou) o galatxos (una forma de canal erosionat pel mar quan pujava i baixava). Llavors la gent que va començar a habitar aquest terreny, van haver de transformar-ho tot en pla. Aquesta tasca va comportar molt d'esforç i molt de temps. A mesura que passava el temps, augmentava el nombre de famílies que vivien disperses en barraques que havien construït als seus propis terrenys.

Intervenció de l'Institut Nacional de Colonització[modifica | modifica el codi]

L'Institut Nacional de Colonització, va ser un organisme creat a Espanya durant l'octubre de 1939, dependent del Ministeri d'Agricultura. El seu objectiu era reformar social i econòmicament la terra, mitjançant la reorganització i reactivació del sector agrícola i l'increment de la producció agrícola encaminada cap als plans autàrquics de l'època mitjançant l'augment de terres de conreu i la superfície de reg.

Per complir la seva funció, l'Institut Nacional de Colonització era posseïdor de terres, les quals eren transferides en arrendament o en altres formes de tinença als colons, petits productors agropecuaris, els quals havien de pagar un arrendament, fins que finalment adquirien la propietat. L'Institut Nacional de Colonització va realitzar ambiciosos projectes de parcel·lació per tota Espanya, construint poblats de colonització alguns dels quals encara subsisteixen en l'actualitat, com el Poble Nou del Delta. Fins a l'any 1975 va construir 264 nuclis de població arreu de l'Estat. Des de Saragossa, la Delegació de l'Ebre va projectar 43 poblacions, d'aquestes només quatre s'ubiquen a Catalunya (Gimenells, Suchs, el Pla de la Font i Villafranco del Delta), mentre tota la resta estaven a les zones de Navarra, Saragossa, Osca i Terol.

L'església del Poblenou del Delta

La colonització de la zona dreta de l'Ebre es va declarar d'interès nacional per decret de l'Estat del 24 de juny de 1941. El 8 de juny de 1947, es va promulgar la llei per la qual se cedien a l'Institut Nacional de Colonització, els terrenys de l'hemidelta dret de l'Ebre situats a l'antiga zona marítimo-terrestre.

Per tal de millorar la qualitat de vida dels colons que cultivaven arròs en les terres desermades per ells, aquest organisme va començar a construir l'any 1954 Villafranco del Delta.

El poble es constituïa, ja oficialment, el 30 d'abril de 1957 com a "Entitat Local Menor", el que avui en dia anomenem EMD Entitat Municipal Descentralitzada. El ministre de governació, Camilo Alonso Vega, va considerar que tot i que la major part de terreny pertanyia a Amposta; la seva proximitat amb Sant Carles de la Ràpita amb millors vies de comunicació, i el fet de pertànyer allí la major part dels colons de la nova zona; el poble quedava agregat al terme municipal de Sant Carles de la Ràpita.

El primer Alcalde del Poble Nou del Delta va ser José Cervera. El seu nomenament va ser gràcies a l'estreta relació que mantenia aquest home amb els arquitectes del govern franquista que van dissenyar el poble.

L'emplaçament fou fixat en el Delta dret de l'Ebre, a un quilòmetre del mar. Els terrenys on s'havia d'edificar el poble eren plans i al·luvials, per la qual cosa en no trobar-se ferm a l'excavar el terra es van haver de cimentar amb plaques de formigó armat.

El projecte inicial es va redactar en base de 127 cases per als colons, però en la seva construcció es va suprimir els dos blocs de cases situats a la part nord, quedant un total de 96 cases per als colons. La resta d'edificis que comprenia el projecte, i que es van disposar al voltant del carrer Major i la plaça, eren els següents: església i casa rectoral; edifici de l'administració i casa del secretari; edifici social, amb una sala de cinema i bar; escola amb classe per als nens i nenes; dues cases per als mestres.

Les cases, situades en una parcel·la de dotze metres i mig d'amplada i vint-i-cinc metres de profunditat, disposaven d'una portalada al carrer per a l'entrada dels carros, dos magatzems i una cisterna per a l'aigua potable. Les tipologies de les cases es basaven en quatre models, amb una o dues plantes i de dos a quatre dormitoris, a més de cuina i menjador. Constaven, també, d'una dependència agrícola annexa que disposava de quadra i paller, quedant un espai ampli en la parcel·la, perquè el colon pogués anar ampliant aquestes dependències amb altres serveis.

També van construir el canal de l'Agulla que va permetre portar aigua fins aquella zona perquè s'hi pogués cultivar arròs. Les obres de construcció es van acabar a finals de l'any 1956, i l'any 1957 es van començar a ocupar les cases. Les claus de les cases van ser entregades per un junta representant del govern franquista a la plaça de Cóc de Sant Carles de la Ràpita.

El 16 de juny de 1991 Héctor Pitarchvo va demanar, en una reunió amb el conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, el senyor Vallvé, que les terres annexes a les cases del Poble Nou poguessin dividir-se a l'hora de donar-les en herència, ja que en aquell moment el patrimoni era indivisible i per tant un propietari no podia repartir-les entre els fills o famílies que possiblement han ajudat a conrear-les i fer-les productives.

A principis de juny de 1994 una modificació en la llei de reforma i desenvolupament agrari va posar de manifest que els propietaris de les 96 vivendes del Poble Nou tenen la possibilitat de posar les seves propietats en venda. Fins al moment, aquestes cases i propietats annexes només podien ser heretades.

Les vivendes van rebre una subvenció per part de la Generalitat per a remodelar-les, donats els desperfectes que s'havien produït a causa de la defectuosa qualitat dels materials amb què foren construïdes i per la humitat i la salinitat que va afectar a les cases al llarg dels anys.

Canvi d'Ajuntament[modifica | modifica el codi]

El dia 17 de novembre de 1969, després de l'alcaldia dels senyors Rafael Alejo i Amadeo Aza, es va liquidar Villafranco del Delta com a Entitat Local Menor pertanyent a Sant Carles de la Ràpita per estar edificat dins del terme municipal d'Amposta. Això va significar que el poble quedava annexionat a l'Ajuntament d'Amposta i per tant, el poble deixava de tenir ajuntament propi, llavors Poble Nou es converteix en una entitat de població Per tant es passa de tenir ajuntament propi sent entitat local menor el que avui és una EMD a tenir un representant de l'Alcaldia d'Amposta, anomenat tradicionalment "Alcalde Pedani". Després del canvi d'Ajuntament, va ser Manuel Garcia, conegut al poble com a "Manolo lo Valent". Posteriorment el senyor Juan Sarrió. Tots dos homes pertanyien al partit socialista. L'any 1987 el partit Convergència i Unió va guanyar per majoria absoluta a l'Ajuntament d'Amposta, i fins a l'abril de 2014 Encarna Ferrer Provinciale ha estat l'Alcaldessa Pedania. El dia 12 de maig de 2014 es va nomenar a Josep Sancho Beltri com a nou Alcalde pedani.

Els canvis en l'agricultura han canviat l'economia del poble, que actualment es dedica majoritàriament al turisme natural relacionat amb el delta de l'Ebre.

El 2015 Esquerra republicana va sortir escollida a Amposta per majoria absoluta i actualment l'alcalde pedani és el senyor Josep Juan Pla.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Poblenou del Delta Modifica l'enllaç a Wikidata