Setge de Barcelona (1462)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarSetge de Barcelona
Guerra Civil Catalana
Setge de Barcelona (1462) (Catalunya)
Setge de Barcelona (1462)
Setge de Barcelona (1462)
Setge de Barcelona (1462) (Catalunya)
Coord.: 41° 24′ 7″ N, 2° 10′ 0″ E / 41.40194°N,2.16667°E / 41.40194; 2.16667
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data1462
Coordenades41° 24′ 07″ N, 2° 10′ 00″ E / 41.40194°N,2.16667°E / 41.40194; 2.16667
LlocBarcelona
ResultatVictòria de la Generalitat
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Joan el Gran Generalitat de Catalunya
Comandants en cap
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Joan el Gran Joan de Beaumont
Cronologia

El Setge de Barcelona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Antecedents[modifica]

El 24 d'abril, el Consell del Principat va aixecar una host de tres cents cavallers amb cent llances i un miler d'infants comandada per Hug Roger III de Pallars Sobirà per combatre els pagesos, i la reina va decretar immediatament la seva il·legalitat, mentre els diputats i el Consell prohibiren la publicació de la crida reial. Les autoritat locals que fer doncs les dues autoritats eren legítimes però les ordres contradictòries i els primers atacs foren de les tropes remences de Francesc de Verntallat[1] a Castellfollit de la Roca el 1462, mentre els revoltats assetjaven la Força Vella[2] de Girona, on s'havien refugiat Joana Enríquez i el príncep Ferran.[3]

El rei, veient la situació va entrar al Principat sense permís del Consell del Principat, instal·lant la seva base d'operacions a Balaguer i iniciant les operacions per prendre Tàrrega. La Host del Consell del Principat va acudir al seu encontre, i aquest va enviar el seu exèrcit derrotant als revoltats a Rubinat el juliol de 1462 i capturant els principals caps de l'oposició, que morien executats el 1463.

El Consell del Principat, veient que una república sense suport extern era inviable[4] va proposar el 12 d'agost nomenar comte de Barcelona al rei Enric IV de Castella,[5] que a part dels seus drets al tron, podia comptar amb l'ajuda dels beamontesos navarresos enemics de Joan el Gran i de Gastó IV de Foix.

El mateix 12 de setembre, quan Joan el Gran es va unir a les tropes de Gastó de Foix a Sant Andreu de Palomar tenia lloc a Barcelona la solemne proclamació d'Enric IV de Castella com el nou Comte de Barcelona.

El setge[modifica]

El 13 el 14 de setembre s'inicia el setge de Barcelona, al que va participar entre set i vuit-mil assetjants i uns cinc mil defensors de la ciutat, però el 4 d'octubre, però, el amb el fracàs dels assalts i davant la imminent arribada dels 2.500 soldats de cavalleria castellana[4] Joan de Beaumont va aixecar el setge de Barcelona, en el primer gran triomf dels revoltats.

Conseqüències[modifica]

Les tropes realistes es dirigiren a Sant Cugat del Vallès i Martorell, que no van ocupar i després a Vilafranca del Penedès que pogué ocupar el 9 d'octubre, i va passar a assetjar Tarragona, que va capitular el 31 d'octubre.[6]

El 24 d'octubre, havien arribat a Barcelona Joan de Beaumont i Joan Ximénez de Arévalo com a lloctinents del Principat en nom d'Enric.[5] Els realistes només controlaven Balaguer, Tarragona, Tàrrega, Montblanc, Girona[7] i Perpinyà, però la major part a Catalunya es manté a al costat de la Diputació del General i el Consell del Principat, el rei i el comte de Foix van decidir decidir refugiar-se al Regne d’Aragó, arribant a Balaguer, on va establir la seva cort,[8] el 12 de novembre després de passar per Montblanc.

Referències[modifica]

  1. Francesc Xavier Hernàndez, Història Militar de Catalunya
  2. «guerra contra Joan II». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Pedres de Girona, El setge de la Força del 1462 [1]
  4. 4,0 4,1 (anglès) H. J. Chaytor, A History of Aragon and Catalonia [2]
  5. 5,0 5,1 El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta. vol. 3. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 933. ISBN 8447527417. 
  6. Jordà i Fernández, Antoni. Història de la ciutat de Tarragona. Cossetània Edicions, 2006, p. 69. ISBN 8497912276. 
  7. Sobrequés Vidal, Santiago. La guerra civil catalana del segle XV: Causes i desenvolupament de la crisi. vol.1. Ed. 62, 1972, p. 455. ISBN 8429708383. 
  8. Badia y Torres, Antonio. Catàleg dels croats de Barcelona 1285-1706. Secciío Numismàtica del Círculo Filatélico y Numismático, 1969, p. 22.