Setge d'Ulldecona
guerra civil catalana  | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | setge | ||
| Data | juny 1465 – 20 setembre 1465 | ||
| Lloc | Ulldecona | ||
| Resultat | Victòria reialista | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Cronologia | |||
El setge d'Ulldecona fou un episodi bèl·lic de la Guerra Civil Catalana.
Antecedents[modifica]
El 6 d'abril de 1465 la gent de Tortosa pren Ulldecona[1] i a finals de maig de 1465, Joan II es reuneix amb la seva dona a València, on recluten 300 genets, 600 infants, una bombarda de sis arroves i una de quatre i mitja. El fracassat setge de la Bisbal obligà Joan II i el seu hereu a refugiar-se a l'estol reial i a tornar a Tarragona.
El setge[modifica]
Joan el Sense Fe arriba a Ulldecona a principis de juny i posa la ciutat a setge, moment aprofitat pels assetjats per fer una sortida, arribant a prop de la tenda de la reina. Joan abandona el setge per dirigir-se a aixecar el setge de Cervera mentre Pere avançava al nord, prenent Camprodon, Berga, Bagà i Olot.[2] La vila fou bombardejada per les bombardes valencianes que van destruir dues torres i una part de la muralla.[3] Un assalt fou rebutjat el 21 de juny[4] però finalment va rendir-se a les tropes reials comandades per Lluís Despuig, capità del Maestrat de l'Orde de Montesa el 20 de setembre de 1465.[2]
Conseqüències[modifica]
El 2 d'octubre de 1465, el príncep Ferran amb l'exèrcit reial inicià un setge fluvial i terrestre a Amposta amb la flota de Joan III de Vilamarí, i l'exèrcit d'Alfons d'Aragó i d'Escobar al castell d'Amposta, i amb la caiguda d'Amposta el juny de 1466 en mans reials, quedava obert el camí de Tortosa i Barcelona.[5] Lluís Despuig fou nomenat el 21 d'agost de 1466 pel rei prior de la Batllia d'Ulldecona.
Referències[modifica]
- ↑ Rúbriques de Bruniquer: Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la Ciutat de Barcelona. Volum 2. Impr. d'Henrich, 1913, p. 278.
- ↑ 2,0 2,1 Roig Vidal, Joan «Història abreujada d'Ulldecona en quatre etapes». Raïls, 26, 2010.
- ↑ Martínez Ferrando, Jesús Ernesto. Pere de Portugal, "rei dels catalans": vist a través dels registres de la seva Cancelleria. Institut d'Estudis Catalans, 1936, p. 78-79.
- ↑ Ryder, Alan. The Wreck of Catalonia: Civil War in the Fifteenth Century. OUP Oxford, 2007. ISBN 0191607223.
- ↑ «Conferència “La guerra Civil Catalana. L'àmbit d'Amposta i Terres de l'Ebre ”». Més Ebre, 30-11-2015. [Consulta: 19 gener 2020].
| Enric de Castella contra Joan el sense Fe | |
|---|---|
| Pere de Portugal contra Joan el sense Fe | Cervera - Lleida - Palau-Saverdera - Calaf - Ulldecona - Amposta - la Bisbal d'Empordà - Barcelona (1465) - Amposta |
| Renat d'Anjou contra Joan el sense Fe | |
