Setge d'Amposta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarSetge d'Amposta
Guerra Civil Catalana
Data2 d'octubre de 1465 a 21 de juny de 1466
LlocAmposta
ResultatVictòria reialista
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Joan el Gran Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Consell del Principat
Comandants en cap
Joan el Sense Fe
Bernat Hug de Rocabertí
Joan III de Vilamarí
Francesc Burguès i Galiana
Pero Ximénez de Urrea
Lluís Despuig
Pere de Planella

El Setge d'Amposta fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Antecedents[modifica]

A mitjans del segle XV el delta de l'Ebre ocupava menys extensió que actualment, i Amposta, propera al mar, amb el port fluvial del Grau i del castell d'Amposta era el punt clau i estratègic per a la defensa de Tortosa,[1] i durant la Guerra Civil catalana la població d'Amposta es va posar al costat del Consell del Principat contra Joan el Sense Fe, a qui ajudaven els hospitalers. Aquests, tanmateix, no van poder evitar que els ampostins, ajudats pels tortosins, ocupessin el castell i s'hi fortifiquessin. En mans dels assetjats va quedar una bateria de canons emplaçada sobre l'estructura de tres vaixells aparellats, el baluard, un enginy flotant mòbil que protegia el flanc del riu i dificultava l'aproximació de les naus enemigues, una torre i la guarnició del castell, comandada per Pere de Planella i de Torrelles.[2]

El setge[modifica]

El 2 d'octubre de 1465, el príncep Ferran amb l'exèrcit reial inicià un setge fluvial amb la flota de Joan III de Vilamarí, i terrestre amb l'exèrcit d'Alfons d'Aragó i d'Escobar al Castell d'Amposta, defensat per Pere de Planella i de Torrelles. La vila fou socorreguda per la flota de Pere Joan Ferrer i des Torrent al seu retorn de socòrrer el setge de Maó.[3]

El setge va malmetre greument el castell, i finalment el 21 de juny de 1466.[4] es produí en presència de Joan el Sense Fe l'assalt de Bernat Hug de Rocabertí a la porta principal i de Joan de Vilamarí i Francesc Burguès i Galiana per la banda del riu, mentre l'arquebisbe de Tarragona, Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí defensava el campament dels atacs de socors i Lluís Despuig defensava la part entre la ribera i la muralla. Pere de Planella amb un grup de soldats es va fer fort a la torre de Sant Joan però va acabar rendint-se.[5][6][7]

Conseqüències[modifica]

El castell rebé tants danys que ja no es va reconstruir, i la zona va restar indefensa enfront dels atacs de la pirateria barbaresca.[1] Amb la caiguda d'Amposta en mans realistes, quedava obert el camí de Tortosa i Barcelona, i l'armada de Francesc Berenguer de Blanes va perseguir als vaixells de la Generalitat, fins que es van refugiar al port de Marsella.[8] El 29 de juny de 1466 mor el conestable Pere de Portugal i s'ofereix la corona a Renat I d'Anjou, net de Joan I d'Aragó.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Conferència “La guerra Civil Catalana. L’àmbit d’Amposta i Terres de l’Ebre ”». Més Ebre, 30-11-2015. [Consulta: 19 gener 2020].
  2. L’ALMIRALL JOAN II DE VILAMARÍ (1421-1479). Arnald Plujà i Canals
  3. «Pere de Planella i de Torrelles». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Amposta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Plujà i Canals, Arnald «L’ALMIRALL JOAN II DE VILAMARÍ (1421-1479)». Aieg, LIV, pàg. 365.
  6. Jerónimo Zurita; Ambrosio de Morales Anales de la corona de Aragón: Los cinco libros postreros de la segunda parte. -m t. 5-6. Historia del Rey don hernando el Catolico. De las empresas y ligas de Italia. D. Dormer, 1668, p. 146–. 
  7. Jesús Ernesto Martínez Ferrando. Pere de Portugal, "rei dels catalans": vist a través dels registres de la seva Cancelleria. Institut d'Estudis Catalans, 1936, p. 114–. GGKEY:TBZFH4FBKXU. 
  8. Feliu de la Peña i Farell, Narciso. Anales de Cataluña y Epílogo breve de los progresos, y famosos hechos de la Nacion Catalana...desde la primera Poblacion de España hasta el presente de 1709 (en castellà). Joseph Llopis-Jayme Surià-Juan Pablo Martí, 1709, p. 50-51.